Els euroescèptics alemanys irrompen en dos lands més

MunicAngela Merkel haurà d’obrir-se a discussions que volia evitar a tota costa. El partit de la cancellera alemanya, la Unió Democratacristiana (CDU), haurà de conviure a partir d’ara, ni que sigui a nivell regional, amb un partit que caça vots en el costat més conservador de l’espectre electoral. Alternativa per Alemanya (AfD), una formació euroescèptica fundada a principis del 2013, ha aconseguit plantar-se amb força en la política interna del país. Si fa dues setmanes es va estrenar en obtenir representació parlamentària a les eleccions de Saxònia amb un 9,7% dels sufragis, ahir va entrar fulgurantment en dos estats federats més: Turíngia i Brandenburg (amb un 10,6% i un 12,2% de vots segons l’últim recompte a l’hora de tancar aquesta edició).

A Turíngia, l’AfD gairebé es va posar a l’altura dels socialdemòcrates de l’SPD (12,4%), que amb un descens de sis punts van obtenir els pitjors resultats en aquest land de l’antiga RDA. L’SPD, soci menor al govern regional de la CDU, guanyadora de les eleccions (33,5%), havia coquetejat en campanya per formar un nou executiu amb Die Linke, la segona força més votada (28,2%). La perspectiva seria col·locar per primer cop un representant dels excomunistes al capdavant d’un land, ja que, segons el còmput provisional, una eventual aliança dels dos partits progressistes més la suma d’Els Verds (5,6%) obtindria una majoria parlamentària per la mínima a Turíngia. “La poca claredat amb què es volia governar no ha sigut acceptada pels electors”, va precisar, però , el president de l’SPD, Sigmar Gabriel, com si descartés una pèrdua del govern de la CDU a Turíngia.

L’AfD obté diputats en tres lands

Merkel té, però, la preocupació latent de la irrupció de l’AfD. La qüestió és si els eurocrítics es poden establir a llarg termini en el paisatge polític alemany. La seva presència a Saxònia, Turíngia i Brandenburg, tots tres estats federals de l’est del país, són una amenaça per a la CDU. Però caldrà analitzar si en els pròxims anys, quan també es convoquin eleccions als lands de l’oest, l’AfD es confirma com alguna cosa més que un partit de protesta. “Els ciutadans es desmarquen dels partits vells. Nosaltres som la força que renova el panorama polític”, va assegurar eufòric ahir l’euroescèptic Bernd Lucke.

El seu partit ha plantejat a Turíngia suspendre el tractat de Schengen i limitar els drets d’asil. La policia alemanya, segons l’AfD, està desbordada davant el nombre creixent de refugiats, i la xifra dels anomenats turistes socials també augmenta.

Vots esgarrapats a tothom

No es pot dir, però, que la irrupció de l’AfD sigui un problema només per als conservadors alemanys, ja que les primeres anàlisis derivades de les eleccions d’ahir mostren que l’euroescepticisme és un fenomen transversal que ha arrencat vots entre els desencantats conservadors, socialdemòcrates, també de Die Linke i, per descomptat, dels liberals de l’FDP, que continuen la seva caiguda lliure i tampoc van entrar ahir ni al Parlament de Brandenburg ni al de Turíngia.

A Brandenburg els votants van decidir donar continuïtat al govern dels socialdemòcrates de l’SPD, que va ser la força més votada (31,9%) per davant de la CDU (22,9%), de Die Linke (18,6%), Els Verds (6,1%) i l’AfD (12,2%).

Merkel fa una crida contra l’antisemitisme

Angela Merkel va participar ahir en una manifestació que va congregar milers de persones a la berlinesa Porta de Brandenburg per condemnar l’antisemitisme. “Em dol quan sento que joves pares jueus pregunten si poden educar els seus fills a Alemanya, o quan persones de més edat pregunten si va ser encertat quedar-se aquí. Per això diem clarament que la vida jueva és part de la nostra identitat i cultura”, va destacar la cancellera. I va demanar que “no s’instrumentalitzin les crítiques a Israel”.