PRESSIÓ EUROPEA
Internacional 25/07/2014

La UE estudia mesures per fer trontollar l’economia russa

Debat prohibir la compra de bons i accions als bancs estatals

Laia Forès
3 min
El sector bancari rus és en el punt de mira de les noves sancions internacionals.

Brussel·lesLa Unió Europea estudia per primera vegada imposar sancions contundents a Rússia. Després de la suau resposta que van donar dimarts els ministres d’Exteriors dels Vint-i-vuit a l’abatiment de l’avió de Malaysia Airlines a l’est d’Ucraïna, els socis europeus es plantegen ara castigar sectors clau de l’economia russa, com el financer i l’energètic. Segons fonts comunitàries, la UE vol imposar sancions contundents a Moscou però amb mesures que no afectin l’economia europea o posin en joc la seguretat energètica dels països comunitaris.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Entre les propostes que van començar a debatre ahir els ambaixadors dels estats membres, i que es podrien aprovar la setmana que ve, destaca la prohibició per als europeus de comprar bons o accions emesos pels bancs russos que estiguin participats en almenys un 50% per l’estat. Els bancs russos tampoc podran emetre deute en borses europees. Restringir l’accés als mercats de capital als bancs estatals pot incrementar el cost del finançament de l’estat rus i “restringir la seva capacitat per finançar l’economia” del país dirigit per Vladímir Putin, afirma el document. També subratlla que les mesures podrien crear incertesa econòmica i provocar una fuga de capitals del país.

En el sector energètic, la UE estudia prohibir la venda a Rússia de la tecnologia que el país utilitza per fer prospeccions de gas i petroli. Pel que fa a l’embargament d’armes, Brussel·les proposa aplicar-lo d’aquí uns mesos, quan França -el país que veta la mesura- lliuri a Rússia almenys un dels dos vaixells que Putin ha comprat.

Ampliació dels sancionats

Segons fonts diplomàtiques, ara els governs estudiaran les mesures i es podria convocar una cimera per aprovar-les “en els pròxims dies”, tot i que no és estrictament necessari fer-ho. De fet, després del primer debat ahir, avui la reunió d’ambaixadors continuarà per avançar en les discussions i en funció del grau de consens es convocarà els líders de la UE o no.

A part del debat sobre les mesures més ambicioses, ahir els ambaixadors van donar llum verda a l’ampliació dels sancionats, les persones i empreses russes i ucraïneses que tenen congelats els actius a Europa. L’acord inclou afegir a la llista quinze persones més de l’entorn de Putin i divuit empreses.

Comença la identificació

A Holanda, un equip de 25 forenses ja treballen en la identificació de les víctimes de la tragèdia a través de mostres d’ADN i proves dentals. Les tasques d’identificació, que es fan a la base militar de Hilversum, a prop d’Amsterdam, poden durar setmanes i fins i tot mesos, per l’estat en què estan alguns cossos.

Les restes de 74 víctimes més van arribar ahir a Holanda amb els dos avions militars que dimecres van traslladar els primers cossos. A l’aeroport militar d’Eindhoven es va repetir la cerimònia de dimecres, marcada per l’emoció i el silenci. Centenars d’holandesos van anar ahir a Hilversum a deixar flors en record de les víctimes.

Dimiteix el primer ministre d’Ucraïna

El primer ministre d’Ucraïna, Arseni Iatseniuk, va anunciar ahir que dimiteix. Iatseniuk va prendre la decisió després que els partits UDAR i Svoboda abandonessin la coalició parlamentària que fins ara havia sostingut el govern. Des que les protestes de Maidan van provocar la caiguda del president Ianukóvitx, molts sectors reclamen que se celebrin eleccions anticipades. Precisament aquest és l’objectiu de les formacions UDAR i Svoboda: aconseguir accelerar la convocatòria d’eleccions generals, de moment encara previstes per al 2017.

Però, per Iatseniuk, ara ja primer ministre en funcions, els seus exsocis han abandonat el vaixell per evitar donar suport a un paquet de lleis impopulars que tenien per objectiu augmentar els ingressos de l’estat. Unes mesures que Iatseniuk considera indispensables per finançar la campanya militar contra els pro-russos que s’han fet forts a l’est d’Ucraïna. “Qui voldria concórrer en unes eleccions mentre vota al mateix temps lleis impopulars? Anteposar l’interès polític al destí de l’estat és un crim moral i ètic”, va dir el primer ministre en funcions.

stats