Els immigrants indocumentats dels EUA volen perdre la por a una deportació

PhoenixEl pare d’Alexander Medina, un noi de 15 anys nascut als Estats Units, va ser deportat per tercera vegada el mes passat. I, segurament, tornarà a entrar de manera il·legal, tot i els riscos de la frontera. “No pot fer res més. Sap que el necessitem”, diu l’Alexander, que estudia a l’institut Metro Tech de Phoenix i té dos germans i una germana més petits. La seva mare, que està embarassada, també és una immigrant indocumentada. “Els meus pares es van conèixer aquí fa més de 20 anys. Tenen família a Mèxic però el seu país és els Estats Units”, diu el jove.

Els pares de l’Alexander, com els més d’11 milions de sensepapers que hi ha al país, viuen amb la por d’una deportació. Qualsevol pas en fals, com conduir amb un llum trencat o superant el límit de velocitat, pot atreure l’atenció de la policia i ser l’inici d’un exili forçat, i un trencament de la família.

Fa tres setmanes, quan Obama va anunciar l’aprovació de diverses ordres executives migratòries, l’Alexander i la seva mare van viatjar a Las Vegas per escoltar-ne els detalls en persona. El president nord-americà, Barack Obama, va explicar que els seus decrets aturaran la deportació d’immigrants indocumentats sense antecedents penals que tenen fills nord-americans i fa més de cinc anys que viuen al país. L’Alexander estava “content” i “orgullós”, la seva mare podria perdre la por a una deportació. “Crec que és un pas en la bona direcció”, assegura el jove estudiant, que critica que els polítics al Congrés dels EUA no hagin fet res per aprovar una reforma del sistema d’immigració.

Sortir de l’ombra

Les mesures de l’inquilí de la Casa Blanca permetran que fins a cinc milions dels 11 milions d’indocumentats que viuen al país surtin de l’ombra. Tot i així, aquesta regularització serà només temporal, ja que durarà tres anys i la seva renovació dependrà del successor d’Obama. D’altra banda, caldrà veure quants d’aquests sensepapers s’acolliran a un ajornament de la deportació i a un possible permís de treball temporal.

De fet, quan el juny del 2012 Obama va aprovar un programa per regularitzar indocumentats que van entrar il·legalment al país quan eren menors d’edat -els anomenats dreamers (somiadors)-, només la meitat dels 1,2 milions de possibles beneficiats s’hi van acollir. Molts dels immigrants no tenen prou informació o desconfien del govern i no volen donar la seva adreça. “Diverses organitzacions d’arreu del país, inclosa la nostra, fem una gran feina perquè la gent rebi informació correcta sobre les mesures i els mecanismes que necessita per evitar una deportació”, explica Tony Navarrete, un activista de l’associació llatina Promise Arizona.

Navarrete assegura que la gent ja comença a anar a les seves oficines per preguntar si poden acollir-se als decrets migratoris. “Els hem d’explicar els beneficis. No han de tenir por perquè el govern federal ha deixat clar que se centrarà en la deportació de criminals i no de famílies”.

D’altra banda, l’activista recorda que la majoria dels immigrants sense papers treballen i paguen taxes. Alguns, fins i tot, tenen el seu propi negoci -qualsevol persona, encara que no sigui resident dels EUA, pot engegar una empresa-. “La contribució d’aquestes persones a la nostra economia seria encara més important si regularitzen la seva situació”, diu Navarrete.

Un estudi de l’Institut de Política Econòmica i Fiscal calcula que els immigrants indocumentats van pagar uns 10.600 milions de dòlars en taxes locals i estatals el 2010. I el Centre pel Progrés Americà estima que una reforma d’immigració amb un procés per regularitzar els sensepapers permetria recaptar uns 100.000 milions més en taxes.

L’Alexander espera que el seu pare pugui tornar ben aviat. I es mostra trist perquè alguns dels pares dels seus amics, que tampoc tenen papers, no se’n podran beneficiar perquè no tenen fills nascuts als EUA. “Els meus pares, els dels meus amics, no han fet res dolent. Són humans com tu i jo”, sentencia.