DESAFIAMENT A PUTIN
Internacional 05/01/2014

El terrorisme del Caucas apunta a Sotxi

Els atemptats de Volgograd mostren el perill de fer uns Jocs Olímpics en el punt més violent d'Europa

Marta Ter
4 min

Lliga dels drets dels poblesQuaranta dies abans que se celebrin els Jocs Olímpics d'Hivern a Sotxi, han saltat totes les alarmes. Un doble atemptat a Volgograd, que apunta a l'organització terrorista L'Emirat del Caucas, posa en dubte la seguretat al país i exposa el perill de celebrar uns Jocs Olímpics a tocar del Caucas Nord, el punt més calent d'Europa, on els atemptats són quotidians i els greus abusos dels agents de les forces de l'ordre són la norma.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'Emirat del Caucas: insurgència jihadista

Encara que alguns mitjans defineixen la insurgència al Caucas Nord com a "separatisme txetxè", la realitat és que des del 2007 la majoria de separatistes laics txetxens que lluitaven per la independència de Txetxènia van abandonar les armes per deixar pas a una insurgència jihadista pancaucàsica. Actualment, els jihadistes actuen a tot el Caucas Nord per tal d'establir-hi un estat independent basat en la xaria que es diria Emirat del Caucas. I encara que Doku Umàrov, el seu líder, és d'ètnia txetxena, els membres d'aquesta organització són de totes les Repúbliques del Caucas Nord, així com alguns eslaus provinents de Rússia i convertits a l'islam. Si abans el principal focus d'inestabilitat se centrava a Txetxènia, des del 2009 el lloc més mortífer de Rússia és el Daguestan, la República veïna. Amb una població de dos milions i mig d'habitants, el conflicte armat vigent ha provocat, del gener al novembre del 2013, un total de 564 víctimes, 311 de les quals mortals.

Un terreny adobat per al fonamentalisme

Només cal fer una ullada als últims informes de drets humans de reputades ONG que treballen sobre el terreny per entendre que, en la lluita contra el terrorisme, al Caucas impera la mà dura i, massa sovint, la repressió no afecta només els membres de L'Emirat del Caucas sinó tothom que, d'alguna manera, resulti incòmode per al poder.

L'últim informe de Memorial, la principal ONG russa que opera a la regió, afirmava sobre la situació al Daguestan: "Els guerrillers assassinen gent en bars i cafès, cremen botigues on es ven alcohol, col·loquen explosius a les platges i extorsionen empresaris". I afegia: "Les forces de seguretat continuen cometent brutals tortures, duen a terme execucions extrajudicials i fan «operacions especials» que posen en perill la població civil, o fins i tot utilitzen civils com a escuts humans. I la impunitat dels agents encarregats de fer complir la llei és absoluta. No s'investiguen els crims comesos per policies, encara que hagin tingut repercussió pública".

El jihadisme, que s'ha implantat en aquesta zona provinent del Golf arran de les guerres russo-txetxenes, ha aconseguit canalitzar la frustració i les poques perspectives de futur que tenen molts joves. Segons les paraules d'un veterà agent de la lluita antiterrorista, el tinent general Aleksander Butin, "fins al 80% de tots els atemptats comesos al Caucas Nord són en realitat accions de protesta" contra la desigualtat social, el nepotisme i la corrupció generalitzada de l'estat. Caldria afegir-hi, també, contra la violència i la impunitat de les forces de seguretat.

En aquest context, L'Emirat del Caucas és una via que promet, a través de jihad armada, derrocar els governs locals, fer net de corrupció i injustícies i instaurar un califat on prevalgui la justícia social. Això, però, només és la teoria. En realitat, la insurgència també pot funcionar com una xarxa purament criminal que estableix vincles amb polítics o empresaris a fi de fer-los la feina bruta: intimidar o eliminar els seus adversaris.

La causa circassiana: la mítica batalla perduda

Els atemptats de Volgograd són la materialització de l'amenaça proferida per Doku Umàrov, el líder de la insurgència, al juliol. Va exhortar els seus seguidors a evitar que els Jocs se celebressin a Sotxi i es va comprometre a fer servir "tots els mètodes permesos per Al·là" a fi que els Jocs no es convertissin en una "festa sobre els ossos" dels seus avantpassats. Umàrov feia referència a la sagnant batalla que va tenir lloc just a Sotxi, terra ancestral dels circassians, ara fa exactament 150 anys i que posava fi a la conquesta definitiva de Rússia sobre el Caucas. Allà, el 1864, es va pràcticament eradicar la presència a la zona d'un dels pobles més pròspers del Caucas: els circassians. Segons dades oficials tsaristes, més de 400.000 circassians van morir, 497.000 van ser expulsats, i només 80.000 es van quedar a la seva terra després de la guerra. Encara avui dia el 80% viuen a la diàspora i, des del moment en què van saber que Sotxi acolliria els Jocs Olímpics, van iniciar una campanya per boicotejar-los.

¿Hem d'esperar més atemptats?

És evident que el problema del terrorisme al Caucas Nord no s'està resolent amb l'estratègia que s'ha anat aplicant durant els últims anys: repressió armada indiscriminada i ajut econòmic del Kremlin als governs lleials d'aquesta regió.

Per tal que els joves no se sentin atrets pels eslògans dels extremistes, Memorial proposa crear les bases d'una societat justa: l'estat hauria de vetllar pel respecte dels drets humans dels seus ciutadans, garantir la igualtat de tothom davant la llei i lluitar contra la corrupció.

Però la voluntat política no ha anat mai, ni va ara, en aquesta línia. I tot apunta que els atemptats possiblement podran evitar-se a Sotxi amb el desplegament de seguretat sense precedents que hi haurà a la seu dels Jocs durant les competicions. Però al Caucas i a Rússia, el terror continuarà, abans, durant i després dels Jocs Olímpics.

Putin prohibeix mítings i protestes espontànies

Tot i haver defensat que no seria necessari incrementar les mesures de seguretat a Sotxi després dels dos atemptats en menys de 24 hores a Volgograd, el president rus, Vladímir Putin, va firmar ahir un decret que prohibeix els mítings i les manifestacions espontànies a la ciutat i al seu voltant, seu dels Jocs Olímpics d'Hivern. La mesura se suma als 42.000 agents i 10.000 efectius del ministeri de l'Interior desplegats a la zona, a més de la prohibició d'accedir a Sotxi per carretera i l'obligació de tots els russos de registrar-se a migració si viatgen a la ciutat.

stats