Ucraïna s’acosta a l’OTAN buscant protecció

KíevUcraïna va fer ahir un nou pas per avançar cap a Occident i per tornar a girar l’esquena a Rússia. El govern va presentar un projecte de llei al Parlament que hauria d’assentar les bases per demanar l’ingrés del país a l’OTAN. Segons va explicar el primer ministre, Arseni Iatseniuk, amb aquest text legislatiu Ucraïna podrà “cancel·lar l’estatus que mantenia el país al marge de qualsevol bloc i recuperar el curs cap a l’OTAN”. Des de la seva independència, el 1991, havia mantingut una posició de no alineació que l’agreujament de l’actual conflicte sembla haver enterrat definitivament.

Segons va explicar Iatseniuk, en cas d’aprovar-se la llei, Ucraïna ja no podrà ingressar en cap de les organitzacions que lidera Moscou, com ara la Unió Duanera. I també és prou evident que aquesta decisió no agradarà al president rus, Vladímir Putin, que mai ha volgut les forces de l’Aliança Atlàntica davant la seva porta.

De fet, Putin va recordar ahir que “Rússia és una potència nuclear”. En un discurs en un campament de joves, va dir que no vol veure el seu país embolicat en cap conflicte bèl·lic, però que en cas de necessitat actuaria en conseqüència. “No ho volem i no tenim cap pla en aquest sentit, però, evidentment, sempre estarem preparats per respondre a qualsevol agressió”. El president rus va insistir a negar qualsevol implicació del seu exèrcit en el conflicte ucraïnès malgrat les acusacions de Kíev, que dijous va denunciar una incursió de tropes russes en el seu territori.

Putin va justificar, en canvi, la contraofensiva que han llançat els separatistes pro-russos dient que actuen per defensar la població civil de l’agressió de les forces ucraïneses, a les quals va acusar de bombardejar indiscriminadament les ciutats. “Per trist que pugui semblar, això em recorda la Segona Guerra Mundial, quan les tropes feixistes alemanyes van rodejar les nostres ciutats, com ara Leningrad, i van disparar contra la població i els seus habitants”. Putin sap que aquest argument és un molt delicat en la societat russa, que encara conserva en la memòria el patiment d’aquells setges.

En un gest de magnanimitat ben calculat, el president rus va demanar ahir als rebels l’obertura de corredors humanitaris per permetre que els soldats ucraïnesos encerclats puguin marxar. Diversos batallons continuen envoltats i aïllats, sense possibilitat de rebre avituallament, i estan prop de l’asfíxia. Segons Moscou, es tractaria de tres grups, mentre que Kíev només en reconeix un.

Als carrers de la capital ja es comencen a sentir mostres de preocupació. Un grup de mares de soldats es van manifestar dijous per demanar més esforços militars per aconseguir-ne l’alliberament.

Alleugerir el setge

El primer ministre de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, Aleksander Zakhartxenko, va respondre positivament a la petició del dirigent rus. “Amb tot el respecte per Vladímir Putin, el president del país que ens dóna tant de suport moral, estem disposats a obrir aquests corredors sempre que no s’emportin l’armament pesant i la munició, perquè al seu retorn podrien utilitzar-lo en contra nostra”. Segons els serveis de seguretat ucraïnesos, els combats continuaven ahir a la zona i mantenien atrapats els seus efectius.

Els rebels pro-russos han llançat aquesta setmana una contraofensiva que ha agafat les forces ucraïneses a contrapeu. Han obert un nou front al sud de la regió de Donetsk que té com a objectiu la presa de control de la ciutat portuària de Mariúpol, on el govern regional té actualment la seu després d’haver perdut el control de Donetsk. Els separatistes ja controlen Novoazovsk i l’ofensiva continua. Alguns analistes creuen que la idea és avançar cap al sud en direcció a la península de Crimea, recentment annexionada per Rússia. A ningú se li escapa que Putin es dirigís a la milícia de Novorossiya [la Nova Rússia], el terme històric de l’època tsarista per referir-se a la franja entre Lugansk fins a Moldàvia passant per Crimea, amb molta població russòfona. Encara més, va arribar a dir que “Ucraïna i Rússia són un sol poble”.

Violacions en els dos bàndols

Les Nacions Unides van alertar ahir sobre l’agreujament de la situació sobre el terreny i va estimar les víctimes mortals en 2.593, des que va començar el conflicte, ara fa cinc mesos. La xifra arriba gairebé fins als 3.000 si s’hi inclouen les 298 víctimes de l’avió malaisi abatut per un míssil el 17 de juliol. Simon Simonovic, responsable de l’oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, va explicar que el nombre de víctimes seguirà augmentant perquè “els dos bàndols incrementen les seves capacitats, amb un desplegament més bo de nous combatents i d’armes més sofisticades que reben des de l’exterior”. Igualment, va denunciar un increment de les violacions dels drets humans, amb assassinats, segrestos i tortures per part dels separatistes, però també dels batallons de voluntaris del ministeri de l’Interior ucraïnès.