Obama promet a les tropes que no combatran a l’Iraq

WashingtonEls soldats nord-americans no lluitaran en una nova guerra sobre el terreny a l’Iraq. El president dels Estats Units, Barack Obama, va insistir ahir en la seva promesa de no enviar tropes de combat a aquest país del Pròxim Orient per fer front a l’amenaça de l’Estat Islàmic (EI). “Després d’una dècada de massius desplegaments, és més efectiu utilitzar les nostres capacitats úniques per donar suport als nostres aliats sobre el terreny”, va afirmar en un acte a la base aèria McDill de Tampa (Florida).

El discurs d’Obama va arribar l’endemà que el màxim oficial de l’exèrcit nord-americà plantegés al Senat la possibilitat que assessors militars nord-americans participin en atacs per terra contra l’Estat Islàmic si els bombardejos aeris no són efectius. “Si arribem a un punt en què cregui que els nostres consellers militars haurien d’acompanyar les tropes iraquianes (o kurdes) en atacs específics contra l’EI, ho recomanaré al president”, va dir Martin Dempsey, cap de l’estat major conjunt dels Estats Units.

Amb el seu testimoni davant la comissió de serveis armats del Senat, Dempsey va obrir la porta a un nou desplegament militar a l’Iraq tot i les promeses reiterades de Barack Obama de no fer-ho. El discurs del president d’ahir davant d’un nombrós grup de soldats tenia com a objectiu tancar les noves especulacions sobre l’abast de la intervenció dels Estats Units a l’Iraq i Síria.

Obama va visitar aquesta instal·lació militar de Tampa, centre del comandament responsable de les operacions militars al Pròxim Orient, per parlar amb els oficials militars sobre el conflicte i donar les gràcies als soldats pel seu servei.

En el seu parlament, l’inquilí de la Casa Blanca també va assegurar que els Estats Units no estan sols en la lluita contra els jihadistes a l’Iraq i Síria. Va subratllar que més de 40 països s’han compromès a oferir assistència en l’operació militar contra l’EI. A més, va explicar que França i el Regne Unit ja han començat a ajudar en els atacs aeris que el Pentàgon llança sobre l’Iraq des del 8 d’agost.

Bagdad no vol soldats estrangers

Per la seva banda, el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va declarar ahir en una entrevista a l’agència Associated Press que no és necessari ni desitjable que s’enviïn tropes estrangeres al seu país per lluitar contra el grup Estat Islàmic. En canvi, el flamant líder iraquià va demanar a la comunitat internacional que ampliï la guerra contra els extremistes islàmics a Síria. A més, va advertir que el combat contra els jihadistes no es podrà guanyar fins que no s’ataqui també aquest país veí.

De moment, els Estats Units tenen uns 1.600 soldats a l’Iraq per protegir els seus diplomàtics, per assessorar l’exèrcit iraquià i recollir informació sobre les posicions de l’Estat Islàmic. D’altra banda, els avions nord-americans han llançat un total de 167 atacs contra camions i artilleria de la milícia jihadista. I dimarts van bombardejar per primer cop un grup de jihadistes a prop de Bagdad. Fins a aquest atac, les accions militars aèries s’havien concentrat en la protecció de ciutadans nord-americans, en missions humanitàries i en l’atac a posicions de l’Estat Islàmic al nord de l’Iraq.

El president Obama va tornar a repetir que la nova campanya militar a l’Iraq és diferent de la iniciada el 2003. No només perquè no hi haurà tropes nord-americanes en missió de combat sinó també per la implicació de la comunitat internacional. “Una cosa que hem après és que, si fem les coses sols i els països no fan res per ells mateixos, els problemes tornen quan nosaltres marxem”, va dir.

Armar els rebels sirians

Mentrestant, el Congrés nord-americà tenia previst aprovar aquesta matinada (hora catalana) una llei per autoritzar el president a armar i entrenar els rebels sirians. Tot i així, legisladors dels dos partits es van mostrar preocupats per l’estratègia del govern per acabar amb l’EI. Els demòcrates, companys de partit del president, desconfien d’una operació militar sense paràmetres clarament definits. Per contra, els republicans creuen que les accions militars ordenades per Obama són massa limitades.

Ahir, a Tampa, el president nord-americà, en hores baixes, intentava aconseguir el suport dels seus conciutadans en la lluita contra l’Estat Islàmic. Tot i així, els interrogants sobre aquesta nova aventura militar encara són molts. Alguns exmilitars i experts ja han començat a dubtar de la seva estratègia i no creuen que la victòria sigui possible sense tropes sobre el terreny.

Nou vídeo de l’EI: “La lluita ha començat”

La guerra oberta contra l’Estat Islàmic (EI) a l’Iraq i Síria té un altre camp de batalla a internet. Ahir es va estendre a la xarxa un nou vídeo del grup radical islàmic que, tot i no contenir cap discurs, era un clar missatge de desafiament als Estats Units i la seva coalició antijihadista. El muntatge simula un tràiler al més pur estil de Hollywood, amb imatges d’explosions, combats militars, armes i fins i tot algun pla del president Barack Obama. Aquest cop, però, no hi ha cap milicià que faci cap discurs ni cap veu en off, però tot i així el missatge és inequívoc: Flames de guerra. La lluita només ha començat és el títol i el subtítol de la suposada pel·lícula jihadista, i els 54 segons de tràiler acaben amb el típic Coming soon (properament) dels muntatges americans. Tot plegat, l’endemà que el cap major de l’exèrcit dels Estats Units, Martin Dempsey, no descartés una intervenció militar terrestre contra els jihadistes. L’estratègia online de l’EI inclou diverses webs, comptes en xarxes socials i altres canals, com l’Al Hayat Media Center (que va fer públic el vídeo-tràiler), a través dels quals emeten la seva propaganda i recluten nous jihadistes.

Massacre de l’aviació siriana a Homs

Almenys 48 persones, entre les quals dotze criatures, han mort en els últims dies en els bombardejos de l’aviació a Homs, al centre de Síria, un dels bressols de la revolta popular que va esclatar el març del 2011. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa de voluntaris sobre el terreny, entre les víctimes de les bombes del règim de Baixar al-Assad hi ha una dotzena de combatents rebels que lluiten a la zona. La xifra de víctimes podria augmentar perquè hi ha desenes de ferits greus. Els atacs de l’aviació siriana s’han concentrat a la ciutat de Talbiseh, deu quilòmetres al nord de Homs, en l’autopista que uneix la ciutat amb Alep. Els efectes de la massacre s’han pogut veure en alguns vídeos, com un que mostra un home plorant mentre abraça el cadàver d’un nadó de pocs dies, o un altre en què es veu un grup de persones resant al voltant del cos d’una dona i els seus cinc fills. Des de l’inici del conflicte i fins a l’abril passat l’ONU calcula que la guerra de Síria ha causat almenys 191.369 morts documentats, entre els quals hi ha unes 9.000 criatures.