Els egipcis temen el retorn al poder de l'antic règim
Avui se sabran els primers resultats oficiosos del duel presidencial a Egipte entre el candidat de l'antic règim i el dels Germans Musulmans. Els egipcis tenen por d'una involució política al país.
EL CAIREDesprés d'allargar l'horari per afavorir la participació, ahir a la nit van tancar els 13.000 col·legis electorals d'Egipte. Com que el recompte és lent, es preveu que no hi haurà resultats oficials fins d'aquí uns dies, així que els egipcis van anar ahir al llit sense saber qui seria el seu nou president. Tot i això, molts es van abocar als televisors a la recerca d'alguna pista sobre el guanyador. A última hora de la nit van saber que Mohammed el-Mursi, el candidat dels Germans Musulmans, liderava el recompte des del principi i que un sondeig d'Al-Jazira el situava com a guanyador.
La tensió amb què els egipcis han seguit els comicis és lògica, ja que són unes eleccions decisives que marcaran el futur del país. En aquesta segona volta, només tenien dues opcions: Mohammed el-Mursi, el candidat dels Germans Musulmans, i Ahmed Xafik, un ex primer ministre de Mubàrak considerat el candidat favorit de la junta militar i l'anomenat "estat profund", el complex entramat d'interessos que sostenia l'antic règim.
Per molts egipcis, els moviments en l'escena política les últimes setmanes només s'expliquen per l'aplicació per part d'aquest "estat profund" d'un pla per restaurar l'era Mubàrak amb Xafik com a president. "El meu vot no val res. És evident que volen que guanyi Xafik i ho aconseguiran. El-Mursi no té res a fer", sosté Ahmed, un jove taxista que confessa que és un revolucionari. "Jo no he votat perquè no me n'agrada cap dels dos. Només espero que al poble egipci encara li quedin prou forces per tornar a revoltar-se".
D'acord amb els analistes, el bon resultat de Xafik a la primera volta s'explica per la reactivació de les xarxes clientelars del Partit Nacional Democràtic (PND), el partit dissolt de Mubàrak. Probablement, la sort dels comicis es decidirà al delta del Nil, on viu un 40% de la població egípcia. Tradicionalment és un feu dels Germans Musulmans, però en algunes de les seves províncies els cacics del PDN també hi són forts. Per això en aquesta zona el combat ha estat aquests dies especialment ferotge.
Denúncies de frau
Com va passar durant la primera volta, els candidats van llançar-se acusacions mútues de frau electoral. Les més esteses van ser la realització d'actes de campanya davant dels col·legis i l'acompanyament de ciutadans a les urnes. També hi va haver denúncies de compra de vots, atribuïdes sobretot a Xafik. Per exemple, a la versió digital del diari Al-Ahram es xifrava en uns sis euros el preu pagat per cada vot a Giza, un barri als afores del Caire.
En una roda de premsa, Faruq Sultan, el president de la junta electoral, va confirmar que els dos candidats van cometre fraus. No obstant, va assegurar que no eren de gran importància, i va descriure el procés com a "exitós en un 90%". "Hem observat més irregularitats per part d'un candidat que de l'altre", va dir misteriosament sense especificar si es referia a El-Mursi o a Xafik. D'acord amb la junta, la participació a mitja tarda era del 40%, lleugerament superior a la de la primera volta.
En aquest context, una de les grans preguntes que es fan els analistes és si el perdedor dels comicis acceptarà la derrota, reconeixent la legitimitat del procés, o bé traurà els seus seguidors als carrers clamant que hi ha hagut tupinada. Durant els dies previs, els Germans Musulmans van donar a entendre que Xafik només podria guanyar a través del frau electoral. En canvi, al bàndol de l'ex primer ministre ningú semblava ni tan sols que es plantegi la possibilitat d'una derrota.
