Escòcia
Internacional 26/10/2014

El laborisme escocès: de la crisi de nervis a la de lideratge

i
Marc Vidal
2 min

El laborisme escocès no aixeca el cap. El referèndum d’independència del mes passat va tensionar el partit fins al punt que, tot i que la consigna oficial era el no, un 37% de votants laboristes -segons una enquesta- van optar pel sí. La trencadissa es veia venir. I ahir es va materialitzar en forma de renúncia de la líder laborista escocesa, Johann Lamont. “Plego per facilitar el debat que el nostre país ha de fer”, va assegurar Lamont, que es va queixar amargament del tracte rebut per la cúpula del partit laborista britànic. “Els meus col·legues encara no veuen que el focus de la política escocesa no és al Parlament de Londres sinó al d’Edimburg”, va etzibar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot i que era un secret de domini públic, la dimissió de Johann Lamon va caure com una bomba en la política britànica, immersa des de fa setmanes en la precampanya de les eleccions generals del mes de maig. Més tenint en compte que sense el pes dels votants escocesos, els laboristes britànics no són res. I és que 40 dels 59 diputats que Escòcia envia a Londres són laboristes i, en el frec a frec que mostren les enquestes per al maig, tots els vots comptaran.

Ahir l’entorn del líder dels laboristes britànics, Ed Milliband, gairebé va celebrar la notícia: “Ha vist que és un moment de canvis a Escòcia. Ha posat el partit davant de tot”. Criticada per la seva mala actuació durant la campanya pel no, la cúpula laborista va haver d’enviar, a corre-cuita, l’ex primer ministre laborista, Gordon Brown, a “salvar la unió” -com van batejar l’operació molts mitjans de comunicació- els últims dies abans del referèndum.

El triomf del sí a Glasgow

Va ser quan les alarmes van saltar per les enquestes que indicaven que el sí tenia possibilitats de guanyar. El resultat a Glasgow, tradicional feu laborista, que es va entregar majoritàriament a la independència, va acabar de sentenciar el lideratge de Lamont. “Ni tenia autoritat, ni volia liderar el partit”, va assegurar ahir a l’ARA el periodista escocès Jamie Maxwell. “El seu paper era estabilitzar el vaixell després del naufragi laborista a les eleccions escoceses del 2011 i havia complert la missió”, va concloure. Un cop estabilitzada la nau, qui la rellevi n’haurà de fixar el rumb.

stats