Praga vota contra la corrupció
Els socialdemòcrates txecs podrien prendre el govern als conservadors, esquitxats pels escàndols
BarcelonaUn provocatiu dit alçat navega aquests dies pel riu Vltava a tocar del retratadíssim pont de Carles de Praga. Assenyala el districte polític de la capital txeca, el castell on hi ha la presidència i -no lluny d'allà- les cambres legislatives i la residència del primer ministre.
És el missatge que ha volgut llançar l'escultor txec David Cerny, poc abans de les eleccions legislatives anticipades que es fan entre ahir i avui. Els txecs estan tips dels seus polítics. De la corrupció i la ineficiència que impregna l'administració. La que ha fet caure l'anterior coalició de govern conservadora un any abans d'acabar el seu mandat.
Les enquestes situen com el més ben situat per prendre el relleu al capdavant de l'executiu el Partit Socialdemòcrata Txec (CSSD). Hi haurà alternança política, però tot indica que els socialdemòcrates no podran governar en solitari. I és aquí on les especulacions es disparen entre les diferents -i antagòniques- opcions que s'albiren.
Una de les possibilitats és que el CSSD governi en minoria amb el suport del Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (KSCM). Seria el primer cop que els únics comunistes que no van canviar la denominació després de la Revolució de Vellut -la que va fer caure el règim soviètic el 1989- tocarien poder. Amb un discurs radical -que gairebé els costa la il·legalització fa un parell d'anys- han guanyat simpaties i les enquestes els situen en segona posició.
L'altra opció per formar govern que podrien tenir els socialdemòcrates seria el nou partit Acció dels Ciutadans Insatisfets (ANO), creat pel magnat Anfrej Babis -amb una fortuna segons la revista Forbes de 1.450 milions d'euros-, disposat a fer net contra la corrupció. Personalitats de renom i de molta credibilitat li han anat al darrere, però hi ha dubtes sobre la solidesa d'un partit basat en un únic punt en el programa electoral.
Qui serà el primer ministre?
Per si la incertesa no fos prou gran, Milos Zeman, el primer president txec sorgit d'unes eleccions, al gener, ha acabat d'atiar el foc amb l'advertència que podria no encarregar govern -si guanyés les eleccions- al líder del Partit Socialdemòcrata, Bohuslav Sobotka, sinó al diputat que tingui més suport a la seva circumscripció. Una maniobra del president per donar el poder al número dos dels socialdemòcrates, Michal Hasek, molt més pròxim a ell.
Seria una maniobra més del president Zeman, que, tot i que dins dels límits de la Constitució, pren decisions que tradicionalment no eren a les mans del cap d'estat. Proeuropeu, però també pro-rus, un dels seus col·laboradors més pròxims està vinculat a la petrolera russa Lukoil. I es diu que a Zeman li agradaria veure Rússia dins de la UE.
Quin és l'escenari més probable després de les eleccions?
És difícil de dir. Primer s'ha de veure quants partits entren al Parlament i després quina és la capacitat real dels socialdemòcrates, que lideren les enquestes, per formar govern. A les últimes eleccions van guanyar i al final els partits de dreta van fer una coalició per governar.
¿Els txecs estan tips de la corrupció política?
Els ciutadans han perdut la confiança en els polítics i s'espera que la participació sigui baixa en aquestes eleccions. A l'última convocatòria hi va concórrer una llista que volia fer net amb la corrupció, però al final no va fer res de res i ara és un dels més corruptes.
Com ho està fent el nou president, Milos Zeman?
Hi ha veus que demanen no votar el seu partit, ja que cada vegada acumula més poder. És cert que com a president acapara funcions més enllà de les que estrictament diu la Constitució. El que és més preocupant és que ningú sap què hi ha al darrere d'ell. És proeuropeu però també és pro-rus i té col·laboradors amb connexions amb la petroliera russa Lukoil.
