“La mort de nens és una vergonya”

BarcelonaSense embuts ni eufemismes. Per primer cop l’ONU va acusar Israel directament d’haver atacat una escola sota la seva jurisdicció a Gaza, emparada pel dret internacional. Almenys 16 persones que es refugiaven al col·legi Jabalia van morir ahir pels projectils llançats per l’artilleria israeliana, i gairebé un centenar més van resultar ferides.

No és la primera vegada que els centres gestionats per l’UNRWA, l’Agència Especial per als Refugiats Palestins, és víctima dels bombardejos. De fet, es comptabilitzen sis atacs més, el penúltim fa tot just una setmana. Però el d’ahir va fer que l’ONU s’afanyés a responsabilitzar “les forces israelianes” de la mort de famílies que, precisament, es refugiaven en aquesta escola després d’haver deixat casa seva per recomanació israeliana. “Un atac escandalós i injustificable”, va dir el secretari de l’ONU, Ban Ki-moon. Des de la Casa Blanca, on reconeixen “el dret de defensar-se” d’Israel, també van condemnar la matança.

Sobre el terreny, el comissionat general de l’UNRWA, Pierre Krähenbühl, va fer públic un comunicat en què deixava veure la impotència de no poder protegir els civils. “Ahir a la nit van ser assassinats nens mentre dormien al costat dels seus pares” en un refugi de l’ONU a Gaza, va escriure. “Els nens van morir mentre dormien; això és un greuge per a tots nosaltres, un motiu de vergonya universal”, continua.

Per l’ONU, que va deixar clar que l’exèrcit israelià havia rebut “17 vegades” les coordenades “exactes” d’on és el centre Jabalia, no hi ha excuses. En ocasions anteriors Israel s’havia defensat de les acusacions d’haver atacat un lloc ple de civils assegurant que creia que era buit. En aquesta ocasió, però, es va informar expressament que l’escola estava plena de refugiats.

Apilats en aules

Segons dades de l’UNRWA, en el moment de l’atac s’amuntegaven a l’escola 3.300 persones que “havien estat convidades a abandonar casa seva per l’exèrcit israelià”, que des de l’aire distribueix fullets per avisar de nous bombardejos. Per això fins a 220.000 habitants de Gaza busquen aixopluc en algunes de les 82 escoles tutelades per l’ONU i obertes com a refugi. Els civils s’apleguen a les aules i dormen en condicions insalubres, estirats a terra. On poden.

Segons Krähenbühl, els agents de l’UNRWA que van intentar recollir proves van comptabilitzar fins a tres impactes d’obusos israelians. Els projectils van destruir els lavabos, algunes classes i el petit pati on els refugiats havien deixat animals, alguns dels quals també van morir. Una estampa dantesca, segons els testimonis.

L’atac a l’escola no va ser l’únic en què ahir els civils van ser la diana. Poc després que l’ONU estirés les orelles a l’exèrcit, Israel va decretar unilateralment un alto el foc humanitari de quatre hores. Hamàs es va desmarcar de l’acord i va qualificar el gest hebreu d’inútil i que era de cara a la galeria mediàtica.

La gent de Gaza, però, aliena a debats polítics i militars va aprofitar-ho per abastir-se de menjar i d’altres productes necessaris. No obstant, l’artilleria israeliana va trencar sense previ avís i abans d’hora la treva temporal i va bombardejar dos cops un mercat del barri de Xaiaia, a la ciutat de Gaza, que en aquell moment estava ple de gom a gom. Israel va sortir al pas afirmant que l’àrea del mercat no estava inclosa e la treva perquè identifica el barri com un niu de jihadistes de Hamàs. De fet, es tracta d’una de les àrees més castigades per l’ofensiva israeliana.

El primer balanç comptabilitza almenys 17 civils morts i 160 ferits. Testimonis directes de la matança i metges van explicar que la primera tanda de bombes va provocar un incendi i que es concentressin a la zona equips mèdics i d’emergències. Les bombes van continuar caient contra compradors.

En tres setmanes de bombardejos, Gaza s’ha convertit en una ratera per als 1,8 milions d’habitants del territori, comparable en extensió a la comarca del Maresme. Les fronteres terrestres continuen tancades amb pany i forrellat i la línia de la costa està controlada pels vaixells de guerra israelians.

Segons les últimes xifres palestines, fins ara han mort més 1.300 persones -la immensa majoria civils, i entre els quals molts nens i dones- i hi ha uns 7.000 ferits. La situació ha empitjorat després que Israel deixés inoperativa l’única central elèctrica de la franja: gairebé tot el territori està sense llum. Mentrestant, continuen les crides de la comunitat internacional a un alto el foc permanent.