Malala Yousafzai, la portaveu de 66 milions de nenes

BarcelonaAcaba de fer 17 anys, però Malala Yousafzai va demostrar ahir que té fusta de gran líder, capaç de sacsejar més d’una consciència sobre per què el món és “tan fort fent guerres i tan feble construint la pau”. La noia pakistanesa, a qui els talibans van intentar matar a trets perquè es va atrevir a violar les seves lleis, que prohibeixen a les nenes anar a l’escola, va rebre a Oslo el premi Nobel de la pau amb l’activista indi Kailash Satyarthi, amb qui comparteix la defensa dels drets de la infància.

Sense llegir ni un moment els fulls en què portava escrit el discurs, la Malala va agrair el guardó en nom dels “66 milions de nenes que no poden anar a l’escola”. Com ella reconeix, la seva no és una història única sinó la de tantes altres noies als països subdesenvolupats a les quals es nega l’oportunitat de passar per l’escola i obtenir “la benedicció de l’educació”, va afirmar.

La Malala és la primera paixtu, la primera pakistanesa i la més jove que rep aquest guardó. Un reconeixement que també van obtenir Teresa de Calcuta i Nelson Mandela, que “van poder canviar el món”. La Malala sap de què parla, ja que la bala que la va ferir quan anava en l’autobús escolar, i que li va deixar seqüeles, li va canviar la vida. La va fer “més forta”, li va donar coratge per ser el referent global que “parla clar i fort” i canta les veritats a una comunitat internacional que permet el treball infantil de mig món. “Tenia dues opcions: callar i esperar la mort o parlar clar i que em matessin. Vaig triar la segona. Vaig decidir parlar clar”, va afirmar davant d’una audiència emocionada que l’aplaudia.

A ella l’emoció només la va sobrepassar en el moment en què va recordar la història d’una amiga d’escola que volia ser doctora però que, pels estrictes costums afganesos, es va veure obligada a casar-se i tenir un fill amb només 14 anys. “El seu somni es va quedar sense complir només pel fet de ser una nena”, va dir.

Obligació compartida

Per evitar més casos com el d’aquesta companya d’escola, Malala Yousafzai va reconèixer que val la pena la lluita i va animar a tothom a fer el mateix. “És la nostra obligació ser l’última generació que deixa les aules buides, en què els nens malgasten la infantesa en una fàbrica, en què perden la vida en una guerra”, va subratllar.

Sense vacil·lacions en el discurs, la guardonada va afirmar que l’hora de les bones paraules i les declaracions d’intencions ja s’ha acabat i va indicar que “ara és l’hora d’actuar pels drets dels infants”. En un moment del discurs, la noia va rememorar la seva pròpia infantesa, atenta i disposada “a aprendre i descobrir coses noves”, malgrat que en la seva comunitat molts li deien que “només els nois podien anar a l’escola”.

Lluny de rendir-se, ni tan sols després de l’atemptat que li ha deixat seqüeles físiques, aquesta adolescent és avui “la veu de les criatures que no tenen veu” i que volen una educació, i fins i tot planta cara als agressors que li van disparar en nom de la religió. “¿No han après que si mates només una persona estàs matant tota la humanitat?”, es va qüestionar la noia, que va tenir paraules de suport per a les nigerianes que han de lluitar contra la violència i la intolerància de la secta Boko Haram.

Contra el silenci i la passivitat

La Malala, com el seu company de guardó, va voler que el fet de compartir el Nobel amb un indi sigui un gest perquè el Pakistan i l’Índia deixin enrere els seus conflictes territorials i “treballin junts pels drets dels infants”. Satyarthi és director de la Marxa contra el Treball Infantil, una iniciativa que intenta “alliberar” els nens de fàbriques i tallers per portar-los a l’escola. En la seva intervenció quan va recollir el premi, Satyarthi va criticar el “silenci” i la “passivitat” imperants.