Milers de civils fugen de casa en el dia més sagnant

GazaL’exèrcit israelià va bombardejar sistemàticament durant més de 24 hores el barri de Xuiaia, situat a l’est de la ciutat de Gaza, i va causar la mort de desenes de persones, la immensa majoria civils. L’aviació, la marina, els tancs i l’artilleria van destruir una bona part de la zona, i els cadàvers i els ferits van quedar atrapats als carrers durant hores perquè els soldats no van permetre l’accés de les ambulàncies.

Els bombardejos van començar dissabte a la nit i van continuar durant tota la jornada d’ahir. La intensitat de les bombes era tal que milers de civils van arriscar les vides per abandonar les seves cases enmig dels bombardejos. Dirigents palestins van comparar aquesta “massacre” a les dels camps de refugiats palestins de Sabra i Xatila del Líban als anys vuitanta.

Les bombes només es van aturar a Xuiaia durant alguns minuts poc després del migdia quan Israel va acceptar una petició d’“alto el foc humanitari” feta per Hamàs i presentada per la Creu Roja, per evacuar els morts i els ferits, i per permetre l’evacuació dels civils d’aquest barri convertit en ratera.

El director d’Al-Xifa, l’hospital més gran de la ciutat de Gaza, Nasser Tattar, va dir que el centre està desbordat per l’arribada massiva de ferits, de totes les edats i de totes les condicions. A primera hora de la tarda va comunicar que entre els morts que hi havia al dipòsit de cadàvers de l’hospital hi havia 17 nens, 14 dones i 4 ancians, però aquestes dades es van quedar curtes aviat.

La situació a la franja es complica cada hora que passa i la població comença a acaparar aliments. Als forns hi havia ahir cues ben llargues per comprar pa. Els serveis han deixat de funcionar gairebé completament. El 90% de la població no disposa d’electricitat perquè Israel ha tallat el subministrament.

Atacs mortífers

El nombre de palestins morts ja supera els 400, la major part dels quals són civils, des de l’inici de l’operació Marge Defensiu el 8 de juliol. Només ahir en van morir uns 100, el dia amb més pèrdues.

Set soldats de la Brigada Golani, la més reputada, van morir quan el blindat que els transportava va ser atacat, en l’incident més tràgic per a l’exèrcit des de l’inici de l’operació i, segons alguns analistes, explicaria el furiós comportament al barri de Xuiaia. En total Israel ha reconegut la mort de 18 soldats en els últims dies i l’hospitalització de 65. Només ahir van ser 13 els morts.

“Aquest matí [per ahir] s’ha obert un corredor humanitari a Xuiaia coordinat pel Comitè Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja per permetre que la gent sortís en direcció als nostres centres d’acollida, però el corredor s’ha interromput quan s’han reprès les hostilitats. Posteriorment hem demanat una extensió temporal, però no s’ha acceptat”, explica Antonio Menéndez, de l’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats.

“Falta comptabilitzar els refugiats de Xuiaia però als 60 centres d’acollida oberts n’atenem 83.500. Als centres de la ciutat de Gaza n’hi ha 32.000 i als centres del nord 21.500”, comenta Menéndez. Molts refugiats no es registren.

Fauzi Barhum, portaveu de Hamàs, va denunciar els atacs israelians però també va dir que les decisions de la direcció de l’organització islamista són fermes i no es modificaran. “No ens rendirem. Continuarem lluitant fins a l’última gota de sang”, va declarar Barhum.

Hamàs està en un moment molt delicat perquè està mantenint amb Israel un pols de sang freda a l’àmbit militar i a l’àmbit diplomàtic. Està en joc la seva aspiració d’acabar finalment amb el terrible bloqueig que ja fa set anys que dura i que crea unes condicions de vida miserables per a 1,7 milions de civils, que no poden sortir de la franja, i que els impedeix adquirir tota mena de productes de l’exterior.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va declarar a la CNN que Israel farà tot el que tingui a l’abast per restaurar la calma entre els ciutadans israelians. Ahir les milícies van disparar més de 80 coets, fet que significa que tota la potència militar que està desplegant Israel no ha pogut acabar amb aquests llançaments, ni tan sols reduir-los a un nivell inferior al que hi havia abans de la invasió.

Coets des de zones residencials

Netanyahu també va acusar Hamàs de fer servir els civils com a “escuts humans”. De fet, és veritat que els milicians palestins disparen els seus coets des de solars que sovint estan situats al costat de zones residencials, i les autoritats polítiques i militars israelianes utilitzen aquest argument per denunciar aquest fet.

El secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, va tornar a defensar el comportament d’Israel argumentant que l’estat jueu ha de fer front a una “organització terrorista”, en referència a Hamàs, que ha disparat milers de coets contra el seu territori. El grup islamista, que controla la Gaza en què va guanyar les eleccions del 2007, està inclòs a la llista de terroristes d’Israel, els Estats Units i la Unió Europea.

Netanyahu, per la seva banda, no pot renunciar a la seva política cap als palestins, perquè si ho fes probablement hauria de convocar eleccions per l’oposició dels seus socis més durs i perdria bona part de la seva popularitat. Tot i això, el primer ministre sap que aquesta guerra, que els palestins anomenen la tercera guerra de Gaza, pot acabar costant-li un preu elevat si els israelians s’acaben cansant en algun moment. Per això, preferiria acabar com més aviat millor amb aquest embolic.

La política interior israeliana juga un paper important en el desenvolupament de la crisi. De moment tots els seus aliats a la coalició de govern donen suport al primer ministre. Tot i això, qui vota és el ciutadà del carrer, i en situacions com aquesta és difícil preveure com reaccionarà si la guerra s’allarga més del compte.

Netanyahu està pressionant amb força els seus aliats, començant pels Estats Units, però passant pels socis de la Unió Europea, per Egipte i pel president palestí, Mahmud Abbas, perquè obliguin Hamàs a recular. Aquesta mobilització política a nivell internacional és tan rellevant com la mobilització militar sobre el terreny. La qüestió és saber si la direcció de Hamàs està disposada a cedir i tornar a l’ statu quo que es va trencar al juny.

L’ statu quo anterior era ideal per a Netanyahu perquè li permetia tirar endavant la seva política d’expansió als territoris ocupats. Les obres a les colònies han avançat més que mai durant el seu mandat mentre la comunitat internacional ha preferit no intervenir i el president Abbas ha deixat fer a Netanyahu.

La inacció d’Abbas durant aquesta crisi és conseqüent amb la seva actitud general dels últims deu anys, és a dir, des de la mort de l’històric Iàsser Arafat. I és una actitud que no li està servint per aconseguir l’objectiu d’un estat palestí viable a Cisjordània i Gaza. Fins ara, s’imposa la política de fets consumats de Netanyahu, que allunya la solució al conflicte i condemna els palestins a una guerra de desgast en què són les principals víctimes.