Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Els periodistes, objectiu de la guerra de Síria

Commoció pel segrest de Marc Marginedas, reporter d''El Periódico'

La guerra de Síria s'ha tornat massa perillosa, també per als periodistes. En un conflicte que acumula més de 120.000 morts, la principal amenaça per als reporters ja no són (només) els bombardejos, els franctiradors o les mines antipersona: ara s'hi afegeix el segrest. Aquesta setmana El Periódico ha decidit divulgar que Marc Marginedas, el seu veterà corresponsal de guerra, està retingut per un grup insurgent a Síria des del 4 de setembre. Almenys 15 periodistes estrangers més (entre els quals els nord-americans James Foley i Austin Tice, el francès Didier François i el jordà Baixar Fahmi) estan segrestats, retinguts o desapareguts a Síria, segons les dades del centre SKeyes per la llibertat mediàtica i cultural, amb seu a Beirut. Molts casos es mantenen en secret per la seguretat dels afectats i cal afegir-hi a més els professionals sirians o el personal local que treballen amb la premsa (fixers).

Alguns han estat segrestats pel règim i d'altres per faccions islamistes insurgents. Els motius també varien: des d'obtenir un rescat fins a guanyar notorietat, la rivalitat pel control del territori o senzillament silenciar qualsevol testimoni per poder actuar amb impunitat. En els últims mesos s'ha constatat un increment dels segrestos a les zones controlades per grups opositors islamistes, en la majoria de casos formats i dirigits per estrangers d'arreu del món que van a Síria a lliurar la seva guerra santa. "El perill és a la carretera, als punts de control de grups jihadistes locals o estrangers que han adoptat un perfil cada cop més semblant als talibans, fins i tot en la indumentària", explica Joan Roura, periodista de TV3, que va ser a Síria per últim cop al juliol. "En l'últim viatge ens van aturar a 10 quilòmetres de la frontera amb Turquia, ens van demanar els passaports i ens van deixar passar, encara no sé per què. Potser si en aquell moment haguéssim trobat un altre comandant la història hauria estat diferent".

Controlar la premsa

La premsa estrangera ha d'escollir entre els viatges organitzats pel règim o bé "encastar-se" en una brigada ( katiba ) de l'Exèrcit Sirià Lliure per tenir algun tipus de protecció. Però ni tan sols així es poden evitar els segrestos per grups islamistes rivals que s'han infiltrat en la guerra. "Treballar sol a Síria és pràcticament impossible", conclou Roura. A principis de setembre un fòrum jihadista instava a segrestar periodistes, considerats "enemics dels mujahidins", i a revisar els seus ordinadors i material gràfic. El pretext és acusar els informadors occidentals de ser espies.

Ni tan sols corresponsals experimentats com Marginedas, que tenen al darrere un gran mitjà, s'escapen del perill. Ho escrivia amb cruesa fa uns dies Janine di Giovanni, que ha treballat en gairebé totes les grans guerres des del conflicte dels Balcans: "L'experiència sobre el terreny et pot donar l'instint per preveure quan començarà un tiroteig, però no per evitar que et venguin com un tros de carn a un grup jihadista".

L'italià Domenico Quirico, veterà corresponsal de La Stampa, va ser alliberat el 8 de setembre després de 152 dies de captiveri. "Em va trair una revolució que ha perdut el rumb i ara pertany a fanàtics i criminals", va escriure poc després. La revolució ha estat segrestada, i ara ho són els periodistes que la cobreixen.

El sentiment dels sirians que el món els ha abandonat afecta també els reporters que treballen sobre el terreny. "Al principi tothom et rebia amb els braços oberts perquè pensaven que les notícies farien que el món els ajudés, però tres anys més tard és més difícil explicar que ets allà perquè és important que el món sàpiga què passa a Síria", reconeix David Meseguer, periodista freelance i col·laborador de l'ARA, que ha visitat diverses vegades el Kurdistan sirià en els últims anys.

"El mòbil dels segrestos pot ser econòmic, o intimidar la premsa internacional per evitar testimonis de les atrocitats que es cometen als dos bàndols -explica Ayman Mhanna, director del centre SKeyes, des de Beirut-. A més, vivim en una zona del món on proliferen les teories de la conspiració, i molts creuen que tots els periodistes estrangers són espies. Ens enfrontem al dilema de recomanar a la premsa que no vagi a Síria, perquè sabem que això implica silenci i impunitat", afegeix. Cada cop hi ha menys periodistes a Síria. I aquesta guerra terrible serà encara pitjor si companys com Marc Marginedas no poden fer la seva feina.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT