La cúpula de la Unió Europea es gira cap a l’Est

Brussel·lesLa cúpula de la Unió Europea està en joc i sembla que la manera de respectar el complicat equilibri de poders -amb dretes i esquerres, homes i dones, centre i perifèria- serà escollir un polític de l’Est i una dona per ocupar els dos llocs lliures en el pòdium. Un joc d’equilibris, però, en què moure una peça pot fer trontollar la resta.

Els dos principals càrrecs per repartir a la cimera d’aquesta tarda són el de president del Consell Europeu, que ara ocupa el conservador belga Herman van Rompuy, i el d’alt representant de Política Exterior, que actualment ostenta la socialista britànica Catherine Ashton.

I per primer cop des de l’ampliació de la Unió, ara fa una dècada, sembla que els socis de l’Est estan a punt de guanyar-se un càrrec de pes en el club. I Polònia, líder de facto del bloc de països que van formar part de l’òrbita soviètica, és la més ben posicionada per col·locar el seu primer ministre, Donald Tusk, com a substitut de Van Rompuy. “El primer ministre està tractant la proposta molt seriosament, analitzant-ne les conseqüències per a Polònia, sobretot a la llum de la crisi ucraïnesa”, va declarar dijous una portaveu del seu govern, que deixava enrere així els dubtes sobre el càrrec que fins llavors havia deixat entreveure el mateix Tusk, que compta amb l’aval de Londres i Berlín. El seu punt dèbil: parla poc anglès i gens de francès.

En principi, cap estat té dret de veto perquè els nomenaments dels alts càrrecs s’aproven per majoria qualificada. Però Van Rompuy s’ha compromès a aprovar-los per unanimitat. I aquí és on es cola la qüestió catalana, perquè el nom que més sona després de Tusk és el del conservador letó Valdis Dombrovskis. Un candidat que Espanya està disposada a vetar des que, tot just ara fa un any, es va mostrar obert a reconèixer la independència de Catalunya, afalagat que la Via Bàltica del 1989 inspirés 1,6 milions de catalans a unir-se les mans l’Onze de Setembre de l’any passat. Les declaracions li van costar al letó que Madrid cridés Riga a l’ordre i li retragués el suport al sobiranisme català. A les travesses hi apareixen també els noms del liberal estonià Andrus Ansip, la socialista danesa Helle Thorning-Schmidt i l’irlandès Enda Kenny.

Resolta la paritat

I si el nom de Tusk ja es dóna gairebé per segur, el de la ministra italiana d’Exteriors, Federica Mogherini, encara té el camí més pla i ha desbancat els altres candidats: la búlgara Kristalina Georgieva i l’holandès Frans Timmermans. Segons l’acord informal entre progressistes i conservadors, el càrrec d’Ashton està reservat als socialistes. I Mogherini és l’aposta en ferm del primer ministre italià, Matteo Renzi, l’última esperança de l’esquerra.

Però col·locar Mogherini com a cap de la diplomàcia no salvaria només la papereta amb els socialistes sinó que també resoldria la polèmica de la falta de paritat en el futur executiu comunitari, liderat per Jean-Claude Juncker. Un tema que ha suscitat molta polèmica als passadissos de Brussel·les. I és que, tal com estan les coses, només quatre dels 28 futurs comissaris de l’equip de Juncker seran dones.

Italiana amb avantatge

“Desgraciadament, i tot i les meves peticions reiterades, la majoria dels governs insisteixen a enviar candidats homes. Crec que una Comissió sense un nombre significatiu de dones no està legitimada i no és creïble. I si no hi ha prou dones, hauré de corregir l’equilibri a través de la distribució de carteres”, va avisar Juncker. És a dir, que si el seu equip té poques dones, els donarà més poder. Una jugada que ja podria començar amb Mogherini.

La candidata italiana té, a més, una enèsima qualitat: en plena escalada de tensió amb la crisi ucraïnesa, Mogherini apareix com el perfecte equilibri per a Tusk. Ella representa els països menys favorables a sancionar Moscou per la seva ingerència en la política a Kíev i manté llaços estrets amb el Kremlin; mentre que ell és un dels que més ha insistit a castigar amb duresa les accions de Putin.

Un cop escollida la cúpula del govern europeu per als pròxims anys, quedarà per a aquesta tardor que el Parlament Europeu doni llum verda al col·legi de comissaris, per a qui Espanya proposa el popular Miguel Arias Cañete. I ara que Berlín hi ha donat suport, Madrid ja dóna per fet que podrà col·locar Luis de Guindos al capdavant de l’Eurogrup, la reunió dels ministres de Finances de l’eurozona. Això sí: caldrà esperar que l’actual president, l’holandès Jeroen Dijsselbloem, deixi el seient, a mitjans del 2015.