La no imputació del policia encén Ferguson
Obama crida a la calma davant els aldarulls causats per l’exculpació de l’agent que va matar un jove negre
WashingtonEls carrers de Ferguson fumejaven ahir després d’una nit de grans disturbis, focs i saquejos. Aquesta ciutat de l’estat de Missouri es va encendre després d’escoltar la decisió d’un gran jurat de no imputar el policia local Darren Wilson per la mort del jove afroamericà de 18 anys Michael Brown, el 9 d’agost passat.
Feia dies que s’esperava el veredicte i, finalment, els pitjors auguris sobre les reaccions a un dictamen d’exculpació de l’agent Wilson es van complir. Jon Belmar, cap de la policia del comtat de Ferguson, va assegurar en roda de premsa que els nous aldarulls havien estat “pitjors que en la pitjor nit d’agost”. Llavors, la mort de Brown a mans d’un policia blanc va provocar deu dies de protestes que van exposar al món, un cop més, les tensions i les desigualtats racials als Estats Units.
Les imatges de la intersecció de l’avinguda West Florissant i el carrer Canfield de Ferguson -l’epicentre de les desenes de manifestacions que es van desenvolupar arreu del país- eren ahir al matí desoladores. Aquesta part de la ciutat va quedar arrasada per la crema de locals comercials, restaurants, un magatzem i cotxes de la policia. Els bombers de l’àrea de Saint Louis van treballar tota la nit a Ferguson per fer front a més d’una vintena d’incendis.
Les crides a la calma, des de la mateixa família Brown fins al president Barack Obama, no van servir per aturar la ràbia i violència d’alguns dels manifestants. La policia va detenir més de 60 persones i va informar d’una dotzena de ferits.
Un problema d’Amèrica
Els pares del jove Michael van expressar la seva “profunda decepció” després de conèixer la decisió judicial. Però van demanar no respondre “a la violència amb violència”. “Demanem que es canalitzi la frustració de manera que generi un canvi positiu”, van dir en un comunicat.
El president nord-americà també va exhortar la població a no utilitzar la decisió judicial com a “excusa per a la violència”. “Som una nació construïda sobre la base de l’estat de dret, per això hem d’acceptar la decisió del jurat”, va subratllar des de la Casa Blanca poc després que el fiscal de Saint Louis, Robert McCulloch, fes públic el dictamen que deixa Wilson lliure sense càrrecs.
Malgrat tot, Obama va assegurar que el país ha de reconèixer que cal treballar per millorar el sistema judicial. Tant el cas de Brown com el de Trayvon Martin, el jove que va morir fa dos anys a Florida pels trets d’un vigilant veïnal, han evidenciat la persistència de la discriminació racial al país malgrat els avenços de les últimes dècades. “Hem de reconèixer que això no és només un problema de Ferguson, és un problema d’Amèrica”, va lamentar Obama.
El primer president afroamericà dels Estats Units es va mostrar impotent davant d’un dels disturbis racials més importants dels últims anys. “En massa llocs d’aquest país existeix una profunda desconfiança entre les forces de seguretat i les comunitats de color -va afirmar en un to seriós-; això és tràgic”.
A la mateixa hora que parlava Obama -sota un gran cartell lluminós de felicitació pel Dia d’Acció de Gràcies, que és demà-, la policia utilitzava gasos lacrimògens per dispersar les protestes. I alguns manifestants cridaven enfadats davant les càmeres de televisió “És legal matar un negre als Estats Units” o “Mans enlaire, no dispareu”.
Proves i testimonis
Abans de l’explosió de les protestes, el fiscal McCulloch va intentar explicar les conclusions del jurat a través de les proves i testimonis disponibles. “No existeix cap causa provable per presentar càrrecs contra Darren Wilson”, va dir en una declaració televisada en horari de màxima audiència. Si els 12 membres del jurat haguessin decidit el contrari, McCulloch hauria pogut acusar el policia des d’homicidi involuntari fins a assassinat de primer grau.
Poc després, la fiscalia va publicar proves, les autòpsies de Brown i la transcripció de les sessions del jurat. Algunes de les declaracions de 10 testimonis eren contradictòries, especialment sobre la posició de les mans del jove negre quan l’agent Wilson li va disparar.
El policia va explicar que es va encarar amb Brown, que era al carrer amb un amic, quan es va adonar que podien ser els sospitosos d’haver robat minuts abans un paquet de cigarrets en un local de queviures. Wilson descriu el jove com una persona agressiva. “El seu rostre semblava el mateix dimoni, estava furiós perquè el vaig aturar i li vaig dir que caminés per la vorera”.
A més, va assegurar que dos dels dotze trets que va disparar van ser dins del cotxe policial, després de forcejar amb Brown. “Quan em va agafar, em vaig sentir com un nen de 5 anys davant de Hulk Hogan”, va dir. Els dos trets van espantar el jove, que va intentar fugir. El policia, però, el va perseguir i va exigir-li que s’aturés. Sempre segons la seva versió, Wilson va disparar a Brown diversos cops perquè l’hauria intentat atacar.
El departament de Justícia dels EUA manté la investigació paral·lela sobre si es van violar els drets civils de Brown. Tot i així, els experts legals creuen que serà molt difícil que es puguin provar càrrecs contra Wilson. Amb tot, la família encara pot presentar una demanda civil contra el policia per una mort “injusta” del seu fill.
