Una feble Ucraïna dialoga amb uns pro-russos enfortits
Kíev suma derrotes i els rebels guanyen terreny
KíevLes forces ucraïneses encaixen una derrota rere l’altra mentre la contraofensiva dels rebels pro-russos avança amb èxits. L’exèrcit va ordenar ahir cedir el control de l’aeroport de Lugansk, després de mesos de combats. El contratemps coincideix amb l’obertura de negociacions entre el govern d’Ucraïna i els milicians independentistes, a Minsk, la capital de Bielorússia. La trobada va comptar amb el paraigua de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE) i la participació de Rússia.
El diàleg pretenia facilitar l’establiment d’un alto el foc, però, ara per ara, no sembla una fita real per a les postures radicals. Les delegacions es donaran una segona oportunitat divendres vinent, encara que el rellotge juga en contra de la solució pacífica immediata, amb unes eleccions a Ucraïna el 26 d’octubre.
Els separatistes van aprofitar la reunió per posar sobre la taula les seves exigències, entre les quals destaca el reconeixement d’un “estatus especial” per a les repúbliques independentistes de Donetsk i Lugansk. En aquest sentit, els milicians assenyalen que, a canvi, faran tot el possible “per mantenir la pau i per garantir la integritat territorial d’Ucraïna”.
En un comunicat, els rebels aparentment rebaixaven les seves ambicions en renunciar a la independència, però malgrat tot, les seves demandes són difícilment acceptables per al govern ucraïnès. El full de ruta dels pro-russos inclou la celebració d’eleccions directes per elegir els seus governadors, un punt sobre el qual Kíev mai ha transigit perquè considera que suposaria perdre el control efectiu sobre aquestes regions.
La qüestió més controvertida, però, no estava a l’agenda. Andrei Purguin, un dels líders insurgents, va avançar en arribar a Minsk que aspiren a gestionar lliurement les relacions comercials exteriors, o, dit d’una altra manera, a entrar a la unió duanera que lidera Rússia, cosa que seria incompatible amb l’acord comercial que Ucraïna ha signat fa poc amb la Unió Europea.
Un govern feble
Kíev va arribar a la taula de negociacions amb una posició de debilitat. Al llarg de tot l’estiu, l’exèrcit ucraïnès havia anat guanyant posicions en el camp de batalla, però, des de la setmana passada, les tornes han canviat. Els separatistes han llançat una ofensiva a gran escala que, segons els president ucraïnès, Petró Poroixenko, només es pot explicar per l’ajut de Rússia. “Un país veí ha llançat una agressió directa i oberta contra Ucraïna, i això canvia la situació a la zona de conflicte d’una manera radical”, va declarar.
Segons el portaveu del Consell de Seguretat, Andriy Lisenko, a Ucraïna combaten almenys quatre batallons tàctics de l’exèrcit regular rus. I cadascun d’aquests batallons estaria format per 400 soldats equipats amb artilleria i sistemes de defensa antiaèries. Lisenko va dir que, en alguns punts del front, la situació “s’ha tornat dramàtica”. És el cas d’Iloviansk, on un nombre indefinit de combatents ucraïnesos continuen assetjats pels rebels, sense possibilitat de rebre avituallament. A més a més, les forces ucraïneses es van haver de retirar de l’aeroport de Lugansk, una infraestructura estratègica, després d’hores de combats, i “gràcies a la intervenció dels tancs russos”, segons va insistir Lisenko.
Per molt analistes, amb la nova ofensiva Putin vol demostrar que les forces ucraïneses mai podran vèncer en el terreny militar i que, per tant, estan obligades a seure i negociar la cessió de les regions.
