OBSERVATORI DE L’ÀFRICA
Internacional 02/08/2014

Obiang: només faltava Obama

i
Bru Rovira
3 min

Només faltava Obama: el president nord-americà ha decidit convidar la setmana que ve el dictador equatoguineà, Teodoro Obiang, a la cimera de líders africans que es farà als EUA. Els temes de debat sobre els quals Obiang podrà esplaiar-se són els de “la governabilitat, el desenvolupament econòmic, la pau, la seguretat i l’educació”. La corrupció, la manca de llibertats polítiques, l’incompliment i agressions als drets humans i el repartiment just de les riqueses no formen part de l’agenda prevista.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A poc a poc, la immensa fortuna d’Obiang i els bons negocis que significa per als inversors occidentals l’explotació corrupta del petroli -Guinea Equatorial ja és el tercer exportador petrolier de l’Àfrica subsahariana- han anat transformant la figura sanguinària d’aquest militar colpista educat a l’acadèmia militar de Saragossa en un home honorable: es veu que els diners tenen un valor incalculable també als ulls de les democràcies occidentals. Un valor que sobrepassa qualsevol altra consideració.

Només faltava Obama. Però, finalment, també Obama ha claudicat. No va ser fins a mitjans de la dècada dels anys seixanta que el petroli de Guinea Equatorial es va convertir en una font de riquesa desbocada i ja l’any 1998 havia fet créixer el 93% el PIB, unes taxes increïbles. Però aquell mateix any el Senat dels EUA va fer pública una investigació en què es posava de manifest l’abús d’Obiang i família, que es quedaven la major part del benefici, i denunciava també les enormes comissions que havien pagat les empreses nord-americanes -i altres d’occidentals- a l’entramat Obiang per tenir les concessions d’explotació. El Senat concloïa que “les companyies nord-americanes podrien haver contribuït a pràctiques de corrupció”. Com a resultat, també, de les denúncies sobre drets humans, Clinton ja n’havia retirat el seu ambaixador el 1995. Després de l’11-S, però, les relacions es van recuperar i Bush va convidar Obiang a visitar-lo.

Amb Wikileaks es va saber el 2011 que l’ambaixador nord-americà a Malabo havia obert la porta a tenir una relació privilegiada amb Obiang, “abans que ho facin altres països”. L’ambaixador entenia que el règim era d’un “autoritarisme benèvol” i pensava que fins que morís Obiang no hi hauria democràcia, però aconsellava no posar-s’hi d’esquena: “Si ens en mantenim al marge, deixem un terreny fèrtil per als altres [per exemple, els xinesos], i augmentem el perill que hi hagi canvis que posin en risc les vides i els interessos nord-americans”. L’argument també l’havia fet servir el senador socialista José Laborda, quan al Diario de Burgos, arran de la visita d’Obiang a Espanya el 2006, va dir: “Si no ho fem nosaltres [els negocis amb Obiang], altres països estaran encantats d’ocupar el nostre lloc”.

A finals de juliol Rajoy era el primer president d’una democràcia europea que visitava Malabo per fotografiar-se amb el dictador. Una setmana després hi anava Zapatero acompanyat de l’exministre Moratinos i l’expresident del Congrés José Bono (dos lobistes molt amics del règim). I ara, Obama. Es veu que els grans homes honorables del nostre temps han de menjar moltes granotes per tal de cuidar el nostre benestar. Això és el que diuen. Fins que es descobreix que són nombrosos els que els encanta l’àpat sanguinolent del poder amb les butxaques ben plenes, tot deixant la destrucció de la confiança i la democràcia com un detall colateral.

stats