Primer president blanc a l’Àfrica des de l’apartheid

BarcelonaNomés seran 90 dies però el zambià Guy Scott, fins ara vicepresident, serà el primer president blanc del país, quan es compleixen, precisament, 50 anys que es van independitzar del Regne Unit. L’últim líder de l’Àfrica continental d’ascendència europea va ser el sud-africà Frederik de Klerk, que el 1994 va perdre les primeres eleccions democràtiques davant de Nelson Mandela. Hi ha una altra excepció, a la multiètnica i petita illa Maurici, al capdavant de la qual hi va haver Paul Bérenger entre 2003 i 2007, un parèntesi de l’històric lideratge hindú.

Scott ha estat nomenat per substituir de manera interina Michael Sata, mort sobtadament en un hospital de Londres amb 77 anys. La seva presidència està limitada als 90 dies, el temps necessari perquè es convoquin eleccions per renovar el govern. Scott no pot optar al càrrec democràticament. La mateixa Constitució que li obre la porta del despatx presidencial temporalment el veta per poder ser escollit perquè els seus progenitors no són nascuts al país. La família del president interí va arribar a l’antiga Rhodèsia del Nord, llavors colònia britànica, on ell va néixer fa 70 anys. “La gent s’està acostumant a anomenar-me excel·lència i jo també m’hi haig d’acostumar”, va dir ahir al britànic The Telegraph, admetent que la seva sobtada ascensió l’ha sorprès, tot i que la malaltia de Sata ja l’havia situat a primera línia.

Sata i Scott van concórrer plegats al Front Patriòtic que va guanyar el 2001. Per a Sata era el quart intent per aconseguir la presidència i no li van importar les crítiques pel fet de nomenar-lo com a número dos del seu gabinet, i va evidenciar diferències amb el veí Zimbàbue, on la tensió racial és molt més evident. Tot i que a l’Àfrica hi ha ministres blancs, Scott explicava rient que quan va ser presentat al nord-americà George W. Bush com a segon de Zàmbia creia que li estava aixecant la camisa.

Llengua esmolada

Scott, educat a la metròpoli, resulta un personatge estrany a l’Àfrica colonial, ja que es va significar en contra del colonialisme i el 1991 ja va ser nomenat ministre d’Agricultura. “Què estaries fent si no fossis blanc?”, diu que li va preguntar Sata al seu vicepresident acabat de nomenar. “Seria el president”, li va respondre a un Sata conegut amb el sobrenom de Rei Cobra perquè tenia fama de no callar-ne ni una.

A Sata se li pot recriminar que malgrat les promeses inicials, no hagi arribat fins al final en la seva intenció de millorar les condicions laborals dels treballadors. El 60% dels 14 milions d’habitants de Zàmbia viuen amb menys de dos dòlars al dia i la meitat no tenen aigua. El govern es va abocar a marcar de prop els inversors xinesos, que acusava de mantenir una mà d’obra local barata i amb condicions paupèrrimes, i fins i tot va aprovar lleis per restringir les àrees en què podien instal·lar les fàbriques. No obstant, la Xina és el gran comprador de la riquesa més important del país, el coure.

Zàmbia suspèn en llibertat de premsa i té un aprovat justet en altres llibertats, segons el rànquing de l’organització Freedom House, que ahir demanava unes eleccions lliures i transparents. Human Rights Watch va denunciar que el govern discrimina els discapacitats per rebre tractament de l’VIH.