Els kurds de Síria desconfien de la intervenció

BarcelonaEnfrontats alhora amb el règim de Baixar al-Assad i grups jihadistes opositors vinculats a Al-Qaida, els kurds de Síria lliuren la seva pròpia guerra dins de la guerra. La perspectiva d'una intervenció militar estrangera i el paper que pugui jugar-hi Turquia preocupa aquesta minoria, que representa el 10% de la població siriana.

"La intervenció no és la solució. Complicarà encara més un conflicte en què molts estats tenen ficades les mans i no queda clar qui mata a qui", explica a l'ARA, des de Diyarbakir, Salih Muslim, president del Partit de la Unió Democràtica (PYD), principal formació kurda de Síria. Alineat amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), el PYD controla des de fa un any diferents zones del nord del país i ha establert una mena d'autogovern de facto , amb institucions al marge de Damasc i l'ensenyament de la llengua kurda a les escoles.

"Els Estats Units parlen d'atacs selectius, però això no és realista. Quan s'iniciï l'ofensiva, no s'aturarà i pot portar conseqüències imprevisibles a la regió, com un atac d'Israel al Líban", adverteix Muslim. El polític kurd alerta que "Al-Assad té a les mans armes amb gran poder destructiu que encara no ha utilitzat".

"El PYD s'oposa a la intervenció, però els partits del Consell Nacional Kurd pròxims al president del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, en són partidaris", assenyala Wladimir van Wilgenburg, analista de la Jamestown Foundation.

Al-Qaida com a objectiu

D'ençà que el Front al-Nusra -grup jihadista vinculat a Al-Qaida- va atacar una patrulla de milicianes de les Unitats de Protecció Popular kurdes a la ciutat de Ras al-Ain el juliol passat, els extremistes islàmics i la guerrilla kurda mantenen forts combats a les províncies del nord del país. Al-Nusra i l'Estat Islàmic de l'Iraq i Llevant (ISIL) acusen els kurds "d'infidels" i estan segrestant molts civils kurds, acusats de col·laboradors del PYD.

Un hipotètic atac pot comportar l'afebliment de la capacitat militar del règim i, en conseqüència, un enfortiment dels grups islamistes radicals opositors que intenten desestabilitzar les zones de majoria kurda. Aquesta preocupació ha portat Xalal Gaddo, líder del Partit de l'Esquerra Kurda de Síria, a demanar explícitament a Washington que "inclogui Al-Qaida entre els seus objectius militars". La por que l'armament subministrat caigui en mans d'aquests grups islamistes cada cop més poderosos ha estat un dels principals esculls perquè els Estats Units i els seus aliats facilitin armament a l'oposició siriana.

Però els experts també assenyalen que si, finalment, l'atac nord-americà no arriba, els jihadistes també en poden sortir reforçats. "Fa temps que els sirians se senten abandonats per Occident i això ha fet augmentar les simpaties cap a Al-Qaida i grups afins. La no-intervenció encarà reforçaria més aquestes faccions", alerta Van Wilgenburg.

Drama humanitari

Els enfrontaments entre la milícia kurda i grups jihadistes al nord del país han fet incrementar l'allau de refugiats cap a la veïna regió autònoma del Kurdistan iraquià. Segons dades de l'ACNUR, cada dia prop de 2.000 sirians, majoritàriament kurds, creuen la frontera amb l'Iraq. Bagdad ja acull 172.000 dels 2 milions de refugiats del conflicte.

Mentre la província de majoria kurda d'Al-Hasakah té la sort de comptar amb frontera directa amb el Kurdistan iraquià i, per tant, pot abastir-se d'aliments de manera més senzilla, la regió d'Afrin, al nord de la província d'Alep, està patint una greu crisi humanitària . "El bloqueig de les carreteres pels grups islamistes al sud i la inexistència d'un pas fronterer amb Turquia al nord està provocant una gran escassetat de menjar i medicaments. La situació és crítica", denuncia Ismael Arabo des de Cindirese.