La jornada intensiva a primària, a debat
Cal evitar que menys temps a l’escola i més pes de les extraescolars generin més desigualtat en la formació
Al juny s’acaba la prova pilot sobre jornada intensiva en escoles públiques de primària que el departament d’Ensenyament va engegar el curs 2012-2013. S’ha aplicat en sis centres, però ja són una seixantena més d’escoles públiques de primària -d’acord amb el consell escolar- les que pressionen per adoptar l’horari de 9 a 14 hores i, en cas de dinar al centre, fins a les 16 hores. El balanç es farà al juny, però Ensenyament ja ha comunicat a les escoles implicades la decisió de prorrogar un curs més la mencionada prova pilot. És cert que hi ha un motiu operatiu, perquè les preinscripcions són ara i ni pares ni centres no es poden esperar al juny per saber quin horari tindran. També és cert que la fermesa inicial del departament per defensar l’horari partit hauria derivat en més flexibilitat. “En cap cas” per estendre la mesura, però sí per admetre més casos particulars. Cal més temps.
La pedra de toc que posa d’acord centres, sindicats de professors i departament és que la mesura no afecti negativament la qualitat i el rendiment acadèmics. Però la literatura sobre el tema és encara escassa, i el cert és que en el rendiment acadèmic hi incideixen molts aspectes.
Quan es pensa en la jornada compactada el primer ressort que salta és la conciliació laboral, que no sempre depèn de la voluntat dels pares i mares i que per tant no es pot forçar. L’horari actual ja obliga les famílies a fer mans i mànigues per evitar els buits. En aquest sentit, amb tot, és cert que qui deixa els nens a dinar a l’escola no notaria massa el canvi, i a qui no els hi deixa el buit del migdia se li desplaçaria dues hores, a la franja entre les dues del migdia i les quatre de la tarda.
L’aspecte més controvertit comença justament llavors: és el “fora classe”, o les activitats extraescolars. Reduir el temps a l’escola i augmentar el pes de les activitats que puguin afrontar les famílies acaba incidint, més que no ho fa ja ara, en les desigualtats en la formació de nens i nenes. Si es creu en l’ensenyament públic, tot el que se’n deriva ha de pertànyer a l’esfera pública. L’administració, sobretot la municipal, ha de poder respondre als buits -no només d’horaris- que la jornada intensiva escolar pugui generar.
