Internacional 20/09/2014

El silenci s’imposa a Edimburg en una victòria sense celebració

La tristor dels independentistes contrasta amb l’alegria unionista

Oriol Gracià
3 min
La derrota de l’independentisme va provocar imatges de decepció  com aquesta ja des de divendres a la matinada.

EdimburgAhir Escòcia es va despertar amb un cel rúfol. La boira cobria la part alta d’Edimburg en una jornada que començava amb mal peu per als independentistes escocesos. Els cants d’eufòria que fins ben entrada la matinada s’havien sentit pels carrers del centre de la ciutat, es van anar refredant a mesura que creixia l’alba. Cap a les cinc de la matinada l’escrutini ja havia avançat prou per confirmar que el no havia guanyat en el referèndum. Era clar que el somni dels nacionalistes escocesos no es faria realitat, i amb la sortida del sol la ciutat va emmudir. Cap manifestació al carrer, cap mostra d’eufòria dels unionistes -que s’havien erigit guanyadors del referèndum- va rellevar els crits d’independència que s’havien sentit durant gairebé tota la nit.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Aquest matí m’he llevat d’hora per anar a treballar i quan he passat per davant del Parlament no hi he vist ningú. El gran símbol de la sobirania política d’Escòcia estava completament desert. No hi havia absolutament ningú. ¿Us imagineu la festa que s’hi hauria organitzat en cas de victòria independentista?”, es preguntava Sonia Wiltt, una escocesa d’origen australià, mentre intentava contenir les llàgrimes per la gran “decepció”. “Hem perdut la possibilitat de construir un país millor i aquestes oportunitats només passen un cop a la vida. Fa ràbia que l’hàgim deixada escapar”, explicava amb un fil de veu trencada. Wiltt mirava de consolar-se amb la idea que “a mitjà termini hi podria haver un nou referèndum”, però era conscient que “caldrà deixar passar el temps perquè de moment no hi ha prou il·lusió per fer-lo possible”.

“Por o comoditat?”

“Potser ha sigut per por, per simple deixadesa i comoditat dels votants o per la influència dels grans mitjans de comunicació britànics, però ha quedat clar que ha faltat coratge per voler trencar amb l’statu quo. Els escocesos han pres la decisió condicionats per la incertesa a curt termini, en lloc d’apostar pel risc i la visió de futur”, afirmava James Campbell, agafat a una gran bandera d’Escòcia. Però no totes les lectures de la jornada van ser negatives. Campbell també n’extreia un “efecte positiu”, deia, en el “compromís polític dels ciutadans escocesos, que per primer cop s’han interessat per fer sentir la seva veu al carrer i també a les urnes”.

Entre els vianants amb cares llargues que es podien veure ahir pels carrers d’Edimburg hi havia també alguns catalans, com en Francesc Bos, que havia viatjat a Escòcia amb un grup d’amics d’Arenys de Munt per poder viure en primera persona el referèndum escocès. Bos confessava que dijous, durant la jornada electoral, s’havia emocionat. “Avui he intentat tranquil·litzar els independentistes escocesos amb qui he parlat. Els he recordat que, com a mínim, ells han tingut la sort d’exercir el dret a vot. Aquestes són les regles del joc democràtic”, explicava aquest català. Les estelades de la seva motxilla van atreure l’atenció d’un jove que, sense baixar d’una bicicleta una mica tronada, es va acostar al grup. Va explicar que era de Saragossa però nascut a Albacete, i que estava a favor del dret a decidir. “Molts espanyols també reivindiquem una veritable democràcia per a Espanya, en què els pobles tinguin dret a decidir”, els va dir. El grup de catalans va esclatar a aplaudir i, sense més, el jove va marxar pedalant enmig del centenar d’independentistes escocesos aplegats davant del Parlament.

I mentre a Edimburg l’eufòria unionista era del tot invisible, a Glasgow els guanyadors del referèndum es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament. Ahir a la tarda, el punt que durant l’última setmana s’havia convertit en el principal espai de trobada dels independentistes, es va omplir de banderes del Regne Unit. Partidaris del sí i del no a la independència es van trobar cara a cara en una manifestació espontània, i la policia va haver de desplegar alguns efectius que es van situar entre els dos grups. Però la tensió en l’ambient no va anar a més.

“Mentre quedin almenys cent ciutadans com nosaltres, mai serem reduïts sota el domini anglès. No és, en realitat, per la glòria, ni per la riquesa, ni pels honors que lluitem, sinó per la llibertat”. Aquest és un dels paràgrafs més coneguts de la Declaració d’Arbroath, el document amb què el papa de Roma va segellar la independència del regne d’Escòcia el 1320. Ahir la història no es va poder repetir.

stats