Meliha Altunisik: “La pregunta que ningú respon és qui ocuparà l’espai quan l’Estat Islàmic sigui derrotat”

BarcelonaLa prestigiosa politòloga turca Meliha Altunisik ha participat en una conferència a Barcelona, convidada per l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Com ha evolucionat la política de Turquia sobre Síria des de l’alçament popular del 2011 fins avui?

Abans de l’alçament les relacions amb Síria des d’un punt de vista econòmic, polític i diplomàtic eren molt properes. Quan va començar la revolta, Turquia va passar-se molts mesos intentant convèncer el règim de Baixar al-Assad que havia d’entendre la situació a la regió després del que havia passat a Tunísia i Egipte, i acceptar obrir un procés de reforma. Però quan es va veure que Al-Assad no ho acceptava, Turquia va virar cap a promoure un canvi de règim i va donar acollida als opositors de la Coalició Nacional Siriana i l’Exèrcit Sirià Lliure.

Però aquesta estratègia va fallar.

Sí, perquè Ankara va sobreestimar la seva força per derrocar Al-Assad, no es va adonar que no tenia el suport dels EUA i va infravalorar la força del règim i l’ajuda que Damasc rebia de l’Iran i Rússia. I amb l’emergència de l’Estat Islàmic, que ara és a la frontera, la situació es va enquistar. Ara, amb la coalició internacional, Turquia veu que la seva estratègia d’enderrocar Al-Assad pot tenir un nou sentit. I reclama una sortida sense el règim i sense l’Estat Islàmic: Ankara defensa que no es pot derrotar l’EI sense canviar el règim. La pregunta és qui s’imposarà si els jihadistes són derrotats. Turquia no vol que el règim ocupi l’espai quan els jihadistes siguin derrotats.

¿Turquia vol un canvi de règim a Síria o només desfer-se d’Al-Assad?

Ankara ha participat en les negociacions amb Al-Assad i està disposada, pragmàticament, a una solució que mantingui el règim sense ell.

¿Per al govern turc és més important derrotar els kurds que acabar amb l’Estat Islàmic?

La guerra de Síria ha entrat a Turquia a través del conflicte amb els kurds. Fins ara el procés de pau que el govern mantenia amb el PKK havia mantingut Turquia al marge, en certa manera, de la guerra de Síria, tot i que en patia les conseqüències, com els refugiats. Però amb la batalla de Kobane tot ha canviat, i s’ha convertit en un problema intern. El govern turc hauria pogut fer servir l’oportunitat per impulsar el procés amb el PKK, ajudant els kurds de Kobane, però ha preferit no fer-ho.

Per què?

Una explicació, com diuen els kurds, és que vol utilitzar l’EI per acabar amb els kurds de Síria i la seva experiència d’autonomia. Però per mi no té cap sentit, perquè és el mateix govern que va començar les negociacions amb el PKK i sap que si Kobane cau, s’acabarà el procés. L’altra explicació és que Turquia utilitza Kobane com a part de les negociacions amb els Estats Units i també amb el PKK. Crec que tot és part d’una negociació oberta. Però, fins i tot en aquest cas, és una política molt perillosa. Perquè hi ha molts morts i les tensions creixen: assassinats, atacs a escoles i museus... Si és una estratègia negociadora és molt arriscada. És difícil entendre per què sembla que estiguem tornant als anys 90 de guerra dura contra el PKK.

Washington està pressionant Turquia perquè s’impliqui més en la lluita contra l’Estat Islàmic.

Sí, però Turquia no vol fer la feina per terra de la coalició. Està bé bombardejar l’Estat Islàmic però no vol enviar tropes per terra per derrotar els jihadistes. A l’Iraq això ho han fet els kurds, però a Síria és diferent, perquè el PYD dels kurds de Síria és clarament el PKK. I Turquia no vol que el PKK guanyi més pes a la regió.