La batalla per l’Àrtic es refreda

BarcelonaQuan la capa de gel que cobria l’Àrtic es va començar a fondre, les superpotències mundials es van llançar a la carrera per obtenir un tros del pastís que quedava al descobert: un 30% de les reserves de gas natural del món són allà, a més del 12% de les reserves de petroli i el 20% de les de gas natural liquat. I la major part d’aquests recursos es troben al fons del mar. L’informe del 2008 de l’agència geològica dels Estats Units que va fer públiques aquestes dades -coincidint amb una enorme pujada del preu del petroli- va donar el tret de sortida a la batalla per l’Àrtic. Però sis anys -i moltes complicacions- més tard, l’interès per aquesta regió del món “s’està refredant”, en paraules del catedràtic d’estratigrafia i professor de recursos energètics de la UB, Mariano Marzo.

“L’Àrtic ha perdut l’atractiu a causa de la revolució del fracking i al fet que s’estan obrint territoris que abans semblaven tancats [a la inversió forana], com Mèxic, l’Iraq o l’Iran”, explica l’expert. Això, unit als enormes costos que suposa l’extracció al pol Nord, per les condicions adverses de la zona, i a la pressió per preservar el mediambient, està fent que la iniciativa privada a la zona faci marxa enrere. La britànica Shell va anunciar al gener que abandona les prospeccions al mar d’Alaska aquest 2014, empesa per la sentència d’un tribunal dels Estats Units contra la declaració d’impacte mediambiental dels seus projectes. “Al Canadà les condicions que posa el govern encareixen molt les prospeccions”, i a Groenlàndia encara pesa el fracàs de la companyia Cairm, que va abandonar les perforacions en no trobar el petroli i el gas que s’esperava, afegeix Marzo.

Rússia i la Xina aposten fort

Davant d’aquestes dificultats, les úniques potències que segueixen decidides a endinsar-se en l’expedició àrtica -i a menystenir de passada les alertes mediambientals- són Rússia i la Xina. Noruega probablement també seguirà invertint a les plataformes que ja té, apunta Marzo. Però ningú hi aposta tant com les dues potències asiàtiques. “Per primer cop, fa un mes, Rússia va extreure petroli del seu pou en aigües de l’Àrtic i la producció la va vendre a França, tot i la crisi d’Ucraïna”, explica el jove investigador de la UPF Joan Vicens Sard.

La consultora internacional sobre recursos energètics Wood Mackenzie pronostica que en els propers anys Rússia incrementarà les seves prospeccions a l’oceà Àrtic, però “necessitarà inversors de capital” que l’ajudin. I aquí és on entraria en joc la Xina. “Explotar l’Àrtic és molt car i tecnològicament complicat, però els xinesos tenen diners i estan disposats a invertir-hi”, apunta el professor d’història i cultura contemporània de la Xina a la UPF Manel Ollé. Ja ho ha fet a Islàndia, on aquest mateix gener la petroliera pública xinesa Cnooc va signar un acord amb la islandesa Eykon Energy per explorar les aigües d’aquest país. La Xina té el 60% d’aquesta joint venture.

“De vegades no saps si la Xina està interessada en l’Àrtic o és l’Àrtic que està interessat en la Xina”, apunta Vicens des de Hong Kong, on ha acabat la seva tesina sobre els interessos de la Xina a l’Àrtic. “Cada setmana estan passant coses noves sobre aquest tema. Just quan al gener Shell va anunciar que se’n retirava, la Xina va dir: «Nosaltres anem a Islàndia»”, resumeix.

Des que va adquirir estatus de país observador al Consell Àrtic, la Xina ha obert dos organismes públics per estudiar la regió i aviat tindrà el seu segon trencaglaç per obrir pas als seus vaixells a la zona. Vicens destaca també l’acord signat la setmana passada entre Rússia i la Xina per al subministrament de gas rus des de Sibèria fins al gegant asiàtic. “L’explotació que té ara Rússia a l’Àrtic no és rendible, s’entén com un moviment de futur, una geoestratègia que s’ha segellat amb l’acord pel subministrament de gas a la Xina”, diu.

“Les turbulències amb la UE per Ucraïna i l’acord amb la Xina configuren l’escenari: al final és el mercat el que acabarà determinant si s’intensifiquen o s’alenteixen les activitats a l’Àrtic”, remarca el catedràtic de geologia de la UB, Miquel Canals. Ell creu que el refredament de l’interès per la zona és “temporal”.

“Sí que veiem una pausa [en les exploracions], però no un abandonament”, coincideix la portaveu de la campanya de l’Àrtic de Greenpeace, Pilar Marcos, i assenyala també Rússia i la Xina com els més actius. L’any passat el govern rus va empresonar durant dos mesos 28 activistes de Greenpeace, acusats de “pirateria”, per haver boicotejat les seves prospeccions a l’Àrtic. “La nostra pressió ha aconseguit que es miri amb lupa l’Àrtic, però el model polític rus basat en el petroli i el gas hi té un nínxol important i tant els fa el cost o els vessaments de petroli que hi pugui haver”.