Uns dies abans que l'expresident de Libèria Charles Taylor fos declarat culpable de crims de guerra pel tribunal especial de l'ONU per a Sierra Leone, una notícia datada a Bata (Guinea Equatorial) va passar desapercebuda: el president Obiang ha estat nomenat candidat a les eleccions presidencials del 2016. El raonament del partit per explicar la candidatura d'un Obiang que governa el país des del cop d'estat del 1979 és el següent: "Com que Teodoro Obiang és el líder vitalici del partit, tot el condueix a ser el nostre candidat presidencial".
Potser en aquestes noves eleccions Obiang seguirà els consells de l'equip de lobistes nord-americans dirigit per un antic assessor de Bill Clinton, Lanny Davis, als quals paga un milió de dòlars a l'any perquè l'ajudin a tenir una bona imatge internacional. "Li he assenyalat gentilment -va explicar Davis a The New York Times parlant de la mena de consells que dóna a Obiang- que seria molt millor per a ell guanyar les eleccions amb el 51% dels vots que fer-ho amb el 98%".
Quan a Guinea Equatorial encara no s'hi havia trobat petroli, el règim repressiu i criminal de Teodoro Obiang, un militar format a l'Acadèmia de Saragossa, d'on va sortir amb el grau de tinent, vivia en l'oblit absolut. Els Estats Units fins i tot van decidir tancar l'ambaixada l'any 1995, després de les tímides protestes en contra de les violacions dels drets humans del seu ambaixador.
Un cop es va trobar el petroli, les companyies estrangeres van buscar la manera que els seus governs, especialment els EUA i França, tinguessin unes relacions prou "raonables per als negocis" (Espanya encara ho prova cada any enviant-hi comissions parlamentàries i ministres que no dubten a encaixar la mà del diable).
L'any 2003 Bush aprovava que es reobrís l'ambaixada, i com que el petroli no ha parat de fluir fins a convertir Guinea Equatorial en el tercer productor de l'Àfrica subsahariana, les relacions s'han convertit en "positives i constructives", segons valora un informe del departament d'Estat nord-americà. Mentrestant, és prou conegut que la ciutadania segueix vivint en la misèria i que Obiang ja és un dels homes més rics del món. Els últims mesos s'han obert investigacions judicials als EUA, França i també a Espanya per possibles delictes comesos en la gestió dels fons que els Obiang mouen en aquests països. La Fiscalia francesa ha dictat una ordre de detenció contra Teodorín, el fill escollit per a la successió, perquè declari per un afer de blanqueig i malversació de fons públics estrangers.
El delicte de saquejar el país, mantenint el poble en la misèria, servint-se de la violència estructural que això requereix, és un assumpte que, incomprensiblement, no persegueixen els tribunals internacionals, cosa que sí que fan amb el reclutament de nens soldat o els crims de guerra que normalment són el resultat d'aquests saquejos. Probablement és així perquè si es perseguís els Obiang i companyia hauríem d'arribar fins als països membres del Consell de Seguretat de l'ONU, socis i col·laboradors necessaris. Només quan Obiang deixi de tenir la mà a l'aixeta del negoci, quan ja sigui un arbre caigut, aleshores la justícia internacional, si convé, amb una fixació especial per l'Àfrica, ensenyarà múscul: un Taylor de tant en tant per mantenir una certa idea de la justícia.
