Més víkings que celtes
"Rebutgem tant el centralisme d'Edimburg com el de Londres", diu Alistair Gordon, regidor de Kirkwall, la capital de les Òrcades
Kirkwall (Illes Òrcades)La logística militar i la mobilització de les tropes és clau en la planificació de qualsevol conflicte bèl·lic. Per això, just abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, el govern del Regne Unit va enviar una carta a tots els joves allistats a l’exèrcit britànic amb la següent pregunta: “Quina estació de tren tens més a prop?” La resposta dels joves de les Shetland i les Òrcades, les illes situades a l’extrem nord d’Escòcia, va ser desconcertant. “Bergen, a Noruega”, van contestar.
És obvi que disposaven d’estacions de ferrocarril més a prop d’Escòcia, però la reacció dels joves militars va ser un símptoma clar de la proximitat geogràfica, històrica, cultural i comercial que uneix els habitants d’aquestes terres amb els països escandinaus.
De fet, fins al segle XV, les Shetland i les Òrcades van formar part de Noruega. “En aquestes illes som més víkings que celtes”, defineix de manera aclaridora Alistair Gordon, regidor de Kirkwall, la capital de les Òrcades. “Quan baixem a Edimburg o Glasgow per fer algun tràmit, nosaltres anem a Escòcia ”, afegeix mig de broma mig seriosament.
I per això mateix, al jardí de casa seva -als afores de Kirkwall-, no hi oneja ni la bandera d’Escòcia ni la del Regne Unit, sinó l’ Orkney flag, una ensenya creada fa només vuit anys i que pot confondre més d’un visitant, perquè, si un no es fixa bé en el color groc de la creu, és molt fàcil de confondre-la amb la bandera de Noruega.
Alistair Gordon és a tocar de la jubilació però continua ben actiu. Va treballar de professor en una escola de primària fins que es va implicar en política com a membre del Partit Liberal del Regne Unit. Avui, però, és conseller regional de les illes Òrcades com a polític independent.
“En menys de cinquanta anys, hem passat de ser unes illes gairebé desèrtiques on només hi havia ramaders i bases militars de la Segona Guerra Mundial a ser una zona econòmicament forta. Cada any disposem de dos-cents milions de lliures [251 milions d’euros] provinents dels impostos que paguen els vaixells petroliers que treballen als jaciments que voregen la nostra costa”, comenta Gordon.
Un arxipèlag de 200 illes
Si es té en compte que a les Òrcades hi viuen poc més de 20.000 habitants, la xifra no és gens menyspreable. “D’aquests diners, només fem servir els interessos que genera el fons econòmic del petroli. En tenim prou per pagar els serveis públics bàsics, els hospitals, les escoles i, molt important, el transport dels alumnes entre les gairebé dues-centes illes que formen el nostre arxipèlag; en molts casos els escolars s’han de desplaçar en avió”, explica el conseller regional.
De fet, aquest mecanisme de finançament a partir dels interessos del petroli és el que s’aplica també a Noruega i el que vol generalitzar el govern d’Escòcia en cas que després del referèndum del 18 de setembre es declari la independència.
En una de les parets del menjador de casa de l’Alistair Gordon destaquen dues fotografies de principis dels anys cinquanta. Hi apareix ell, de petit, al costat de la reina mare en una de les seves últimes visites oficials com a monarca. “Més enllà de la monarquia i l’exèrcit, els nostres vincles culturals amb Escòcia són més aviat difusos. Per això, aquí, el debat sobre la independència és molt complex. Pel pes demogràfic, la nostra influència en les polítiques que es puguin impulsar des del govern d’Escòcia i del Regne Unit és ben poc significativa, i econòmicament en tenim prou amb el petroli. No necessitem que des d’un govern, sigui des de Londres o des d’Edimburg, ens diguin el que hem de fer”, apunta.
Per això, sigui quin sigui el resultat del referèndum per la independència escocès, a les illes del nord el debat polític enllaça amb les reivindicacions d’autonomia latents des de fa anys: “Jo votaré no a la independència. I crec que aquesta serà l’opció majoritària a les nostres illes. Rebutgem tant el centralisme d’Edimburg com el de Londres. El nostre objectiu és poder votar algun dia l’estatus de territori lliure associat, com és el cas de l’illa de Man o del Canal, que disposen d’un alt grau d’autonomia i només deleguen algunes funcions al Regne Unit”, diu. Salvant totes les distàncies, les Òrcades i les Shetland serien per a Escòcia el que la Vall d’Aran és per a Catalunya.
