El Senat francès bascula a la dreta
El Front Nacional obté dos senadors i irromp per primer cop a la cambra alta
ParísLa dreta francesa va recuperar ahir les claus del Senat després de tres anys de control socialista. És la tercera derrota consecutiva del partit de François Hollande aquest 2014, un canvi de color conseqüència de la desfeta que els socialistes van patir en les eleccions municipals del març passat.
La pèrdua de la cambra alta es donava per feta després que els conservadors de la UMP s’emportessin la majoria dels ajuntaments en els comicis locals a principis d’any. El sistema electoral francès mana que els senadors siguin escollits per votació indirecta: el Senat representa les col·lectivitats territorials i els seus membres són escollits per 190.000 “grans representants” de tot França.
Amb aquest nom es denomina els membres dels Parlaments regionals, els consellers regionals i els delegats dels consells municipals. Aquests últims són fruit de les últimes municipals i ahir representaven el 95% del total de vots, per això la derrota era previsible. “No és més que l’efecte dels resultats de les eleccions municipals”, va mirar de capejar el temporal el primer secretari del Partit Socialista, Jean-Christophe Cambadélis.
Ahir es renovaven 178 escons, la meitat dels 348 senadors del Palau de Luxemburg, i amb el nou repartiment, segons una projecció del diari Le Monde ahir a la nit, la UMP té ara 145 senadors en total (en guanya 23 i en perd 11), contra els 112 dels socialistes (en guanya 8 i en perd 24). El Front Nacional va entrar al Senat per primera vegada en la història de la V República amb dos escons.
La presidència de la institució també canviarà de color. El socialista Jean-Pierre Bel abandona el càrrec i aquest dimecres unes eleccions internes decidiran qui el substitueix. El favorit és l’ex primer ministre de la UMP Jean-Pierre Raffarin, que actualment dirigeix el partit en un peculiar triumvirat que comparteix amb dos altres antics caps de govern: François Fillon i Alain Juppé. Un congrés a finals de novembre ha d’escollir un nou líder del partit conservador, i el retornat Nicolas Sarkozy és el pretendent amb més possibilitats.
Conseqüències salvables
Sobre el paper, les conseqüències que un Senat controlat per la dreta pot tenir per a Hollande i el govern de Manuel Valls són salvables. En cas de desacord entre les dues cambres, és l’Assemblea Nacional (el Parlament) qui tindrà sempre l’última paraula. Però la cambra alta podrà posar ara les coses encara més difícils al govern socialista, retardant l’aprovació de projectes de llei o eternitzant els debats.
En el camp psicològic, la ferida és més profunda. No és només la tercera derrota consecutiva per a un govern qüestionat al carrer i entre les seves files, sinó que coincideix amb el retorn de Sarkozy, que aspira a recuperar l’Elisi el 2017. Moltes pedres a mig camí del quinquenni de François Hollande, el president més impopular de la història recent de França, i per al de la seva mà dreta al capdavant del govern, Manuel Valls, que ha de fer equilibris per aprovar lleis sensibles i pressupostos aprimadíssims en un Parlament on una trentena de disputats díscols s’abstenen sistemàticament, ignorant les directrius del seu cap de files.
Poc ajuda que el Front Nacional entrés ahir al Senat per primera vegada en la història de la V República. L’extrema dreta va emportar-se dos escons, i tot i que una representació tan ínfima no els dóna cap poder a la pràctica, és un element més per vestir el relat de Marine Le Pen, que en les europees del maig va guanyar l’etiqueta de partit més votat de França. La presidenta del partit va dir ahir que els resultats mostren la “capacitat d’unir” de la formació.
Els dos representants frontistes a la cambra alta seran Stéphane Ravier, que amb 45 anys va endur-se en les municipals l’alcaldia del setè sector de Marsella i que entra al Senat com a part de la representació del departament de les Boques del Roine, i David Rachline, un altre dels joves encarregats de situar l’extrema dreta en el mapa local. Amb 26 anys, és des del març l’alcalde de Fréjus i entra al Palau de Luxemburg en nom del departament del Var, també a la regió de la Provença - Alps - Costa Blava.
