PRÒXIM ORIENT
Internacional 04/12/2014

Ramzi Maqdisi: “M’agradaria portar ‘Mar i cel’ a Jerusalem”

Ramzi Maqdisi va rebre una beca per estudiar teatre i direcció cinematogràfica a Barcelona i el 2010 va tornar a la seva ciutat natal. Ha tornat per participar en la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, organitzada per Sodepau

Cristina Mas
2 min

BarcelonaNo és fàcil per a un palestí ser actor i director de cinema a Jerusalem. Ramzi Maqdisi va rebre una beca per estudiar teatre i direcció cinematogràfica a Barcelona i el 2010 va tornar a la seva ciutat natal. Ha tornat per participar en la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, organitzada per Sodepau.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Què va pensar quan va tornar a Jerusalem després de cinc anys?

Va ser com tornar a valorar la vida, veure l’ocupació amb una nova perspectiva. Quan sempre has viscut amb sang, violència i presó i un bon dia surts d’allà i coneixes gent bona, no és fàcil tornar. Al Jerusalem del 2010 tot havia empitjorat: hi havia més violència, més crispació... i la gent estava més cansada.

Com hi treballa un cineasta palestí?

Després de la guerra de Gaza d’aquest estiu no he tornat a treballar: no em contracten. I quan hi ha feina, estic cansat de fer històries de tragèdies. Ara preparo un documental sobre nens discapacitats d’Hebron i Gaza. I com a actor sempre he tingut papers de resistent: he fet de refugiat, de Martin Luther King. Però almenys de tant en tant m’agradaria tenir papers normals o actuar en una història d’amor. I, com tots els palestins, pateixo les restriccions de moviment que ens imposa Israel perquè té por. Tenen por perquè saben que des de fa més de 65 anys estan fent mal a un altre poble.

Jerusalem viu una espiral de tensió des de la primavera passada. ¿Es prepara una Tercera Intifada?

Qualsevol persona que no pot viure amb llibertat i seguretat té reaccions imprevisibles. L’ocupació no pot durar per sempre. Els palestins sabem d’on venim, però els israelians vénen de molts llocs, tenen molts passaports... Nosaltres no en tenim cap i no marxarem, perquè tampoc tenim on anar, Palestina és la nostra terra. Per això els sefardites reclamen la nacionalitat espanyola ara que el govern els hi ha ofert, cosa que no ha fet amb els musulmans, igualment expulsats.

Ha actuat algun cop a Catalunya?

No, mai he tingut oportunitat de fer-ho. Crec que Catalunya s’hauria d’obrir més a la cultura àrab, perquè de fet som molt propers: compartim el Mediterrani. Estic parlant amb Dagoll Dagom per representar Mar i cel a Jerusalem, en àrab.

Veu alguna sortida al conflicte?

Que el món sigui valent per fer justícia, però, tal com estan les coses, no tinc gaire esperança. La història ens ha demostrat que si busques la pau lluitant, pots aconseguir coses, però si busques la pau sense lluitar, no aconsegueixes res. Només cal veure quin balanç pot presentar Mahmud Abbas.

Com a palestí que coneix bé Catalunya, com veu el procés polític actual?

Em sobta molt que hi hagi un sector del catalanisme que s’identifica amb l’Estat d’Israel. Tenir com a referència un assassí, un estat amb una població militaritzada, és el pitjor que pot fer un poble. Espero que quan Catalunya aconsegueixi la independència se n’adonin. I no ho dic perquè sigui palestí: vull que els catalans puguin tenir el seu país com tots els altres pobles.

stats