PROTESTES A L'EX COLÒNIA BRITÀNICA
Internacional 10/09/2012

La llei d'educació proxinesa marca les eleccions a Hong Kong

Keith Bradsher
3 min
La llei d'educació proxinesa marca les eleccions a Hong Kong

THE NEW YORK TIMES / HONG KONGHong Kong va anar ahir a les urnes, després d'una campanya marcada pel polèmic "pla d'educació moral i nacional" que té el suport de la Xina. Després que desenes de milers de manifestants sortissin al carrer per denunciar una llei que consideren un instrument de rentat de cervell i adoctrinament polític, el president de l'excolònia, Leung Chun-ying, es va retractar dissabte i va revocar l'obligatorietat d'aplicar el pla a totes les escoles abans del 2015. La reforma plantejava un currículum amb elevades dosis de nacionalisme i una exaltació del paper del Partit Comunista. Fins ara molt poques escoles de Hong Kong s'havien prestat a introduir les noves assignatures.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La decisió no va apaivagar les protestes. Tot i la rectificació del govern, 100.000 manifestants segons els convocants (27.000 segons la policia) continuaven al carrer dissabte. Una multitud de joves vestits amb samarreta negra van seguir ocupant els voltants de la seu del govern. Leung va afirmar que cada escola podrà decidir si ensenya la matèria en els pròxims anys, cosa que obriria la porta a les pressions dels aliats de Pequín sobre els directors que discrepen de la mesura. "Només acceptarem la retirada del pla", va afirmar Sam Chan, estudiant universitària de 19 anys. "Volem protegir el nostre futur i el dels nostres fills". En aquest context es van obrir ahir els col·legis electorals per a les eleccions legislatives. Per primer cop en la història de Hong Kong, des que va ser retornada pels britànics a la Xina el 1997, els ciutadans escullen directament 40 dels 70 diputats del Consell Legislatiu: fins ara n'escollien només 20 i la resta eren designats per un consell de notables. Aquest consell (de qui ara depèn l'elecció de 30 diputats) són un petit grup d'electors, escollits per la seva influència econòmica i professional, i amb forts lligams amb Pequín.

En tancar aquesta edició els resultats no s'havien anunciat. El rebuig al pla d'educació -redactat per funcionaris de Hong Kong durant els últims 10 anys per inculcar fervor patriòtic per la Xina contintental- podria perjudicar els candidats pro Pequín.

Activisme polític juvenil

Les protestes, que s'han accentuat en l'última setmana, evidencien un nou interès per l'activisme polític dels joves de la regió administrativa especial xinesa. Alguns indicis apunten que aquest activisme es podria estar estenent a la Xina per primera vegada des de les protestes de Tiananmen del 1989. Desenes de milers de joves van sortir al carrer el 29 de juny a Shifang, una ciutat a la província occidental de Sishuan, contra la construcció d'una planta de foneria de coure. El projecte està aturat. Els joves xinesos, a més, són molt actius a internet i en moltes de les seves publicacions, malgrat la censura, tracten les autoritats amb un to de menyspreu sarcàstic.

Les protestes a Hong Kong recorden d'alguna manera les de Tiananmen: un gran nombre d'estudiants s'han reunit en espais públics davant dels edificis del govern i han protagonitzat segudes i fins i tot vagues de fam. Igual que els manifestants de Tiananmen, els estudiants de Hong Kong protesten contra la corrupció i fins i tot han posat una deessa de la democràcia similar a l'estàtua que va presidir la plaça de la revolta del 1989.

El govern va haver de sortir al pas d'un rumor que assegurava que s'havien infiltrat provocadors a les manifestacions per donar a la policia un pretext per dispersar la multitud. En un gest inusual, Leung va fer una declaració per desmentir-ho i fins i tot va enviar paraigües i impermeables als manifestants, que estaven sota la pluja.

La marxa enrere de Leung, tot i que no sembla haver satisfet els estudiants, suposa una concessió que a Pequín es podria llegir com un signe de debilitat. El president va ser nomenat després de la seva elecció al març pel comitè de 1.200 notables, entre els quals hi havia molts aliats de la Xina. Després d'uns mesos al poder, la seva popularitat està en un moment molt baix i és probable que les autoritats del continent busquin un relleu precipitat.

stats