Obama, incapaç d’imposar una treva a Israel

WashingtonLa trucada del president dels Estats Units, Barack Obama, al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, de diumenge passat ha posat al descobert la pèrdua d’influència de la primera potència mundial per resoldre el conflicte del Pròxim Orient. La resposta israeliana a la crida del president nord-americà que va reclamar un alto el foc ha sigut aquests dies un augment dels atacs contra Gaza sobre la base del dret d’autodefensa.

Netanyahu va prometre ahir que l’ofensiva de l’exèrcit del seu país a Gaza no s’aturarà fins que tots els túnels de Hamàs siguin destruïts. El líder israelià, reforçat amb el suport de gairebé un 90% de la població, va advertir que ho farà “amb o sense una treva”. El govern d’Israel insisteix que aquests túnels permeten a Hamàs infiltrar-se en el seu territori. “Ja hem destruït desenes de túnels i estem decidits a completar aquesta tasca”, va dir Netanyahu.

Tensions entre aliats històrics

Les tensions diplomàtiques entre dos aliats històrics s’han intensificat en els últims dies. Obama aprova el dret d’Israel a defensar-se però està frustrat amb l’augment incessant de víctimes civils que està provocant l’ofensiva israeliana a Gaza. De fet, la Casa Blanca va apujar ahir el seu to contra el govern d’Israel pel seu bombardeig a una escola de les Nacions Unides i un mercat a Jabala que va causar la mort de 33 persones i desenes de ferits.

El portaveu del president Obama, Josh Earnest, va assegurar que l’atac era “totalment inacceptable” i “indefensable”. A més, va instar Israel a fer més per evitar les morts de civils. Des de l’inici de la nova escalada del conflicte, fa tres setmanes i mitja, el balanç de morts arriba als 1.360 a Gaza mentre que a Israel han mort 59 persones. A més, ha obligat 400.000 persones a desplaçar-se en busca de refugi.

Obama i Netanyahu no han tingut mai bona sintonia. Les diferències ja van aparèixer des del principi de la seva presidència. Israel va considerar excessives les crítiques del govern nord-americà a la seva política d’assentaments i no confia en els esforços d’Obama per negociar un acord nuclear amb l’Iran. Els dos líders, doncs, no han amagat la seva animadversió cap a l’altre. Fins i tot, el primer ministre israelià va fer campanya pel candidat republicà, Mitt Romney, en les últimes eleccions presidencials.

“Els EUA no estan compromesos ni són tan influents en el conflicte com ho van ser en el passat”, assegura Michael Doran, expert en afers internacionals de l’institut Brookings. Per ell, aquest nou rol dels Estats Units és una mala notícia per als palestins, ja que la primera potència mundial era l’única capaç de contenir el govern israelià. I prediu que el conflicte empitjorarà.

Aquest deteriorament de les relacions diplomàtiques de dos països amics s’ha agreujat en els últims dies i complica la negociació d’una treva entre Israel i Gaza. Així ho van evidenciar els esforços fallits en aquesta direcció del secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry. La decisió del regulador d’aviació nord-americà de cancel·lar els vols dels EUA a Tel Aviv el 22 de juliol, perquè creia que els míssils de Hamàs posaven en risc els seus avions, va enfurismar el govern israelià. Els vols es van reprendre un dia i mig després però aquest temps va ser suficient per al grup Hamàs, que ho va considerar una victòria.

D’altra banda, John Kerry ha tingut un parell de relliscades que han molestat el govern israelià. Primer un micròfon obert de la televisió nord-americana Fox News va captar fa onze dies les seves crítiques sarcàstiques a l’atac militar d’Israel contra Gaza: “Quin infern d’operació mil·limètrica”. I, després, la setmana passada es va filtrar un document de treball del seu equip amb diverses propostes per a un alto el foc que Israel va considerar “inacceptables”. Kerry va insistir de seguida, en una roda de premsa, que no era cap oferta en ferm, però no va poder evitar les crítiques del govern de Netanyahu.

Els EUA envien armes a Israel

Malgrat aquests xocs entre Tel Aviv i Washington, l’aliança entre els dos països continua forta. De fet, els Estats Units han criticat les morts de civils però no han deixat d’enviar armes a Israel. El Pentàgon va confirmar ahir que ha enviat munició addicional a Israel després d’una petició del govern de Netanyahu.

La venda està establerta per a casos d’emergència en l’Inventari de Reserves de Munició de Guerra d’Israel i és per un valor de més de 1.000 milions de dòlars. Així, l’exèrcit israelià pot disposar de manera urgent de diversa artilleria com, per exemple, peces de morter de 120 mil·límetres i munició per a llançagranades. L’enviament d’aquestes armes es va fer el mateix dia que els portaveus nord-americans a l’ONU condemnaven l’atac israelià a una escola de Gaza. Tot i així, Kerry continua els seus esforços diplomàtics per aconseguir un alto el foc. El conflicte és cada cop més intractable: Hamàs exigeix una flexibilització de les restriccions econòmiques a Gaza mentre que Israel vol continuar la destrucció dels túnels de Hamàs.

Alguns analistes del Pròxim Orient consideren que l’ofensiva israeliana contra Hamàs posa en perill la seguretat nacional dels EUA. Juan Cole, professor d’història de la Universitat de Michigan, creu que si no s’aconsegueix un alto el foc hi haurà cada cop més accions de protesta a diverses parts de la regió i creixerà el sentiment anti nord-americà. “La guerra d’Israel contra Gaza podria provocar fàcilment una reacció antiamericana, en llocs com l’Iraq i l’Afganistan, que podria resultar en morts de tropes nord-americanes. I, fins i tot, aliats dels EUA poden mostrar la seva ira pel suport nord-americà a Israel”, diu Cole.

Des del seu nomenament, Kerry ha invertit molt en el procés de pau al Pròxim Orient sense obtenir cap fruit. I amb la nova escalada del conflicte, la pau és més lluny.