Els grans reptes d’una Escòcia independent
Si guanya el sí, una negociació exprés hauria de resoldre en 18 mesos els temes clau del futur estat
BarcelonaEscòcia afronta demà passat una decisió que podria canviar el seu destí per molt de temps. I tot i que els independentistes escocesos han mirat de posar llum sobre les ombres d’un hipotètic nou estat, molts interrogants continuen oberts. La clau serà, en cas d’un sí a la independència, la negociació que Edimburg obrirà amb Londres per pactar els termes de la separació. Serà en aquest procés que s’hauran de definir qüestions com ara la moneda que circularà, si hi haurà controls a les fronteres, com es podrà veure la BBC o a quin país representarà el tenista Andy Murray. L’objectiu del govern d’Edimburg és enllestir aquestes negociacions en 18 mesos, abans d’esdevenir independent al març del 2016.
La reina, cap d’estat?
Els independentistes volen mantenir la monarquia
El model polític dels independentistes escocesos per a un nou estat és una monarquia constitucional. Diuen que està en joc la unió política del Regne Unit (1707) però no la unió de corones anterior (1603) per la qual Jaume VI d’Escòcia es va convertir en primer d’Anglaterra. Segons això, la nova Escòcia compartiria monarca amb la resta del Regne Unit, com ja passa actualment amb Austràlia i el Canadà, que, tot i ser països diferents, tenen la reina Elisabet II com a cap d’estat.
Quina moneda circularà?
Edimburg vol la lliura però Londres diu que no podrà ser
Els independentistes escocesos volen mantenir la lliura esterlina per l’alt nivell d’integració entre l’economia escocesa i la britànica. Diuen que és una solució que va en benefici de tothom, però tant el govern britànic com el Banc d’Anglaterra han tancat la porta a aquesta unió monetària. Asseguren que l’alt nivell de volatilitat de l’economia escocesa -que segons ells depèn massa del petroli- podria posar en perill l’estabilitat de la lliura.
Entrar a la Unió Europea?
Sense un precedent clar, l’adhesió és una decisió política
Cap article dels tractats de la UE fixen què s’ha de fer amb un territori d’un estat membre que s’independitza. La tesi oficial a Brussel·les aquests últims mesos ha sigut que el nou país queda fora de la Unió i haurà de tornar a demanar l’accés. Com que aquest territori ja compleix amb tota la legislació europea, la negociació pot ser ràpida. Un dels entrebancs podria ser un veto espanyol -per por del contagi- però davant d’una decisió democràtica presa amb l’acord de Londres, és un escenari poc sostenible, segons la campanya del sí.
Hi haurà fronteres?
La intenció és mantenir la lliure circulació a les illes Britàniques
La proposta dels inde pendentistes és que Escòcia es mantingui dins de l’àrea de lliure circulació de persones que formen actualment el Regne Unit i Irlanda. Ara no cal passaport per anar de Glasgow a Londres o Dublín i els independentistes volen que això no canviï. El gran conflicte entre Londres i Edimburg en aquest punt és la política migratòria de la nova Escòcia, que serà molt més laxa que la britànica. Pressionat pels euròfobs, el govern britànic ha retallat les ajudes als nouvinguts. I la hipòtesi que Escòcia sigui porta d’entrada d’immigrants irregulars podria portar Londres a instaurar controls fronterers.
Les armes nuclears, fora?
Una Escòcia independent i sense arsenal nuclear
El futur de l’arsenal nuclear que hi ha a pocs quilòmetres de Glasgow, en una base naval de l’exèrcit britànic, és una altra de les grans incògnites. Els independentistes han deixat clar que, tot i que volen mantenir-se a l’OTAN, declararan el nou país com a territori lliure d’armes nuclears. Es calcula que desmantellar-les costaria al voltant de 4.000 milions d’euros i l’impacte sobre l’economia local seria considerable. Pel govern britànic es tracta d’un projecte poc realista i perillós.
Què es farà amb el petroli?
Quant petroli queda i quina riquesa crearà
El petroli descobert al mar del Nord i el destí desigual de la riquesa generada per l’or negre va catalitzar el sentiment independentista als anys 70. Els partidaris i els contraris a la independència no es posen d’acord en quants barrils queden i fins a quin punt és viable una economia basada en el petroli. La campanya del no manté que queden poques reserves i que la volatilitat del preu del cru als mercats posa en risc el nou estat. Els partidaris del sí volen crear un fons sobirà, com el noruec, per assegurar la perdurabilitat de la riquesa generada pels hidrocarburs.
Es veurà la BBC?
Els independentistes volen un acord pels grans èxits televisius
La BBC es finança a través d’una taxa que paguen els teleespectadors, i la nova Escòcia voldria mantenir el model. La idea seria recaptar igualment els diners i pactar amb Londres el preu de continuar veient els grans xous televisius britànics. Però aquest sistema, en vigor en alguns tercers països, té disfuncions quan es tracta de drets d’emissió, segons els contraris a la independència i no és obvi que tots els serveis es puguin continuar veient.
I els equips esportius?
La selecció de futbol ja competeix internacionalment
En el futbol i en el rugbi, la independència portaria pocs canvis, ja que les seleccions escoceses ja competeixen internacionalment. El gran repte seria crear un equip olímpic -la pròxima cita és Rio el 2016-, ja que en aquesta competició hi participen sota la bandera britànica. I hi ha esportistes d’elit, com el tenista Andy Murray, que ja han dit que no els faria res competir com a escocesos.
La campanya del no obté més suport econòmic
La cursa de les donacions per finançar la campanya del referèndum d’independència ja té guanyador. Des del desembre, la campanya del no ha recaptat 3,4 milions d’euros mentre que el sí ha aconseguit 2,3 milions, segons la Comissió Electoral. Les últimes grans donacions a la campanya independentista les han fet aquest mateix mes un magnat de la indústria pesquera i un expresident del Royal Bank of Scotland (RBS). Entre els últims unionistes que han fet la seva aportació hi ha Paul McCartney i el vicepresident del Chelsea, Joe Hemani. Els dos principals donants a la campanya del sí van ser dos guanyadors de la loteria que van entregar els seus dos premis -630.000 euros cadascú- a favor de la independència d’Escòcia. Per la campanya del no, l’aportació més important la va fer l’escriptora J.K. Rowling, autora de la saga de Harry Potter, que va donar 1,25 milions d’euros. En total, es tracta de la campanya política amb més recursos de la història d’Escòcia.
