Acord històric amb l'Iran sobre el programa nuclear

WashingtonL'acord nuclear de l'Iran amb sis potències mundials és tan sols un primer pas per acabar amb més de tres dècades de tensions, però no per això deixa de ser històric. Teheran va acceptar ahir, després de quatre dies de reunions maratonianes a Ginebra, frenar i limitar parts del seu programa nuclear durant sis mesos a canvi d'un alleujament temporal d'algunes de les sancions econòmiques internacionals que pateix.

Durant aquest temps, les parts hauran de buscar un pacte permanent que no serà fàcil d'aconseguir, ja que haurà d'incloure garanties de les finalitats pacífiques de les activitats nuclears de l'Iran. La cautela va ser present ahir en totes les valoracions dels líders dels països implicats en la negociació. El president dels Estats Units, Barack Obama, va assegurar des de la Casa Blanca que l'acord és "un primer pas" que "obre un nou camí cap a un món més segur". Tot i així, el president nord-americà va advertir que, malgrat l'èxit del pacte, la comunitat internacional seguirà vigilant. "Si l'Iran es nega a aprofitar aquesta oportunitat, s'enfrontarà a una creixent pressió i aïllament", va afirmar. Obama se la juga per obtenir un acord crucial i difícil que redreçaria el seu desastrós inici de segon mandat i podria ampliar el seu llegat presidencial.

El ministre d'Exteriors iranià, Mohammad Javad Zarif, també va subratllar la importància d'aquest principi d'acord i va admetre que encara queda molt per fer per restablir la confiança entre el seu país i la comunitat internacional. "Les amenaces ja no estan sobre la taula", va valorar Zarif, que espera que la "cooperació" segueixi sent el mitjà per millorar les relacions.

Els caps de la diplomàcia dels cinc països del Consell de Seguretat de l'ONU -els EUA, el Regne Unit, França, Rússia i la Xina-, més Alemanya i la representant de la UE, Catherine Ashton, van pactar amb el seu homòleg iranià que el seu país congelarà la capacitat d'enriquir urani a un nivell màxim del 5%, que és bastant per sota del llindar necessari per fabricar bombes atòmiques. D'altra banda, el govern de Teheran també es va comprometre a neutralitzar el seu magatzem d'urani enriquit prop del 20%, és a dir, el diluirà fins per sota del 5% o el convertirà a una forma que no serà apta per a usos militars.

A canvi de les cessions, la comunitat internacional alleugerirà les sancions sobre la República Islàmica entre uns 6.000 i 7.000 milions de dòlars, dels quals 4.200 procediran de les exportacions de petroli, ara bloquejats en bancs estrangers.

L'acord no inclou el dret iranià a enriquir urani, segons va explicar el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, en diverses entrevistes a les principals televisions del seu país. Kerry va fer aquest matís poques hores després de l'anunci de pacte històric per contrarestar les declaracions que havien fet en aquest sentit els líders iranians. "Queda clar en el Tractat de No-proliferació. Queda molt, molt clar que no hi ha dret d'enriquir", va insistir Kerry, tot i que va admetre que, sota els termes de l'acord a què es va arribar a Ginebra, es negociarà si l'Iran pot tenir un programa nuclear "molt limitat, completament verificable i extraordinàriament restringit".

El dret a enriquir urani

El president de l'Iran, Hassan Rouhani, no ho veu així, i en un discurs televisat va celebrar que els drets d'enriquir urani en sòl iranià "hagin estat reconeguts per les nacions", ja que queda "explícit" en el pacte nuclear. De fet, va prometre als seus ciutadans que l'enriquiment "continuarà com en el passat".

Totes les parts intentaven vendre ahir l'èxit de la negociació, però diferències com la del dret d'enriquir urani desvelen que el camí cap a un acord definitiu està ple d'entrebancs. Israel ja es va mostrar en contra de l'acord de manera molt contundent, i països com ara l'Aràbia Saudita en van recelar. D'altra banda, la predisposició del president Obama a solucionar el dilema nuclear es trobarà amb l'oposició d'alguns congressistes republicans i demòcrates que no estan convençuts de la nova direcció diplomàtica que l'Iran ha adoptat des que Hassan Rohuani va guanyar les eleccions presidencials al juny.

Per això, tal com va expressar el ministre d'Exteriors de França, Laurent Fabius, caldrà un control "estricte" dels compromisos adoptats per tal que siguin "implantats". De fet, l'Iran permetrà a l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica que accedeixi a les seves instal·lacions i les supervisi.

"Aquest principi d'acord crea una base sòlida per a unes negociacions molt difícils que tenim al davant, i deixa intactes les dures sancions contra l'Iran perquè accepti un pacte final que compleixi els nostres requisits i els dels nostres aliats", assegura Robert Einhorn, l'expert en política nuclear del think tank Brookings, amb seu a Washington.

Per la seva banda, el professor d'història de la Universitat de Michigan Juan Cole escriu en el seu blog que els EUA i el món sortiran beneficiats d'un acord permanent amb l'Iran. "Seria molt important per als esforços actuals limitar la proliferació d'armes nuclears".

Les claus de l'acord

Enriquiment d'urani

L'Iran accepta limitar els nivells d'enriquiment d'urani al 5%. Aquest percentatge queda molt lluny del necessari per donar un ús militar a l'energia nuclear. Teheran s'ha compromès a diluir l'estoc d'urani que hagi estat enriquit a un nivell més alt per garantir que no serà utilitzat per fabricar armes atòmiques. La República Islàmica ha acceptat també renunciar a ampliar les plantes d'enriquiment d'urani i es compromet de la mateixa manera a no fer-ne de noves.

Inspeccions

Els inspectors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), una agència de les Nacions Unides, obtindran el permís del règim dels aiatol·làs per accedir a les instal·lacions del país per garantir així que les autoritats iranianes implementen tots els punts de l'acord amb la comunitat internacional. El pacte firmat dissabte a la matinada estipula també que la República Islàmica garantirà l'accés diari a les seves instal·lacions d'enriquiment d'urani.

Reactor d'Arak

El govern iranià renuncia amb l'acord a seguir amb les obres del reactor d'aigua pesant de la ciutat d'Arak. Aquesta instal·lació era un focus de preocupació per a la comunitat internacional perquè permetria produir plutoni apte per a un ús militar. El règim suspendrà també la producció de combustible per alimentar aquest reactor i promet no construir una instal·lació capaç de reprocessar material, que permetria separar el plutoni del combustible gastat.

Sancions

A canvi de les concessions iranianes, el Grup 5+1 de potències internacionals (els Estats Units, França, el Regne Unit, la Xina i Rússia més Alemanya) va comprometre's a no imposar noves sancions sobre el règim iranià. L'acord també els obliga a suspendre els embargaments als sectors de metalls preciosos, fabricació d'automòbils i exportacions petroquímiques. Es desbloquejaran també els fons iranians per un valor d'uns 5.000 milions d'euros.