L’estat federal: l’aposta de Putin per lligar Ucraïna

MoscouUna nena de sis anys preguntava dijous al president de Rússia, Vladímir Putin, si creia que Obama li salvaria la vida si el veiés ofegant-se. La qüestió va ser rebuda amb rialles del públic present al plató de l’equivalent rus al Tengo una pregunta para usted espanyol. Però la innocència de la nena deixava entreveure una qüestió més seriosa: l’evident rivalitat entre Rússia i els Estats Units.

Aquesta pugna eterna la tornem a veure al conflicte ucraïnès. D’una banda, el Kremlin, i de l’altra, la Casa Blanca, alineada amb la Unió Europea i l’OTAN, per donar suport a les noves autoritats autoproclamades a Kíev. La divisió patent en l’àmbit diplomàtic la trobem també en els mitjans de comunicació. Als activistes que van ocupar armats edificis governamentals durant mesos a la capital ucraïnesa mai els va abandonar l’etiqueta de “manifestants” en la majoria de mitjans occidentals. Ara bé, els activistes pro-russos que estan fent el mateix a l’est del país s’han convertit en “radicals” i “terroristes” automàticament. Curiosament, als mitjans russos les etiquetes s’apliquen a la inversa.

Aleshores, ¿és la crisi ucraïnesa una mera continuació de la Guerra Freda? Sí, però amb altres factors en joc. Amb la revolta popular, Occident va veure una porta oberta per reduir l’àmbit d’influència de Rússia i guanyar un nou aliat. Per a Europa, Ucraïna és important per la seva ubicació, especialment com a estat de trànsit de recursos energètics. Al voltant del 25% del gas de la Unió Europea arriba de Rússia i el 80% passa per Ucraïna. Putin juga les seves cartes conscient d’aquestes xifres. El mateix dijous va dir: “Per què voldria Europa prescindir del nostre gas? Per fustigar-se?”

El Kremlin, però, valora Ucraïna també per altres indústries com ara l’acer i l’agricultura, que han estat importants per a l’economia russa des dels temps soviètics. A més, hi ha el factor històric. En la seva última intervenció pública, l’home fort de Rússia es va remetre a l’època dels tsars per subratllar que les províncies ucraïneses en disputa “sempre han estat russes”. Això pot sonar a amenaça d’invasió, però la majoria d’analistes del país eslau consideren que les despeses d’una ocupació farien patir massa la ja debilitada economia russa. Sembla, doncs, que Moscou només vol mantenir Ucraïna sota la seva influència.

L’OTAN es reforça a l’Est

Tot i això, l’OTAN ha advertit que Rússia té uns 40.000 soldats a la frontera amb Ucraïna i, segons explicava ahir el diari The Washington Post, els Estats Units i Polònia anunciaran la setmana vinent el desplegament de forces terrestres nord-americanes en territori polonès, una mesura que el mateix ministre de Defensa de Polònia confirmava. Després hi ha sobre la taula el reforç del contingent militar de l’OTAN a les Repúbliques bàltiques.

Enmig d’aquesta estratègia militar, hi ha una data que Rússia té molt present: el 25 de maig. És el dia previst per celebrar les eleccions presidencial a Ucraïna. Però per què són aquests comicis un element clau? Perquè ratificaran l’ordre constitucional del país.

El primer ministre en funcions ucraïnès va anunciar que una nova versió de la Constitució hauria d’establir les funcions del nou president abans que se celebrin els comicis. Ara per ara, Ucraïna és un estat unitari que concentra la major part del poder en el president i deixa les províncies subordinades a les ordres de Kíev. Així ho recull la seva primera Constitució com a país independent, redactada el 1996 després del col·lapse de la Unió Soviètica. Quan el deposat Víktor Ianukóvitx va assolir la presidència, el febrer del 2010. va centralitzar encara més la seva autoritat i es va assegurar un control absolut del Parlament.

Tot i que el nou text recollirà canvis per fer més equilibrat el sistema polític, la base seguirà sent la d’un estat unitari. I això no és de l’interès de Rússia. El Kremlin busca que Ucraïna adopti una Constitució que estableixi les bases d’un estat federal. D’aquesta manera, el poder estaria repartit entre els líders regionals i Rússia continuaria exercint la seva influència sobre el país a través de les províncies pro-russes de l’est. Es garantiria així una Ucraïna fora del paraigua de l’OTAN que tindria molt difícil tancar nous acords amb la Unió Europea. Fins que això no passi, Putin vol evitar costi el que costi unes presidencials sense candidats pro-russos forts, que farien legítima la revolució ucraïnesa i condemnarien la pressa de Crimea.

A la pregunta de la nena de sis anys, Putin va respondre: “Crec que Obama és valent i bona persona. Estic segur que em salvaria”. Ara bé, salvaria Putin a Obama? La Guerra Freda continua.