DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ ÀRAB
Internacional 24/11/2014

Tunísia escull president per tancar el nou cicle

Essebsi és el més ben posicionat però tot apunta a una segona volta d’aquí un mes

Ricard G. Samaranch
3 min

El CaireEls ciutadans tunisians van ser convocats ahir a les urnes per elegir el seu president per primer cop en la història. Aquests comicis constitueixen l’última etapa d’un exitós procés de transició que es va iniciar després de la revolució del 2011 i el derrocament del dictador Ben Ali. Aquella va ser la primera revolta de la Primavera Àrab i l’única que ha sigut capaç d’evitar caure en una violenta confrontació civil. Segons la comissió electoral, els resultats oficials s’anunciaran dimecres. La participació va ser de gairebé el 60% dels votants registrats, és a dir, prop d’un 30% dels ciutadans amb dret de vot. Els resultats, però, hauran d’esperar fins dimecres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Amb l’aprovació de la nova Constitució fa prop d’un any, Tunísia es va dotar d’un sistema presidencialista semblant al francès, si bé el primer ministre compta amb més poders. El nou president tindrà sobretot competències relacionades amb la política exterior. En cas que cap dels 22 aspirants assoleixi més del 50% dels vots, tal com suggereixen les enquestes, els dos presidenciables que hagin rebut més sufragis disputaran la segona volta el 28 de desembre.

D’interí a electe

El gran favorit per instal·lar-se al Palau Presidencial de Cartago és Béji Caïd Essebsi, el líder del partit Nidaa Tounes, el clar vencedor de les eleccions legislatives celebrades el mes passat, amb prop d’un 38% dels vots. Essebsi, de 87 anys, atresora una llarga carrera política que va iniciar el 1956 com a conseller de Habib Bourguiba, el pare de la independència. Posteriorment, i sempre durant el règim de Bourguiba, va exercir de ministre de Defensa i d’Afers Estrangers. Després de la revolució, va ser escollit primer ministre interí.

El seu principal adversari és l’actual cap d’estat, Moncef Marzouki, que va ser investit en el càrrec per l’Assemblea Constituent a finals del 2011. De 69 anys, Marzouki va ser un conegut opositor al règim de Ben Ali en la seva condició d’activista a favor dels drets humans.

Tot i el declivi de la seva popularitat els últims tres anys, el president compta amb el suport de les bases del partit islamista Ennahda, el segon més votat a les recents legislatives. Després de les eleccions del 2011 Ennahda i el progressista Partit del Congrés, fundat per Marzouki, van establir un govern de coalició conegut com a troica.

El tercer en discòrdia és Hama Hammami, el líder del Front Popular, una plataforma de petits partits d’extrema esquerra. A aquest grup pertanyien Mohamed Brahmi i Xukri Belaïd, els dos polítics que van ser assassinats el 2013 presumptament per un grup jihadista. Entre els altres candidats que han atret l’atenció dels mitjans destaca Slim Riahi, president d’un conegut club de futbol.

El risc de la involució

La campanya ha estat marcada per la bipolarització entre Essebsi i Marzouki, darrere la qual s’amaga la pugna entre el laïcisme de Nidaa Tounes i l’islamisme d’Ennahda, els dos grans partits que dominen l’escena política del país àrab. L’actual president ha presumit de les seves credencials revolucionàries i ha llançat durs atacs contra el seu adversari, alertant del perill del “retorn de l’antic règim”. I és que Nidaa Tounes és una coalició d’ideologia transversal formada per personatges de l’esquerra i figures pròximes a Ben Ali unides pel seu rebuig als islamistes.

Un mes després de les eleccions legislatives, Nidaa Tounes encara no ha escollit parella de ball per formar un nou govern de coalició, a l’espera del resultat de les presidencials. En cas de victòria d’Essebsi, el partit acumularà un gran poder i tindrà més marge de maniobra per confeccionar el nou executiu.

stats