Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

La veritable tempesta de la setmana

SanitatLes conseqüències electorals de la decisió del Suprem de validar la reforma sanitària d'Obama estan per veure. Els republicans perden la guerra, però guanyen un greuge per mobilitzar l'electorat que no aguanta Obama ni un dia més. No és segur que funcioni. Ni a Obama ni als conservadors. Les enquestes diuen que a les urnes pesaran moltíssim més l'atur i l'economia

Si creieu que us agradaria recuperar les sensacions perdudes de quan la llum de casa marxa en plena tempesta, benvinguts a Washington, la capital del món i dels talls d'electricitat. Veniu a experimentar l'orfandat del món digital, la cuina elèctrica, l'escalfador de l'aigua, l'aire condicionat, els semàfors, el metro i la bateria del telèfon mòbil que estava a mig carregar-se. Gaudiu dels mapes de colors de la companyia elèctrica PEPCO, que informen del temps estimat de reparació del servei a la vostra àrea, i de la conversa amb el veí ben informat perquè s'ha llevat ben d'hora, ben d'hora (sempre es lleva molt d'hora, té més de setanta anys i, sobretot, gos, i per mi que no dorm per guanyar cada dia el campionat de matiners) i que ja sap que cap a les 10 passarà una brigada que es mirarà de quin mal ha de morir el menjar de la nevera.

Qualsevol època de l'any és bona per visitar la ciutat de la Casa Blanca, el Congrés, la Biblioteca del Congrés, la National Gallery, el Pentàgon, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el Memorial de Lincoln i la Penya Barcelonista del districte de Colúmbia i viure l'aventura d'uns dies, potser una setmana, sense llum. Podeu triar l'hivern, quan el pes de la neu enfonsa les branques dels arbres que cauen sobra la xarxa aèria subjectada amb els mateixos pals des de fa més de mig segle, o l'estiu, quan les tempestes de llamps i trons s'acarnissen sobre transformadors, subestacions i qualsevol aparell sospitós de procurar confort a íntegres pagadors mensuals del rebut de la llum. L'espectacle està assegurat als comtats veïns de Fairfax i Montgomery, a Virgínia i Maryland, on la massa boscosa dels elegants i cars suburbis capitalins devora els cables elèctrics com si fossin una mata de plantes carnívores, cosa que converteix caps de famílies benestants en homes irats que protesten pel mal servei d'aquestes companyies que només miren el valor de l'acció.

Aquesta vegada, tot va començar divendres. El dia va ser horrible: Washington va estar sota alerta d'onada de calor, amb temperatures vorejant els tres dígits Fahrenheit, que són el senyal perquè els meteoròlegs de les televisions facin el conegut Especial calor , que tant ens feia riure perquè ara, gràcies a Twitter, tots hem esmolat el nostre sentit crític i sabem que la calor, a l'estiu, no hauria de ser notícia. El cas és que divendres, a quarts d'onze de la nit, el cel va començar a il·luminar-se amb la resplendor fugaç dels llamps, i les orelles se'ns van posar dretes com les del gos que ensuma perill. Poc després els llums van avisar amb aquella coneguda vacil·lació que dispara reflexos de l'era analògica: "Apagueu la tele! Desendolleu l'ordinador! Agafeu les llanternes!" Estàvem en rumb de col·lisió i anàvem de dret al desastre. La pluja va començar a picar els vidres, els branquillons van començar a volar, els trons se sentien cada vegada més a prop i més potents, i llavors, solemnement, la llum se'n va anar i vam dir adéu a la civilització occidental.

La natura totpoderosa

Ahir al matí els carrers eren l'escenari d'una fenomenal ressaca meteorològica, amb les voreres impracticables per les branques, algun cotxe aixafat i Starbucks i Le Pain Quotidien plens de famílies que hi esmorzaven i joves que repassaven el correu electrònic. I això que PEPCO, amb una reputació semblant a la de Fecsa Endesa de les bones èpoques, ens havia envaït la bústia durant la tardor amb un torrent de cartes per explicar la gran inversió en poda d'arbres que farien al barri. I sí, és veritat que es van veure molts camions subcontractats per la companyia, amb grues i cistelles telescòpiques i hispans enfilats, fent llenya. Però la natura és totpoderosa.

Esclar que potser no va ser la natura. Una piulada va recórrer Washington ahir: "El president del Suprem, John Roberts, ha estat vist aquest matí a les escales del Tribunal cridant al cel: «D'acord, em vaig equivocar!»".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT