Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

El primer ministre italià i la cancellera alemanya diuen a Roma que "afrontaran junts els problemes"

Merkel i Monti es reconcilien

Després del xoc a la cimera europea, la cancellera alemanya i el primer ministre italià van escenificar ahir una reconciliació. Es fan costat davant dels respectius problemes interns.

"L'Angela i jo treballem molt bé junts perquè ella és alemanya i jo italià però tots dos creiem en una cosa anomenada economia social de mercat altament competitiva", deia ahir el primer ministre italià, Mario Monti, davant la cancellera alemanya, Angela Merkel. Era la tercera vegada que la cap de govern alemanya visitava Monti a Roma i la primera trobada després del fort pols diplomàtic que va enfrontar els dos líders a la cimera europea. Monti va liderar la pressió sobre Berlín per aconseguir que els fons de rescat europeus es poguessin fer servir per comprar deute. Merkel va acabar cedint, cosa que li ha causat problemes amb els seus aliats de govern.

Després del xoc de Brussel·les, els dos mandataris van escenificar la reconciliació: "Alemanya i Itàlia vam estar entre els fundadors de la UE i ara hem de superar junts les dificultats", va dir la cancellera. I, per ratificar l'entesa, Merkel va sentenciar: "Ens interessa que als nostres veïns d'Europa els vagin bé les coses perquè, si no, no podrem mantenir la prosperitat l'Alemanya". "Sempre estic disposada a trobar un acord amb el Mario", va declarar la cancellera.

Els analistes destaquen les dificultats de Monti, l'economista tecnòcrata que va substituir Berlusconi quan les pressions europees es van fer insostenibles. "És cert que Monti es va atribuir un triomf a Brussel·les -més ell que Rajoy-, però aquí hi ha un factor de comprensió de la situació interna, perquè ell no ve reforçat per una victòria a les urnes", explica a l'ARA José Ignacio Torreblanca, director de l'oficina a Madrid del Consell Europeu de Relacions Exteriors. "Monti ha jugat bé les seves cartes, argumentant la debilitat interna. Però també sap que no pot anar cap a una confrontació oberta amb Alemanya. En tot cas, el més important és que a la cimera es va trencar aquest vincle diabòlic entre deute públic i privat".

Gianfranco Pasquino, professor de ciència política del Centre Johns Hopkins de Bolonya, conclou que Merkel i Monti es necessiten. "Monti, amb el seu prestigi internacional, i Merkel, amb la seva tossuderia nacional, van tenir una trobada profitosa. Monti necessita no rivalitzar amb Merkel i la cancellera alemanya sap que necessita que Itàlia faci alguns canvis per convèncer els alemanys que ha sabut posar Itàlia i també Espanya en el bon camí".

Pasquino preveu que "hi haurà més cooperació en el futur immediat, però també més moments de fricció". I considera que "Itàlia continuarà sent indispensable a Europa tant pel volum de la seva economia com pel seu paper en la producció i el disseny".

Més retallades a Roma

El primer ministre -que ultima un pla d'austeritat per enviar a la jubilació anticipada un 10% dels funcionaris i suprimir la meitat d'administracions locals i diputacions- va ser molt curós alhora de demostrar acords amb Alemanya en política econòmica: "Itàlia i Alemanya són els països més decidits a cedir sobirania en l'àmbit europeu si això ens ha de permetre crear instruments econòmics eficaços". També va reiterar que el govern italià està "disposat a seguir en el camí de la contenció pressupostària".

Després d'haver presentat Monti com un heroi a la cimera ("Super Mario Won" titulava dissabte La Repubblica ) la premsa italiana es feia ressò de la poca concreció dels acords de Brussel·les, que s'hauran de materialitzar en la pròxima reunió de l'Eurogrup, dilluns que ve.

Els economistes italians alerten des de fa temps del perill d'un atac especulatiu sobre el deute. "La cimera va suposar un pas important cap a la unió bancària. Sabem que trigarà temps, però s'ha començat a avançar. El problema més evident és que no es va parlar d'ampliar el fons d'estabilitat ni de permetre el recurs al Banc Central Europeu. Itàlia té un deute públic de 2 bilions d'euros i això ens fa vulnerables a qualsevol atac especulatiu", apuntava ahir per telèfon Paolo Manasse, professor del departament d'econòmiques de la Universitat de Bolonya.

Responent la pregunta d'un periodista sobre la Itàlia post-Monti (l'any que ve els italians podran triar el seu govern a les urnes), Merkel va recordar que ella també haurà de passar la revàlida electoral l'any que ve. "Les nostres eleccions em preocupen més. Però hem de ser diligents. No tenim temps per pensar tant en el futur".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT