DEPENDÈNCIA ENERGÈTICA
Internacional 22/10/2014

La guerra del gas continua oberta entre Kíev i Moscou

Ucraïna demana 2.000 milions d’euros a la Comissió Europea per fer front als pagaments

Ana Lázaro Bosch
4 min

KíevLes negociacions entre Rússia i Ucraïna per restablir el subministrament de gas continuen empantanegades. I el problema principal sembla que és la falta de liquiditat de les autoritats ucraïneses per fer front al pagaments. El comissari europeu d’Energia, Günter Oettinger, no va aconseguir ahir que els ministres d’Energia dels dos països arribessin a un acord, malgrat que les converses es van prolongar al llarg de tot el dia, però va assenyalar que s’havien produït “alguns avenços” pel que fa al “paquet hivernal”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons aquest acord preliminar, les dues parts en conflicte haurien acceptat un preu de base: 385 dòlars per mil metres cúbics de gas, cent dòlars menys del preu actual, i això fins a finals de març. Però a partir d’aquí comencen les diferències. Kíev vol “un quadre jurídic clar” per garantir que aquest preu no podrà ser modificat per raons polítiques, segons va explicar el ministre ucraïnès de l’Energia, Iuri Prodan.

Totes dues parts també semblen disposades a acceptar que el gas per aquest hivern s’entregarà en condicions de prepagament, és a dir, Ucraïna només rebrà el gas un cop l’hagi pagat. Però el problema radica en com fer front al deute acumulat. Rússia reclama a Kíev uns 5.000 milions de dòlars i, segons va explicar ahir el ministre d’Energia, Alexander Novak, “com a mínim” haurà de pagar 1.400 milions de dòlars abans de la primera entrega.

Problemes de liquiditat

Però Ucraïna té greus problemes de liquiditat per afrontar tant el deute com els nous pagaments. Per això va demanar ahir a la Comissió Europea un préstec addicional de 2.000 milions d’euros. Oettinger va dir que la Unió Europea no pot assumir el deute ucraïnès, però va proposar una alternativa: “Si Naftogas (la companyia gasística ucraïnesa) no pot pagar, una companyia europea podria comprar el gas i revendre’l a Ucraïna”. Fins ara, Moscou sempre ha rebutjat la idea dels fluxos inversos de gas i Novak va recordar ahir “que els contractes actuals no ho preveuen”.

Rússia va tallar el subministrament de gas a Ucraïna al juny i en cas que no es restableixi no només Ucraïna podria patir-ne les conseqüències. Diversos països de la Unió Europea i dels Balcans podrien veure disminuir el flux de gas, tal com va passar durant les guerres del gas entre Ucraïna i Rússia el 2006 i el 2009.

La pressió es manté en altres àmbits. Rússia va prohibir ahir la importació de fruites i verdures procedents d’Ucraïna perquè diu que l’etiquetatge no permet determinar-ne l’origen veritable.

El servei de control veterinari i fitosanitari rus sospita que productes europeus podrien estar entrant en territori rus a través de les fronteres ucraïneses. Cal recordar que a l’agost Moscou va vetar ja la importació de productes agropecuaris europeus com a resposta a les sancions que la Unió Europea havia imposat a Rússia a causa del conflicte obert a Ucraïna.

Nous embargaments

També ahir va entrar en vigor un nou embargament, en aquest cas pels subproductes càrnics europeus, és a dir, les tripes, les farines i els greixos animals. Oficialment, la mesura respon a criteris sanitaris, ja que, segons van al·legar, s’han detectat substàncies prohibides o tòxiques com ara “bacteris patògens, metalls pesants i antibiòtics”.

Però la decisió del govern rus sembla més aviat destinada a mantenir la pressió sobre Europa. Només un dia abans, els ministres d’Afers Estrangers havien decidit que era massa aviat per retirar les sancions imposades a Moscou. S’amplia així la llista de productes europeus prohibits a Rússia, que ja incloïa les fruites, les verdures, els productes làctics, la carn, el peix i el marisc.

Sobre el terreny, continuen les violacions de l’alto el foc decretat el 5 de setembre. Però el president ucraïnès, Petró Poroixenko, va anunciar ahir que les parts en conflicte estaven ultimant un nou acord per decretar un “règim de silenci”, terme destinat a aturar l’ús de l’artilleria.

“Ara haurem de veure si funciona. Però els acords assolits a Milà em donen motius per a un optimisme cautelós”, va declarar Poroixenko durant una visita a la regió de Dniepropetrovsk.

Precisament ahir, va mantenir una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, en la qual tots dos van insistir en la necessitat de “fer avançar el procés de pau”, segons va senyalar el Kremlin en un comunicat. Fins ara, tots els intents per silenciar les armes han fracassat, encara que la intensitat del conflicte ha disminuït respecte a l’agost.

Però en alguns punts del front els combats continuen amb una gran virulència, especialment entorn de l’aeroport de Donetsk i la ciutat de Debaltseve.

Diverses organitzacions internacionals han acusat tant les forces separatistes com les forces ucraïneses d’haver violat les convencions internacionals referents als drets humans i a l’ús d’armes no autoritzades.

Kíev nega l’ús armes prohibides

Kíev va desmentir ahir categòricament haver llançat bombes de raïm sobre zones habitades. “No utilitzem cap tipus d’armament prohibit i això inclou les bombes de raïm. Aquest tipus de provocacions les organitzen els separatistes per a les televisions russes. Per això demanem a les organitzacions internacionals que estiguin atentes abans de publicar els seus informes”, va declarar Andrii Lisenko, el portaveu dels serveis de seguretat ucraïnesos.

L’organització Human Rights Watch ha documentat diversos casos en què s’hauria utilitzat aquest tipus d’armament, que després d’explotar en l’aire dissemina desenes de minibombes en una àrea de les dimensions d’un terreny de futbol. Segons l’informe, si bé no es possible determinar de manera concloent la responsabilitat de molts dels atacs, els indicis apunten a la responsabilitat de les forces ucraïneses.

stats