Putin desafia l’OTAN amb un enduriment militar
Moscou adverteix que l’acostament d’Ucraïna a l’Aliança dificulta la pau
Brussel·lesRússia tensa la corda. El govern de Vladímir Putin va anunciar ahir que revisarà la seva estratègia militar per fer front “a nous perills i amenaces militars”. És la resposta de Moscou a la intenció de l’OTAN d’impulsar una força de reacció ràpida per poder desplegar 4.000 soldats en quaranta-vuit hores si la situació a Ucraïna empitjora. Putin, que segueix negant cap desplegament de tropes en territori ucraïnès -verificat per l’OTAN-, desafia i amenaça clarament els països aliats amb aquesta voluntat de reforçar la seva estratègia militar.
La doctrina ja va ser actualitzada el 2010, quan Rússia va identificar l’ampliació de l’OTAN com una amenaça per al país. En els canvis que es van introduir, Moscou va reafirmar el seu dret a utilitzar armes nuclears si considerava que el país estava en perill. Ara Putin vol fer més canvis per adaptar-se al nou escenari de tensió entre l’Aliança i Moscou a causa de la crisi a Ucraïna.
El govern de Vladímir Putin, tot i ser el responsable d’haver desplegat soldats a Ucraïna, acusa els aliats d’amenaçar Rússia. “El fet que la infraestructura militar dels membres de l’OTAN estigui cada vegada més a prop de les nostres fronteres, fins i tot per via de l’ampliació de l’Aliança, fa que l’OTAN segueixi sent una de les amenaces exteriors de la Federació Russa”, va assegurar ahir el responsable d’assessorament del Consell de Seguretat del Kremlin, Mikhaïl Popov.
Les aspiracions d’Ucraïna de convertir-se en membre de l’OTAN també són vistes com una amenaça per Rússia. Moscou denuncia que l’acostament de Kíev a l’Aliança dificulta una sortida negociada al conflicte a l’est d’Ucraïna. Segons el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, “Washington i algunes capitals europees” estan atiant el conflicte i complicant les coses amb el seu suport al govern ucraïnès.
Però les amenaces i els desafiaments de Rússia no faran canviar l’estratègia de l’OTAN. En la cimera que celebren els líders de l’Aliança demà i divendres a Gal·les, els aliats estan disposats a pactar la posada en marxa de la força de reacció ràpida, que servirà per agilitzar i reforçar l’actual protocol, que fa possible el desplegament de tropes en un termini de cinc dies.
Obama visita Estònia
Abans de la cimera, Barack Obama visitarà Estònia, ex-República soviètica i un dels països aliats que comparteix frontera amb Rússia. El president dels Estats Units s’entrevistarà amb les autoritats del país, preocupades per l’escalada de tensió a Ucraïna. Obama també es reunirà amb els caps de govern de Lituània i Letònia. Les tres Repúbliques bàltiques, juntament amb Polònia, han demanat a l’OTAN que incrementi la seva presència militar al seu territori davant els moviments militars de les tropes russes a Ucraïna.
“Està carregat de simbolisme polític el fet que el president dels EUA vingui a Estònia directament des de Washington per després seguir el seu viatge a la cimera de l’OTAN”, va dir ahir el ministre d’Exteriors estonià, Urmas Paet.
Les sancions europees a Rússia i la resposta de Moscou han enverinat les relacions entre els dos blocs fins a arribar a una situació de tensió extrema. Malgrat tot, la UE encara confia en una solució política al conflicte i alguns socis dubten a l’hora d’aprovar noves mesures contra Putin. “El problema és que si augmentem ara les sancions hi haurà una reacció de Rússia. I no estem en posició de saber quin impacte tindrà la nova onada de sancions de Rússia contra els països europeus”, advertia el primer ministre de la República Txeca, Bohuslav Sobotka.
Més sancions
La futura cap de la diplomàcia europea i actual ministra d’Exteriors d’Itàlia, Federica Mogherini, va afirmar ahir que, tot i que hi ha països que tenen dubtes, a finals de setmana la UE anunciarà noves sancions. “Hem de respondre de la manera més contundent possible. Les sancions són part de l’estratègia política europea”, va assegurar Mogherini en un intent de refutar les veus que l’acusen de ser massa tova amb Moscou. La ministra italiana, que ahir participava en una compareixença al Parlament Europeu, va afegir que l’acció de Rússia és una “agressió” i que la situació sobre el terreny és cada vegada més “dramàtica”. També va defensar la proposta de reforçar l’OTAN.
