Els petits avenços de les dones a l'Índia

Nova DelhiEl pit acostuma a ser la primera part vulnerada del cos femení en cas d'agressió sexual. És per això que un grup d'estudiants de la universitat índia de Madràs han inventat uns sostenidors amb un circuit de cables que produeixen descàrregues elèctriques a qui s'acostin més del compte a la dona que els porti. Dues noies del grup justifiquen el seu projecte: "A les dones ens ensenyen a ser bones amb tothom i a fer grans somriures. Però en el món real el nostre somriure s'esvaeix perquè les amenaces contra la nostra integritat són sempre presents".

La mort d'una estudiant de Nova Delhi després de ser violada i torturada per un grup d'homes dins d'un autobús al desembre va fer créixer un nou sentiment feminista a l'Índia que denuncia les alarmants estadístiques de crims contra les dones. La setmana passada, la brutal violació d'una nena de cinc anys comesa per un veí, que en va abusar durant tres dies, va revifar la indignació.

Al país es parla d'esprais de pebre, de classes de defensa personal i d'invents com la roba interior elèctrica o unes sabates amb microxip que poden enviar senyals d'alerta amb tres cops de taló. Però l'Índia té desigualtats socials molt marcades i són poques les que poden accedir a aquests recursos. "Moltes noies viuen al carrer, és a dir, ni tan sols tenen una casa on protegir-se, el primer element de defensa bàsic", assenyala l'activista Kinari Dessai, que treballa amb grups de dones des de fa més d'una dècada.

Les notícies sobre agressions que publica la premsa índia demostren que la violència masclista és recurrent i afecta les noies en general, al marge de la seva classe social o el seu lloc de residència. Les dues violacions de Nova Delhi s'han fet públiques, han cridat l'atenció dels mitjans i s'han convertit en un símbol nacional, però hi ha centenars de casos que no tenen la mateixa difusió.

Deshonor i inseguretat

"En moltes zones del país encara es demana a les dones que callin si passa alguna cosa per mantenir l'honor de la família", explica Rehana Riyawala, secretària de l'Associació de Dones Autoocupades de la ciutat d'Ahmedabad. "Moltes vegades, la seva seguretat física comença a casa, amb els homes que viuen amb elles. Les noies han de tenir una feina i uns ingressos per aconseguir un lloc en la societat".

Moumita Chaterjee té 27 anys, porta els cabells curts, de vegades du texans i també treballa. Aquestes dades són importants perquè, a més a més, està casada: "La família del meu marit és molt oberta i no tinc problemes -reconeix- però hi ha moltes dones que després del casament es transformen en bahu ", un terme que en hindi defineix la jove que viu a casa dels sogres i s'encarrega de les feines de la llar.

Tarun és un empresari de 24 anys que amaga el seu cognom però que explica de manera oberta quin tipus de parella busca: "Vull una dona que s'estigui a casa tot el dia, per això ha de tenir aficions. Si no, s'avorrirà molt mentre sóc a l'oficina". ¿I si ella volgués una feina? "És millor que no, la meva família és força conservadora". Malgrat tot, reconeix que a les grans ciutat índies, com Nova Delhi, Bombai o Bangalore, la societat cada cop és més oberta: "Les parelles poden viure juntes abans de casar-se i les noies treballen, beuen o fumen sense amagar-se".

Tal com sostenen molts activistes, l'impuls feminista que viu l'Índia pot tenir resultats a llarg termini, però encara queda molta feina per fer. Kinari Dessai resumeix aquest sentiment en tres frases: "La societat índia és profundament masclista. S'ha de canviar l'educació de tots: dels homes i de les dones. Per desgràcia, encara trigarem anys a aconseguir una situació equilibrada".