Una dita popular israeliana diu que “mentre els habitants de Jerusalem resen, els de Tel Aviv es diverteixen”. Una imatge habitual a la ciutat tres vegades santa, a diferència de la secular i gay-friendly Tel Aviv, és la d’homes de negre i blanc i dones vestides de manera modesta acompanyats d’un grapat de fills. Són els ultraortodoxos, seguidors del vessant més conservador del judaisme. Coneguts com a haredim (els que temen Déu), segueixen fil per randa la Torà i, entre altres prohibicions, tenen la de no poder exhibir imatges femenines, la separació de gènere i que les dones no poden cantar davant dels homes.
“Fa quatre anys ens vam adonar que les imatges femenines estaven desapareixent dels cartells publicitaris de Jerusalem. El mateix Ajuntament no publicava fotografies de dones o pràcticament no hi havia dones cantant en activitats municipals. Tot per la pressió dels ultraortodoxos”, diu a l’ARA el rabí progressista Uri Ayalon, impulsor de la campanya No censurades que advoca pel pluralisme. Ayalon i un grup d’activistes van fer un seguiment dels panells publicitaris de l’Ajuntament, convençuts que el consistori volia evitar un enfrontament amb la comunitat haredim, el 25% dels 500.000 jueus de la ciutat. “El que s’haurà de fer es dividir la ciutat en tres parts, una d’àrab, una de laica jueva i una d’ultraortodoxa jueva”, va ironitzar Meir Margalit, regidor pel partit d’esquerres Meretz, sobre la polèmica.
Des de No censurades es va denunciar, per exemple, la campanya publicitària de la marca Honigman a Tel Aviv i a Jerusalem. Mentre que a la ciutat banyada pel Mediterrani s’exhibia una dona lluint un bolso, a Jerusalem la dona havia estat retallada i només es podia veure el braç i el complement. Les poques imatges femenines que apareixien a Jerusalem acabaven sent estripades o tapades amb esprais.
Arran d’aquestes accions vandàliques, que la policia va detectar que s’incrementaven en zones properes a barris ultraordoxos, l’alcalde de la ciutat, Nir Barkat, va enviar una carta al comandant de la policia del districte en què instava a assegurar que els que volen fer publicitat amb imatges de dones a la ciutat “poden fer-ho sense por a actes destructius i a la desfiguració de les tanques publicitàries o dels autobusos que mostren dones”.
Actes vandàlics
Durant un temps, els autobusos de la companyia pública Egged rebien pedrades i els punxaven les rodes perquè, segons grups radicals, no complien amb les regles de la modèstia en la seva publicitat o bé no imposaven la segregació de gènere, és a dir, els homes asseguts al davant i les dones relegades a la part de darrere dels vehicles. El 2012, a partir d’una denúncia d’organitzacions que lluiten contra la segregació de gènere, el Tribunal Suprem va emetre una sentència a favor dels activistes, però llavors Egged va optar per no incloure cap imatge de publicitat humana en els seus vehicles.
Des d’aquella sentència, les fotografies femenines continuen sent una raresa a la religiosa Jerusalem. “Ells [els ultraortodoxos] prefereixen un canvi a nivell social i no legal, perquè per aquesta via, la de la llei, saben que tenen totes les de perdre. S’aprofiten de la nostra flexibilitat per retallar els nostres drets en l’arena pública”, subratlla Ayalon, que destaca la importància de continuar supervisant la ciutat i alhora de conscienciar els ciutadans perquè defensin, sense defallir, els seus valors.
