La UE castiga Putin per l’abatiment de l’avió

Brussel·lesDesprés de mesos amenaçant el govern de Vladímir Putin amb sancions contundents contra Rússia pel seu suport als rebels pro-russos a l’est d’Ucraïna i per l’annexió de Crimea, l’abatiment de l’avió de Malaysia Airlines ha sigut l’empenta definitiva per a la Unió Europea a l’hora d’imposar mesures -aquesta vegada, sí- ambicioses, que perjudiquin l’economia russa. La mort dels 298 passatgers del vol MH17, la majoria de nacionalitat holandesa, ha sigut la gota que ha fet vessar el got.

Els Vint-i-vuit no podien deixar passar un fet tan greu i finalment ahir, després de dies de negociacions tècniques, van aprovar les noves sancions, que suposen un veritable càstig per a l’economia russa. Les mesures que imposarà Europa a partir de demà són la prohibició per als operadors europeus (bancs, fons d’inversió, etc.) de comprar i vendre accions dels bancs estatals russos i l’embargament de les exportacions d’armes i de tecnologia del sector petrolier.

La decisió dels socis europeus “és un senyal poderós als líders de Rússia: desestabilitzar Ucraïna o qualsevol estat veí de l’est d’Europa tindrà un cost important per a la seva economia”, van afirmar ahir en una declaració conjunta el president del Consell, Herman van Rompuy, i el de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.

La UE finalment va descartar les sancions del sector del gas per les repercussions negatives que podrien tenir per a alguns països europeus que tenen una forta dependència del gas rus. De fet, les noves sancions estan pensades per perjudicar l’economia russa però minimitzant l’impacte en l’europea. Brussel·les explica que quan s’imposen sancions comercials i financeres no hi pot haver un impacte zero per a la UE, però que les mesures aprovades collaran l’economia russa mentre que, per a Europa, les conseqüències seran més limitades.

Segons Brussel·les, és difícil calcular l’impacte de les sancions, però algunes estimacions no oficials apunten que l’economia russa podria caure més d’un 4% l’any que ve, mentre que el PIB de la UE disminuiria poques dècimes. A l’hora de calcular les possibles repercussions econòmiques per a Europa, no es té en compte l’impacte de les possibles represàlies del govern rus. Europa ha fet el primer pas en la guerra comercial però Putin difícilment es quedarà de braços plegats.

Recessió i fuga de capitals

El més afectat, però, és Rússia. Alguns experts creuen que les mesures contra els bancs estatals russos, que no podran operar a les borses europees, podrien crear una situació d’inestabilitat financera i desconfiança dels mercats amb conseqüències molt negatives per a l’economia russa, que fins i tot podria caure en una recessió per l’encariment del finançament per a l’estat rus i per la fuga de capitals del país.

Per als socis europeus, l’impacte serà diferent depenent dels lligams comercials que tinguin amb Rússia. Els grans socis -Alemanya, França i el Regne Unit- són els països que tenen més relacions comercials amb Rússia. Mentre que Alemanya és el principal soci comercial europeu per a Moscou, França hi té importants negocis militars. El govern d’aquest país va firmar fa poc la venda de dos vaixells de guerra amb Putin, un acord comercial valorat en més de 1.000 milions d’euros. De totes maneres, l’embargament d’armes pactat no tindrà caràcter retroactiu, una condició imposada per París.

Holanda, el país més afectat per la tragèdia, és -paradoxalment- un dels que patirà més les conseqüències de les noves sancions. És el soci europeu que té un dèficit comercial amb Rússia més elevat: hi exporta per valor de gairebé 30.000 milions d’euros anuals i només importa per valor de 8.000 milions. A més a més, empreses com la petroliera Shell tenen grans negocis a Rússia.

En vigor durant un any

Les noves sancions entraran en vigor aquesta mateixa setmana, possiblement demà, i seran vigents almenys durant un any. No obstant això, si Putin canvia d’actitud i deixa de donar suport als rebels de l’est d’Ucraïna, la UE les pot retirar d’aquí tres mesos. Això sí, per aixecar les sancions abans d’un any, caldria fer-ho per unanimitat, com també per allargar-les més enllà del juliol del 2015.

Des de l’inici del conflicte entre Ucraïna i Rússia, els Estats Units havien pressionat la UE per endurir les sancions contra Moscou, però els socis europeus -molt més dependents energèticament de Rússia que Washington- havien preferit deixar la porta del diàleg oberta i aprovar sancions més modestes. L’abatiment del vol MH17 ha tingut un paper clau en el canvi de rumb de l’estratègia europea. Però els EUA no es volen quedar enrere. Fonts comunitàries van explicar ahir que les noves mesures s’han aprovat “en coordinació” amb l’administració nord-americana.