L’OMS admet que l’Ebola està fora de control
Dicta mesures per restringir els moviments a les àrees afectades
Barcelona“La situació de l’Ebola és com la d’un incendi a la muntanya, que comença amb petits focus als quals no es dóna prou importància fins que és massa tard”. La comparativa la fa Luis Encinas, coordinador d’un dels equips d’emergència de Metges Sense Fronteres (MSF) durant l’inici del brot del virus a l’Àfrica occidental a l’abril. En tres mesos, han mort 729 persones i ja són més de 1.300 els positius confirmats.
Encinas subscriu les paraules de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ahir en reunió a Guinea Conakry amb els presidents dels quatre països africans afectats va advertir que el brot “avança més ràpidament que els esforços destinats a controlar-lo”, tot i que es va mostrar confiada a frenar la infecció si hi ha “bona administració”.
Sense escoles i amb quarantenes
La directora general de l’OMS, Margaret Chan, va recomanar que els països centrin els seus esforços a restringir els moviments de les persones a les àrees infectades, limitant reunions o concentracions de gent. Sierra Leone ja ha declarat aquesta setmana l’estat d’emergència, i Libèria ha tancar les escoles i ha ordenat posar en quarantena comunitats. En cas contrari, si continua fora de control, Chan va augurar una catàstrofe humanitària i socioeconòmica, amb el perill d’una propagació a estats veïns.
El virus s’encomana a través del contacte directe amb el malalt, així que les grans concentracions, mercats, festes o celebracions familiars són un enorme focus de risc perquè, com explica el doctor Encinas, la “suor en un ambient de 30 o 35 graus molt humit fa que sigui molt fàcil contagiar-se només tocant-se”.
L’actual és el brot més mortífer des que el 1976 es va descobrir l’Ebola, amb una taxa de mortalitat que pot arribar al 90%. La propagació ha estat ràpida perquè el focus va ser a la frontera de Libèria, Guinea, la Costa d’Ivori i Sierra Leone.
La mobilitat per motius familiars, comercials o econòmics ha facilitat la propagació, impulsada també pel desconeixement de la societat i la “poca formació del personal sanitari” local per implementar totes les mesures de prevenció a l’abast, assenyala Encinas.
“Cal més instrumental, mascaretes, guants, bones sales d’aïllament” per als pacients que arriben als hospitals, sosté el membre de MSF. Un dels problemes que es troben els sanitaris sobre el terreny és la “pèrdua de confiança” de la població en la sanitat “occidental”, ja que com que són conscients de l’alta mortaldat s’estimen més quedar-se a casa a cura de familiars que quedar aïllats. El risc és que curar una ferida o atendre un vòmit sense protecció pot ser letal. Però Encinas subratlla que la situació “d’emergència” no ha d’acabar sent una “paranoia” global.
