L'esquerra francesa aspira a una nova victòria a les urnes
França anirà diumenge a les urnes per renovar l'Assemblea General. Les forces d'esquerra guanyen als sondejos i els primers resultats, dels francesos a l'estranger, els són favorables.
BARCELONA.L'esquerra francesa viu un moment dolç. Després del retorn a l'Elisi, ara somia amb el control de l'Assemblea General. La renovació de la cambra baixa francesa es farà a dues voltes entre aquest diumenge -10 de juny- i el vinent -17 de juny-. I les enquestes apunten que els electors seguiran el patró de les presidencials i donaran el seu suport majoritàriament a l'ampli arc de les forces progressistes franceses, que inclou el Partit Socialista, el Front d'Esquerra de Jean-Luc Mélenchon -la gran revelació de les presidencials- i els Verds.
Segons els tres últims sondejos -elaborats pels instituts Ipsos, CSA i BVA-, les forces d'esquerra sumen ara el 45% d'intenció de vot, mentre que l'UMP, el partit de Nicolas Sarkozy, cau fins al 32% de suport, amb un Front Nacional -l'extrema dreta- que li esgarrapa vots i es consolidarà en aquestes eleccions com la tercera força política francesa, amb una intenció de vot d'entre el 14% i el 16%.
Que les eleccions pinten bé per a l'esquerra ho van confirmar ahir els resultats de la primera volta, que diumenge es va fer entre els francesos que resideixen a l'estranger, una setmana abans que es voti a França. En un electorat tradicionalment de dreta, en què Nicolas Sarkozy es va imposar a la primera i a la segona volta en les últimes presidencials, les forces d'esquerra van guanyar en set de les onze circumscripcions en què estan dividits els francesos que viuen fora del seu país.
En el cas del consolat de Barcelona, que recull els votants de Catalunya, les Illes Balears i l'Aragó, també es va imposar el candidat del Partit Socialista per a aquesta circumscripció, Arnaud Leroy, tot i que seguit molt de prop per la candidata de l'UMP de Sarkoy, Laurence Sailliet. Uns resultats que no tenen res a veure amb els de les presidencials d'ara fa unes setmanes en aquest mateix consolat, en què Nicolas Sarkozy va guanyar tant a la primera com a la segona volta.
Una altra tendència que el vot a l'estranger ha deixat clara és la baixa participació que previsiblement es registrarà a les legislatives, ja que només van votar els 20% dels inscrits. Després de les presidencials, en què els francesos van anar massivament a les urnes, aquestes eleccions no motiven tant i la participació podria no superar el 60% del 2007.
La batalla electoral al territori
Les eleccions legislatives franceses tenen un sistema d'elecció en què cada una de les circumscripcions -fins a 577 subdivisions de departaments pel nombre de votants- es disputa un escó. A la primera volta només són elegits els candidats que han obtingut més de 50% de vots i, si no n'hi ha cap, es disputa una segona volta amb els que hagin obtingut el 12,5% de sufragis o els dos que estiguin més ben situats.
Això força el trasllat dels grans duels polítics a les circumscripcions, com el que aquest any es viu en una del Pas de Calais en què s'enfronten la ultradretana Marine Le Pen i el líder del Front d'Esquerra, Jean-Luc Mélenchon, que, segons els sondejos, guanyarà a la segona volta.
A més, el nou primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, ha afegit emoció a la cita i ha reclamat als 25 ministres que es presenten a les eleccions -ell mateix també- que, en nom de "l'exemplaritat", deixin el càrrec si perden a les urnes. La gran majoria tenen assegurada l'elecció, bàsicament perquè els que ho tenien més magre ja no s'hi han presentat, i en només quatre casos s'espera un resultat ajustat.
