La coalició liderada pels Estats Units ja bombardeja l’Estat Islàmic (EI) a Síria. L’operació a l’Iraq era inútil sense atacar la seva rereguarda a Síria, on l’EI es podia replegar. Però sense tropes terrestres i enmig d’una guerra sempre quedaran racons per reorganitzar-se.
L’opció d’entrenar i armar els rebels “moderats” és plena d’incògnites: qui són?, ¿podran fer front sols a Baixar al-Assad i l’EI alhora? Si no s’ataquen les causes que hi ha darrere l’expansió de l’EI difícilment l’eliminaran. Fer-ho implica posar fi a la guerra respectant la voluntat dels sirians, amb l’ajut dels veïns, l’Iran inclòs. Perquè avui el trist missatge que envien és que tant se valen 200.000 morts, milions de refugiats, les brutalitats contra els civils. Res no ha aconseguit organitzar ni tan sols l’acció humanitària a Síria. Només l’amenaça jihadista global, els atacs a les minories, els terribles assassinats d’estrangers han fet moure Occident. Afebliran l’EI, però sense estratègia política potser tiraran més llenya al foc.
