La classe mitjana grega s'ofega en la incertesa econòmica
THE NEW YORK TIMES / ATENESEn qualsevol altre lloc aquests serien senyals de progrés: el tràfic es mou més ràpid en carrers abans obstruïts, el nombre de fumadors s'ha reduït bruscament i cada dia es produeix menys brossa.
Però això és Atenes, i les estadístiques són recordatoris sinistres de la caiguda en picat de la classe mitjana. Molta gent té por que les eleccions de diumenge no ofereixin una sortida de la profunda crisi política i econòmica. Des dels barris rics del nord fins als blocs de formigó del centre, a Atenes hi ha una sensació de final de partida.
"Són els últims dies de Pompeia", afirma Aris Chatzistefanou, el codirector de Deutocràcia -un provocador documental del 2011 sobre la crisi grega-, en un cafè d'Exarchia, un barri mogut i ple de grafitis on la vida nocturna és un estrany romanent d'alegria que desafia la penombra incessant.
Per molts grecs, la qüestió no és quin partit guanyarà. Els pròxims mesos i anys seran difícils sigui quin sigui el govern. Cada cop es pregunten més si ells -i el seu país- sortiran de la crisi amb un futur segur. El Iorgos, un economista de 27 anys, pensa que la sensació d'incertesa és opriment.
"Hi ha depressió entre els grecs", diu el jove, que ha abandonat els plans d'obrir una botiga de iogurts congelats. "Sempre diuen que no puc suportar-ho. Hi ha depressió sobre la feina, a les notícies, sobre la situació econòmica, a les nostres famílies i entre els amics".
Acaba d'arribar d'un viatge d'un dia a Munic, on -com molts ciutadans de països endeutats- ha obert un compte bancari.
"No hi vull transferir tots els meus diners, però si alguna cosa va malament aquí, no vull tornar-me pobre en un sol dia", va dir.
A la llibreria Eleftheroudakis del centre, còpies de Viure en el final dels temps , del crític cultural eslovè Slavoj Zizek, són ben visibles a l'aparador.
Un empleat diu que els llibres sobre economia es venen bé, així com els thrillers i la filosofia, especialment obres d'Arthur Schopenhauer, conegut pel seu pessimisme i la seva convicció que l'experiència humana no és ni racional ni comprensible.
Cinc anys de recessió
Carregada de deutes a prestadors estrangers, Grècia viu el cinquè any consecutiu de recessió. La incertesa política i financera ha aturat l'economia. Els sous del sector privat han baixat un 22,5% el 2011, d'acord amb l'Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament. Noves xifres publicades la setmana passada situen l'atur en el 22%, i augmenta fins al 30% quan es tracta dels grecs d'entre 25 i 34 anys.
La sensació que el país està abocat a viure una convulsió econòmica encara més important és ineludible. Joves amb estudis estan desesperats per emigrar. Les famílies venen les seves propietats per pagar els deutes. Els bancs fa molt que van deixar de fer préstecs i les converses entre amics acaben en llàgrimes.
Chatzistefanou, el documentalista, és un dels grecs que volen que el país deixi l'euro i torni a la dracma. Les enquestes diuen que més del 70% dels ciutadans no estan d'acord amb ell.
Els sondejos mostren que Syriza, el partit d'esquerres que rebutja les condicions del rescat, està frec a frec amb el seu rival conservador, Nova Democràcia, un fet que augmenta els temors que Grècia pugui deixar l'euro.
No hi ha garantia que les eleccions parlamentàries de diumenge escampin la boira que envolta el país des de les eleccions poc concloents del 6 de maig.
Amb incerteses sobre el seu futur, els grecs han deixat de banda qualsevol decisió. "Si no n'hi havia prou amb la recessió, tot s'ha congelat completament des que es van convocar les noves eleccions", diu Leftheris Potamianos, agent immobiliari. "Si els mercats poguessin parlar, estarien pidolant per tenir un govern a Grècia".
