Lobsang Sangay: “Els tibetans voldríem manifestar-nos com ho fan els catalans”
BarcelonaLobsang Sangay, el primer ministre del govern del Tibet a l’exili, era un més ahir a l’acte d’ Ara és l’hora a la plaça Catalunya de Barcelona. Va quedar impressionat de l’ambient reivindicatiu i festiu que s’hi respirava. I es va lamentar que una mobilització semblant no es pugui fer al Tibet. La màxima autoritat política tibetana viu exiliada a Dharamsala, a l’Índia, on resideix també el Dalai-lama, i visita Barcelona per fer sentir la veu dels tibetans al món.
Vostè defensa una tercera via per al Tibet, entre l’ statu quo i la independència de la Xina…
No volem la independència per al Tibet, però sí un canvi en l’ statu quo que ens doni una autonomia genuïna. Això té cabuda dins de la Constitució xinesa i es tractaria només que Pequín implementés el que diu la seva pròpia llei.
¿Hi ha avenços amb les autoritats xineses en aquest sentit?
No hi ha cap diàleg formal entre l’administració tibetana i la cúpula del govern xinès. I ens agradaria que els contactes entres els enviats del Dalai-lama i els representants de la Xina es poguessin reprendre aviat.
Per què el Tibet ja no reclama la independència?
Som realistes. El Tibet està ocupat per la Xina, que és un país militarment cada cop més poderós. I som pragmàtics. El govern xinès diu que les seves prioritats són la unitat de la mare pàtria i la integritat territorial. I nosaltres ens comprometem amb aquests dos principis si ens donen una autonomia genuïna.
Hong Kong bull reclamant més democràcia. Com ho veu?
El que està passant a Hong Kong és molt interessant i és una prova de foc per a la Xina, ja que va prometre un estatut que ara diu que només Pequín podrà interpretar i els ciutadans de Hong Kong hi tindran poc a dir. La gent s’ha llançat a protestar i ara s’ha de veure si el govern xinès es manté en el que va dir.
Hem vist imatges de les autoritats de Hong Kong fent ús de la força…
La Xina no hauria de fer servir la força: no és gaire intel·ligent quan el món sencer ha posat els ulls en Hong Kong. Si el Tibet tingués accés als grans mitjans, als grans actors internacionals, com passa a Hong Kong, tot seria diferent. Imagineu-vos, si a Hong Kong, amb tothom mirant, fan servir gasos lacrimògens, ¿què pot estar passant al Tibet? Si els tibetans surten a protestar van a la presó, són torturats.
¿Creu que el poble català té raó quan demana votar?
Nosaltres defensem una tercera via, una autonomia dins de la Xina, i no crec que estiguem capacitats per donar consells a ningú. Però veure les manifestacions del poble català al carrer, tanta gent aplegada pacíficament i lliurement… És la bellesa de la democràcia. Els tibetans voldríem manifestar-nos com ho fan els catalans.
¿Els catalans han de buscar el suport internacional com el Tibet?
Si la qüestió es pot resoldre internament, entre vosaltres, aleshores potser no cal el suport internacional. Nosaltres ho hem intentat internament, amb una solució d’autonomia genuïna, en què tots hi guanyem, però com que la Xina no ens escolta no hem tingut més remei que buscar el suport internacional.
¿I obté el suport internacional que busca, la causa tibetana?
Varia molt d’un lloc a un altre: la Xina té un gran poder econòmic i fa molta pressió. Per exemple, allà on vaig jo, l’ambaixada xinesa truca a les persones que he de veure i els diuen que no em rebin.
Això el govern català també diu que li passa. Com s’hi pot fer front?
En el cas del Tibet, nosaltres defensem la justícia i la veritat, i no deixem de fer sentir la nostra veu al món. Fem el que hem de fer, malgrat les traves del govern xinès.
¿Espereu un dia deixar l’exili i ser el primer ministre del Tibet?
Vull tornar al Tibet com a tibetà! Això arribarà aviat, molt aviat.
Té indicis que serà d’hora?
El món viu accelerat. Aung San Suu Kyi està en llibertat, la Primavera Àrab ha canviat moltes coses. Som una força optimista i positiva i algun dia ens tocarà a nosaltres.
