L’execució del cooperant escocès per l’Estat Islàmic commociona el Regne Unit

EdimburgDavid Haines no era escocès de naixement: la seva família es va traslladar de la petita localitat de Holderness (Anglaterra) fins a Perth (Escòcia) quan ell era petit. Per això l’anunci del seu assassinat en mans de la milícia jihadista de l’Estat Islàmic (EI) ha commocionat Escòcia i la resta del Regne Unit. Haines, de 44 anys, treballava per a una organització humanitària francesa en el subministrament d’aigua potable als camps de refugiats d’Atme, al nord de la província d’Idlib, a tocar de la frontera entre Síria i Turquia. El 12 de març del 2013 va ser segrestat, juntament amb un cooperant italià que posteriorment seria alliberat. Dissabte al vespre els jihadistes van fer públiques les imatges de la seva decapitació, en un vídeo que segueix la pauta de les execucions de dos periodistes: el nord-americà James Foley i el britànic Steven Sotloff. Londres va verificar les imatges i continua sobre la pista del botxí, que parla als vídeos amb un marcat accent britànic.

Tota la pressió es concentra ara sobre Cameron, que fins ara s’ha limitat a donar suport logístic a la intervenció militar nord-americana a l’Iraq contra l’Estat Islàmic. Amb l’ombra del fracàs de Tony Blair en la guerra del 2003, Cameron no va anunciar ahir compromisos concrets, però la duresa del seu discurs indica que podria estar preparant l’opinió pública britànica per a una implicació militar més destacada del Regne Unit. Cameron va qualificar l’assassinat d’acte “diabòlic” i es va comprometre a “caçar” els seus responsables. A més, el president dels Estats Units, Barack Obama, va avançar que treballarà amb el Regne Unit i una coalició internacional “per portar els autors d’aquest assassinat davant la justícia”.

Per la seva banda, el primer ministre escocès, Alex Salmond, va afirmar ahir al matí que “l’assassinat demostra una brutalitat indescriptible” i el líder de la plataforma unionista Better Together, el laborista Alistar Darling, va posar èmfasi en el fet que “Haines era a la regió com a cooperant i treballava en unes condicions terribles”. Cap dels dos va voler vincular l’acció dels jihadistes a la campanya del referèndum per la independència d’Escòcia.

L’assassinat arriba pocs dies després que Obama anunciés que ampliarà a Síria els atacs contra el grup jihadista que es van iniciar a l’Iraq el 8 d’agost. Washington ha buscat en les últimes setmanes suports en una coalició internacional per a aquesta campanya, a la qual es va sumar ahir Austràlia amb 600 soldats.

Només amb el suport de l’ONU

Aquesta setmana, després d’una pregunta d’una periodista de la cadena qatariana Al-Jazira, el primer ministre escocès Alex Salmond va assegurar que “en cas d’independència Escòcia només donarà suport militar a una acció contra l’Estat Islàmic si hi ha una resolució de les Nacions Unides i d’acord amb la llei internacional”.

D’aquesta manera, Salmond vol refermar les seves conviccions en política internacional per recordar que l’any 2004 es va oposar fermament a la participació de l’exèrcit del Regne Unit en la Guerra de l’Iraq davant la falta de consens internacional.

“Es tracta d’un tema cabdal. En un context internacional tan complex com aquest, hem aconseguit que totes les comunitats religioses d’Escòcia estiguin unides. Els musulmans de cap de les maneres són responsables de les atrocitats de l’Estat Islàmic, per això he condemnat de manera rotunda els fets i per això m’oposo a una intervenció contra l’Estat Islàmic fora del paraigua de les Nacions Unides”, va argumentar Salmond.

Salmond avisa que no convocarà cap altre referèndum

El primer ministre escocès, Alex Salmond, es va comprometre ahir a no organitzar cap altre referèndum si els escocesos decideixen votar no a la independència dijous. “Fins i tot encara que el no guanyi per una estreta majoria -va assegurar-. El referèndum d’aquesta setmana serà l’única oportunitat en tota una generació per votar per la independència d’Escòcia. Em remeto a les paraules que va pronunciar Harold Wilson [primer ministre del Regne Unit als anys setanta]: amb un vot de diferència n’hi ha prou per guanyar el referèndum, però el nostre objectiu és aconseguir una majoria substanciosa”, va afegir.

El líder unionista Alistar Darling va recordar que “en cas d’independència no hi haurà marxa enrere” i va afegir: “Sempre he tingut el pressentiment que la campanya d’aquest referèndum seria una cursa de fons fins a l’últim minut. Hi ha molts votants que encara no han decidit el sentit del seu vot perquè es tracta d’una decisió transcendental per al futur del país”. I és que, a només quatre dies del referèndum, les enquestes suggereixen un empat tècnic, però es calcula que hi ha un milió d’indecisos.