Sócrates posa en risc la victòria socialista a Portugal

BarcelonaJosé Sócrates espera en una petita presó reservada per a policies que el jutge decideixi si l’imputa formalment dels presumptes delictes de corrupció, blanqueig de diners i frau fiscal. Ahir, poques hores després de l’ingrés, la seva exdona i l’exministre d’Agricultura van ser els primers a visitar-lo. Fora del centre, a 120 quilòmetres de Lisboa, Portugal s’anava recuperant a poc a poc de l’ensurt de veure com per primer cop un ex primer ministre era detingut, interrogat i empresonat, per ara només de manera provisional.

L’escàndol de Sócrates no podia ser més inoportú per als socialistes portuguesos. Les eleccions legislatives del 2015 estan gairebé a tocar amb unes perspectives envejables, difícils de preveure quan, el juny del 2011, la formació es va enfonsar electoralment i va perdre 23 candidats. Sócrates era el candidat que optava a la reelecció, però les dràstiques retallades socials que va fer per complir les ordres de la troica europea a canvi del rescat financer li van passar factura. Llavors, Sócrates va decidir fer les maletes, marxar cap a París i continuar estudiant. Sempre havia sigut considerat un socialista ortodox.

Les investigacions filtrades per la premsa local evidencien que el seu va ser un exili daurat. El socialista vivia en un luxós pis valorat en tres milions d’euros i podia tirar de veta de la seva fortuna personal, calculada en uns 20 milions, una quantitat que Sócrates va negar quan fa uns mesos ja va haver de defensar-se d’unes insinuacions de frau fiscal que no van arribar als jutjats.

Regularització a mida

El cas és que ell mateix es va confeccionar una legislació a mida per fer que aquests diners guardats en una entitat suïssa tornessin a Portugal de manera legal i a un cost mínim. Un milió d’euros i no els deu que marcava l’antiga llei és la quantitat que va desemborsar al fisc. Segons diaris portuguesos, Sócrates va posar els seus diners a nom de l’empresari i amic Carlos Santo Silva, també detingut en aquesta causa, de la mateixa manera que el xòfer João Perna, a qui va confiar el transport dels diners a la capital francesa. Les informacions relacionades amb la investigació són purament periodístiques perquè el jutge instructor no n’ha donat més detalls, ja que és un cas sota sumari.

Mentre Sócrates s’estava a París, els seus excompanys socialistes semblava que a poc a poc anaven trobant el camí de sortida de la llarga travessia del desert.

Els sondejos auguraven que tenien opcions reals per fer el sorpasso i guanyar el govern al Partit Socialdemòcrata, que ahir va aprovar en solitari els primers pressupostos sense la tutela de Brussel·les. La ministra d’Hisenda, Maria Luís Albuquerque, va admetre que “l’ajust ha de continuar”, i va advertir que “aquest camí no està exempt de costos o riscos”, tot i que va dir que hi ha “esperança”.

Malgrat aquesta llibertat, el govern de Pedro Passos manté ajustos i retallades en els comptes per al 2015. Però, amb el reclús Sócrates, la votació al Parlament va passar força desapercebuda entre una població durament castigada per la falta d’ajuts socials i astorada per les notícies.

Nou presidenciable socialista

Els socialistes intenten sortir tan poc esquitxats com sigui possible d’un escàndol de conseqüències incertes, ara per ara. António Costa, carismàtic actual alcalde de Lisboa i flamant nou líder dels socialistes, no ha fet una altra cosa que posar distàncies amb Sócrates. “Res d’això afecta les conviccions del Partit Socialista”, assegurava Costa, que demanava temps i “serenitat” perquè la justícia acabi de dirimir si Sócrates té responsabilitats penals i ha d’anar a judici.

Costa és l’home designat per redreçar unes sigles assenyalades com a responsables dels impopulars ajustos que el 2011 van fer enfurismar la societat portuguesa, que en les eleccions anticipades de l’estiu de l’any següent va castigar els socialistes.