POLÍTICA AFRICANA
Internacional 22/08/2012

Mor el líder repressor i reformista d'Etiòpia

Jeffrey Gettleman
3 min
El primer ministre d'Etiòpia, Meles Zenawi, mort aquesta setmana als 57 anys.

THE NEW YORK TIMES / NAIROBI.Meles Zenawi, el primer ministre d'Etiòpia que va aixecar el país de la runa de la guerra civil i va convertir-lo en una de les economies amb un creixement més accelerat de l'Àfrica i en un dels principals aliats dels Estats Units al continent, va morir dilluns als 57 anys. Les autoritats del país van dir ahir que havia mort en un hospital a Brussel·les a causa d'una infecció. La salut d'aquest mandatari -tecnòcrata i repressiu- havia estat un misteri durant mesos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Antic líder que va abandonar els estudis de medicina als anys 70 per lluitar contra l'aleshores govern comunista etíop, Zenawi era considerat un dels líders africans més astuts i intel·ligents. Era conegut per ser un lector voraç amb una ment que digeria ràpidament tones d'estadístiques i citava llargs fragments de Shakespeare. Va treballar colze a colze amb Washington per combatre l'extremisme islamista a la Banya d'Àfrica, tot i que hi havia queixes en augment -fins i tot entre els seus partidaris- sobre la seva inclinació a anul·lar violentament qualsevol dissidència.

Després d'esdevenir primer ministre el 1995, Zenawi va concentrar molt poder, eliminant els rivals i creant una atmosfera de por en què les crítiques no eren tolerades i els periodistes i polítics de l'oposició eren empresonats.

Hailermariam Desalegn, el ministre d'Afers Estrangers i vice primer ministre, serà el nou premier , segons va anunciar ahir el govern. Els analistes consideren improbable que Desalegn mani amb la mateixa autoritat que el seu predecessor, i molts el veuen com poc més que un titella en un govern que segueix fermament controlat per la minoria ètnica de Zenawi, els tigrayan, del nord d'Etiòpia. Els experts no predeien ahir cap gir dràstic en la política del país i auguraven que Etiòpia seguirà sent un aliat dels EUA.

Etiòpia és considerat un dels governs més repressius de l'Àfrica, tot i que segueix rebent uns 800 milions d'euros l'any en ajuda dels Estats Units. És un fort aliat militar dels nord-americans i les autoritats de Washington han dit en privat que un dels recursos preferits de la CIA per combatre l'extremisme islàmic a l'Àfrica són l'exèrcit i els serveis de seguretat etíops.

L'any passat, el govern etíop va sentenciar dos periodistes suecs a onze anys de presó després de trobar-los viatjant a l'interior del país amb un grup rebel. Aquest any ha empresonat un conegut periodista etíop sota una acusació poc consistent de terrorisme.

Els últims mesos, el govern etíop ha estat acusat de matar i forçar el desplaçament de membres de grups tradicionals que viuen a la vall del riu Omo, al sud del país, de manera que el govern pugui construir una gran presa hidroelèctrica i arrendar terres a empreses sucreres internacionals.

Repressió i desenvolupament

Zenawi era vist com el cervell de molts dels plans del seu govern. Mentre molts grups en defensa dels drets humans el vilipendiaven, experts en desenvolupament el lloaven defensant que Etiòpia té molts millors plans de prevenció de la fam que quan Zenawi va arribar al poder amb un cop d'estat el 1991.

Sota el seu mandat, especialment en els últims anys, Etiòpia ha invertit fortament en infrastructures públiques i ha entrat en negocis competitius com el cultiu de flors.

Etiòpia és considerada una de les economies no dependents del petroli de més ràpid creixement del món, amb un creixement del 7,5% l'any passat. No obstant, segueix sent pobra, amb una renda per càpita d'aproximadament mil euros.

Zenawi va jugar un paper rellevant a la regió i va ajudar en els seus últims mesos de vida a negociar la pau entre el Sudan i l'ara independent nació del Sudan del Sud.

stats