Presidenta de la Fundación Vicente FerrerLa parella volia casar-se al febrer. Enmig de la ciutat i en un autobús en marxa, sis homes violen Amanat (com l'han batejada els mitjans de l'Índia) i a ell l'agredeixen brutalment. Amanat mor dues setmanes després. El cas ha despertat la indignació a l'Índia amb una mobilització històrica. L'acarnissament de l'agressió l'ha convertida en un assumpte nacional, malgrat que la violència sexual contra les dones és una xacra que pateix la societat índia des de sempre. L'Oficina Nacional de Registre de Crims va revelar el 2011 que cada 20 minuts una dona és violada a l'Índia.
Es parla de canvi, que arribarà de dues maneres. L'una és la legal, amb penes dures i tribunals independents que jutgin aquest tipus de casos en un màxim de tres mesos. Actualment, les sentències tarden anys. De la mateixa manera, es vol revisar l'edat penal, dels 18 als 15 anys, ja que un dels sis agressors era un menor i sembla que va ser el més violent. L'altra és la social. El govern vol abordar la discriminació contra les dones i els drets humans a les escoles. Però en realitat només serà possible que es facin les transformacions necessàries si es canvia la mentalitat de la societat.
Un canvi lent però possible
El procés és llarg i passa per la conscienciació de la policia, la judicatura, autoritats i famílies. La discriminació contra la dona s'exerceix des d'abans de néixer amb avortaments selectius, però també amb l'infanticidi o el dot. La societat índia encara prefereix els fills mascles.
Nosaltres, a la Fundación Vicente Ferrer, fa 30 anys que treballem a favor dels drets de les dones. Hem vist que el canvi i la millora de la seva situació és possible. Les dones són respectades per la comunitat, emprenen petits negocis i tenen propietats al seu nom, accedeixen a l'educació i també algunes cursen estudis superiors.
Malgrat tots aquests avenços, seguim reforçant els projectes de gènere fent-los inclusius en totes les àrees en les quals treballem. Anantapur es mobilitza. Hem organitzat una gran marxa en la qual s'uniran més de 1.000 persones. És la nostra crida a l'acció. Crec que hi haurà un abans i un després d'aquesta agressió. Els governs només comencen a actuar quan senten la pressió de la ciutadania i en aquest cas la mobilització ciutadana a l'Índia no ha tingut precedents.
