Turquia tanca la porta als kurds que fugen de l’Estat Islàmic
Més de 130.000 refugiats arriben en tres dies, un èxode rècord
IstanbulLes postres del celebrat alliberament de 46 turcs que duien tres mesos segrestats per l’Estat Islàmic (EI) a l’Iraq estan sent força amargues. Turquia mira ara de digerir un dels màxims èxodes de persones: un drama i un autèntic maldecap. En tres dies han arribat per vuit passos fronterers uns 130.000 refugiats kurds procedents de Rojava -Síria septentrional- que fugen de la violència sectària dels jihadistes. Algunes fonts augmenten fins a 200.000 el nombre de desplaçats, la majoria menors i dones carregats amb les seves poques pertinences personals.
L’enorme moviment de persones suposa un repte per a la capacitat turca d’absorbir tanta gent en un país que ja allotjava prop d’1,5 milions de desplaçats per la guerra a la veïna Síria. El vice primer ministre, Numan Kurtulmus, va assegurar ahir haver “pres precaucions per si vénen més” persones, la majoria menors i dones.
Turquia, però, adverteix que no n’hi caben gaires més, ja que el país només disposa de 22 camps de refugiats amb places per a 200.000. Així que, als que han anat arribant des de fa tres dies, els han anat allotjant com han pogut en edificis oficials, escoles i llars de voluntaris.
Si bé durant el cap de setmana els desplaçats van passar per tanques i per les fronteres obertes sense quedar inclosos en cap registre, ahir es va mantenir obert només un pas, amb fortes mesures de seguretat. Les noves restriccions, que alenteixen el procés d’arribada dels refugiats, ha provocat queixes d’Amnistia Internacional i de diputats turcs.
Enfrontaments amb els kurds
Els refugiats no són l’únic que amoïna Turquia a les seves fronteres. Les autoritats locals s’esforcen a contenir els joves kurds que, arribats des de diverses ciutats, entren a Síria per combatre els jihadistes, responent a les crides de les milícies i del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). “Tots volem travessar la frontera, ho vam intentar ahir i [la policia turca] ens van atacar i per això ho tornarem a provar”, va explicar un jove kurd turc de 28 anys a l’agència Reuters.
La gran preocupació dels kurds és el ràpid avanç de l’Estat Islàmic, les tropes del qual ja controlen una seixantena de localitats de les regions kurdes de Síria, on han imposat implacablement la seva estricta llei islàmica.
Tant aquesta mà dura contra els joves kurds que volen lluitar contra l’EI a Síria com la crisi de refugiats només fan que complicar el particular trencaclosques entre el govern turc i la minoria kurda, represaliada durant dècades. El col·lectiu denuncia que Ankara no combat prou els jihadistes pels seus càlculs interns de no afavorir els kurds.
L’administració turca va declinar afegir-se a la coalició internacional que promouen els Estats Units amb una trentena de països per combatre “fins i tot militarment” l’EI i va limitar el seu compromís a ajut logísitc i humanitari, al·legant possibles represàlies contra els 46 ostatges. Ara, però, un cop alliberats els segrestats, la comunitat internacional espera impacient el següent pas turc. “Hi haurà canvis. El primer ministre, Ahmet Davutoglu, vol participar en l’operació, però pretén imposar alguna condició. Com, per exemple, que “es creï una àrea tampó al nord de Síria, una franja per mantenir els refugiats segurs” a Síria, opina Sinan Ülgen, analista del think tank EDAM.
El professor de relacions internacionals de la Universitat d’Istanbul Hakan Günes afegeix una altra objecció del govern turc. Turquia ha mirat cap a una altra banda amb grups armats sirians alçats contra el règim dictatorial de Baixar al-Assad, com l’Exèrcit Lliure de Síria -format per antics militars i reconegut per Occident- o el Front Nusra, el braç d’Al-Qaida al país. “Turquia tem ara que l’atac aeri dels Estats Units contra l’Estat Islàmic s’estengui a altres formacions armades extremistes i així perdi influència a dins de Síria”, explica el professor turc.
Tous amb els radicals
És una de les crítiques que ha rebut Turquia, la de no combatre amb totes les seves forces els milicians jihadistes. La comunitat internacional ha instat Turquia a retirar la catifa vermella a grups islamistes radicals que, a través del seu terreny, han entrat a Síria amb l’excusa d’enfrontar-se a Al-Assad. En declaracions a l’ARA, una alt càrrec d’Exteriors turca criticava Occident per no posar les coses fàcils a les forces de seguretat del país a l’hora d’identificar els estrangers que es volen enrolar a l’Estat Islàmic.
Els números oficials mostren que, l’any 2014, s’han deportat gairebé tants jihadistes com en els tres anys previs, cosa que demostra que Turquia s’ha posat les piles.
